Un dia de les festes de la Mercè passejàvem pel barri del Poble Nou a Barcelona i entre les fàbriques derruïdes per donar lloc al 22@, el meu fill i la seva amigueta, tots dos de gairebé quatre anys anaven molt enfadats perquè pel camí es trobaven arbres tallats i
volientrucar a la policia, als bombers, a l'Ajuntament... Són petits ambientalistes en potència, ja es veu... Jo els hi vaig proposar, que bé, podríem queixar-nos a Parcs i Jardins del mal estat dels arbres del carrer però que també nosaltres podríem fer quelcom pels arbres del nostre país. Els hi vaig proposar pujar a Collserola a
collir aglans d'alzines i roures
collir aglans d'alzines i rouresi intentar fer un petit viver a la terrassa. Quan tinguem crescuts els arbres, per la qual cosa caldrà tenir molta cura, podrem buscar un bon lloc per a que creixin a prop de la ciutat, i així els podrem seguir mentre creixen, lentament, però amb força. Com diuen els jueus, o així crec, no tot és la torà, la farina també es important.
*
De ja fa temps, a vegades, quan estic fora de casa, al carrer o de passeig o de viatge, si trobo algun arbre que m’agradi o em cridi l’atenció, sigui alzina, roure, pi, palmera, garrofer o qualsevol altre, en recullo llavors i a casa les planto i les faig créixer.
ResponEliminaD’aquests plançons en regalo i en tinc a casa i n’hi ha de plantats en diferents llocs.