Explotació forestal i lluita maputxe per a la recuperació de la terra

Trafkintu o la revolució maputxe de les llavors

En el segle XXI, la rebel·lió és mirar al passat. A la pampa de Koz Koz, la comunitat maputxe fa una barrina per a compartir el seu coneixement, o “kimun”, i preservar les llavors autòctones. Amb aquestes iniciatives, volen recuperar les tradicions que el capitalisme els va arrabassar.

Miguel Fernández Ibáñez

Són les 10 del matí a la pampa de Koz Koz, a Panguipulli, a la regió de Los Ríos, i Jorge Weke insta a començar el ritual on es demana a la mare terra, o “ñuke mapu”, que protegeixi les llavors i els cultius de qui assisteixen al trafkintu, una cerimònia on els i les maputxes intercanvien llavors i plantes autòctones. Davant un arbre jove, espigat i quasi sense rames, fràgil encara, els assistents formen vàries files. És Weke l'amfitrió, i qui són al seu costat amb unes fulles petites i bols de fusta

comencen a espargir a la terra gotes de “mushay”, una beguda feta a base de blat o blat de les índies, i llavors beuen uns glops. Després, mentre Camilo toca de forma intermitent la “trutruka”, aquests bols passen de ma en ma i totes les persones repeteixen l'escena: fan uns glops i esparceixen unes gotes a la terra. Amb aquest ritual, “ñuke mapu” es sent respectada i preparada per a beneir el trafkintu.

El trafkintu és una tradició maputxe que recorda els temps en els que no existien els doblers: els agricultors locals canviaven els seus productes per peix o carn. Marisol Patiño Trui Trui recorda que abans venien des de Laffkenche amb peix i productes aliens a aquesta regió. “Esperam fer-ho perquè ja ho varem fer”, insta. “Només s'ha de tenir les ganes de mantenir això viu”, afegeix. De moment, aquest trafkintu sembla incipient, encara que algun dia aspira a assemblar-se al que feien els ancestres maputxe. A més, més enllà de l'aportació material, volen ampliar la comunitat. “Si no hi ha producte, podem ajudar amb la ma d'obra. Llavors, la ma ve de tornada, hi ha reciprocitat, estima. Abans, quan s'intercanviaven animals, els maputxes restaven agermanats”, recorda Weke.

Aquest trafkintu té dos objectius principals: impulsar un sistema alimentari alternatiu al capitalista que permeti l'autosuficiència i preservar les llavors i plantes autòctones de Wallmapu. A més, apunta Marisol Patiño Trui Trui, coordinadora del programa de “l'hort” a la organització maputxe Parlamento Koz Koz, es comparteix el coneixement o “kimun”: “L'hort maputxe consisteix en recollir tota la saviesa que, sense anar tan lluny, tenien les nostres mares i padrines. Avui dia tots els programes estan enfocats en usar químics i la idea és tornar a cultivar la terra com es feia abans”.

Baix una carpa blanca que protegeix de la pluja, unes 40 persones, inclosos dos petits grups d'escolars infantils, expliquen qui són, perquè hi van i quines llavors, plantes o flors duen per a intercanviar. Algunes persones parlen en mapudungu, altres en castellà. No falta el mate, tampoc el cafè i el te, i hi ha coques de blat, castanyes i pinyons enormes. Maria Elsa du llorer, romaní, menta i un orenga que “des de sempre” és en mans de la seva família, i cultiva uns fongs que, creu, a penes coneix la comunitat maputxe. Per la seva banda, Blanca mostra flors, julivert, pastanagues blanques i espinacs vermells. Altres persones duen ravenets, tomàtigues o roselles.

“Som una artesana maputxe i també som una sembradora de llavors antigues. Conserv les llaors de la meva mare i els faig una bosseta per a guardar-les”, diu Maria. “De gener a abril les prepar i procés, tenc una cuina especial per a secar-les i guardar-les correctament. A totes els faig un procés especial per a conservar-les”, conta, i nomena les seves llavors, procedents del seu hort a Pucura, a prop del llac Calafquen: el “üwe” o blat de les índies en dues varietats, de gra vermell i groc, per a fer locro i chuchoca; la “poñi” o patata morada, coriandre blanc, bleda, lletuga i “poroto” vermell.

Mir de tenir el meu corral amb flors; donen una harmonia diferent. Molta gent diu erròniament que són per a les dones: jo també he escoltat opinions masclistes”, diu Guido Haiquil, qui ha participat en altres trafkintu organitzats per altres comunitats a Wallmapu. “Gràcies a les plantes, podem respirar l'aire pur que ens queda. Les hem de rescatar. Al ritme que va la societat, en 20 o 30 anys moltes d'aquestes espècies no existiran, i això significa que tampoc ho faran els maputxe, els animals, les aus... És una cadena, es mor una espècie i entra en perill una altra”, considera, i posa com exemple el “puye”, un peix que s'ha extingit al seu lloc, a Puyehue, que significa el “lloc del puye”.

