Fulles Seques
Una tarda de tardor,el cel núvol, tot tapat
de boirina, de foscor,
tot n'estava tan mullat!,
que enfonsava.
Fulles seques, fulles seques,
quan tothom us trepitjava
amb el pes que us aplanava
de la terra en fèieu fang.
Fulles grogues i resseques
jo sentia vostres vides,
que la gent us feia sang.
De l'entranya d'un tronc sec,cel fred, borrasca dormida.
Nasquéreu en temps d'espera.
Poncelles, nou esbatec.
Auguri de primavera.
Preludi d'un joc de vida,
d'una quimera.
A l'estiu, amb la verdor,
donàreu al sol l'ombra i la llum
i en el mirall del seu besllum
el repòs i la frescor.
Cobríeu la intimitat dels cors.
Amagàveu secrets d'amors
amb pudor.
Quants misteris guarden tes ombres!,fulles seques i fulles verdes,
quan sou verdes adorades,
quan sou seques trepitjades!.
A l'autumne, de velles tombes,
es fonen les fulles gerdes
que en el cor, que es torna terra
emporteu.
Car la ingratitud enterra
sense veu.
I en aquella passejada
d'una tarda de tardor,
m'ensenyàreu la lliçó,
fulles seques,
ben sabuda i tan callada
del destí que dóna vida.,
Tant a seques,
me'n donàreu sa greu mida!
Mercé Roca i Masgrau
~
~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.