La comunitat maputxe tracta de rescatar i identificar les llavors antigues i autòctones. Tenen por a perdre-les, sobre tot perquè l'Estat xilè té en ment estandarditzar les llavors i la producció agrícola: la resolució número 162 sobre les llavors tradicionals aprovada per el Govern restringeix el seu ús i intercanvi; tan mateix, el maig passat el Ministeri d'Agricultura va deixar temporalment sense efecte la resolució per analitzar si les autoritats estan obligades a consultar les comunitats nadiues.

Recuperació de la terra

A més d'intercanviar llavors, en el trafkintu s'expandeix la comunitat: les persones es coneixen i expliquen els seus punts de vista sobre els problemes que afronta Wallmapu. Els temes centrals són la crisi climàtica i el dret a controlar el seu territori per a impedir l'avançament de les grans empreses extractores de recursos naturals.

És Francisco Kakilpan qui millor acobla aquestes dues causes, i deixa clar que està a Wallmapu i no a Xile. “El context que vivim exigeix que els maputxe ens organitzem. El canvi climàtic és aquí: en 30 anys no tendrem glacials i en 50 no hi haurà aigua aquí. L'avantatge és que els maputxe som aquí, i tenim la responsabilitat de contribuir a aquest país, que és Wallmapu, el país maputxe”, diu Kakilpan. “Per a combatre el canvi climàtic només hi ha una solució: que Wallmapu torni a ser una selva. La única manera de mantenir el clima que tenim és plantant milions d'arbres”, insisteix. Per això, tan mateix, abans han de recuperar les terres que els foren arrabassades.

La recuperació de terres és la punta de llança de la lluita maputxe, però no avança al ritme esperat: l'Estat permet a les empreses l'explotació de fusta d'eucaliptus o la construcció de plantes hidroelèctriques, mentre que als maputxe rara vegada els concedeixen les terres productives. Terres que l'Estat, a través de la Corporació Nacional de Desenvolupament Indígena (CONADI), negocia amb els terratinents, que no les cedeixen o demanen un valor elevat que els maputxe no poden pagar. Falta finançament, tal vegada voluntat. Com a resultat, segons reflecteix el mitjà de comunicació 'Ciper', entre 1977 i 2015 les hectàrees en mans de les empreses forestals passaren de 2 a 3 milions, mentre que els particulars maputxe a penes en varen aconseguir 209.000 en el mateix període.

“La industria forestal ha generat desigualtat i ha transformat l'ecosistema, amb un migració de treballadors associats al món forestal i l'arribada d'esglésies evangèliques. Hi ha una transformació del territori, un nou tipus de colonialisme a rel d'aquestes plantacions”, subratlla Fernando Pairican, doctor en Història de la Universitat Catòlica. “Una altra transformació té a veure amb la incorporació dels maputxe a la producció, ja sigui com a treballadors o arrendadors de les plantacions; una espècie de mini-productors. I això està generant una fissura dins del poble maputxe: alguns treballen per a les forestals i altres hi estan en contra i consideren que estarien traint la comunitat”, explica, i subratlla que, en el present, els maputxe són minoria a Wallmapu.

El poble maputxe viu als territoris reconeguts a Xile i Argentina i lluita per els seus drets a través de grups armats, civils i polítics. A Xile, suma al voltant del 10% de la població i, a més de a les grans ciutats, s'assenta a les regions centrals i del sud del país. Jorge Weke, portaveu o “werken” del Parlamento Koz Koz, organització on el nom recorda la trobada històrica maputxe de 1907 a la regió de Los Ríos, aposta per el diàleg amb l'Estat xilè, encara que sàpiga que probablement no funcioni. “Nosaltres sempre aspiram a arribar a un acord, però l'Estat no ho vol entendre: les empreses segueixen entrant als territoris amb el suport policial”, explica. “Les lluites es donen perquè la gent necessita el territori que els fou arrabassat per el propi Estat”, afegeix, i apunta que nous colons alteren la balança demogràfica i aposten per un economia basada en l'extracció de recursos naturals. Qui s'hi oposen, diu Weke, són assassinats o demonitzats per un Estat que, en el segle XXI, no nega la identitat de la comunitat maputxe, sempre i quan aquesta es despulli de la seva relació vital amb la terra.

Naiz 22 agost 2024

https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20240822/trafkintu-o-la-revolucion-mapuche-de-las-semillas

Traducció: Joan Lillo