Foc i fum pel cul den Cresta!
A Alaró, a Los Damunt, tenim un
carrer anomenat can Cresta i una dita “Foc i fum pel cul den Cresta!”. Desconec
qui va ser aquest tal Cresta ni el fet que va provocar el naixement d’aquesta
dita, però en tot cas crec que fa menció a un fet on tot crema de manera
aparatosa, desordenada i sense control.
Canvi climàtic és el canvi de
clima produït per l’activitat humana. Aquest concepte o definició abstracte a
primera vista i així percebut per molta gent, és ben concret en els fets que el
produeixen i també en la certesa de resultats futurs negatius per a la nostra
pròpia supervivència, per molt que encara resulti difícil determinar-ne la
forma i l’abast final.
Durant milions d’anys la terra,
la natura, talment com un tot viu, va oxigenar l’atmosfera absorbint amb les
plantes el CO2, convertint-lo en matèria orgànica i emmagatzemar-lo en forma de
carbó o petroli en capes profundes del subsol. En poc més d’un centenar d’anys
la humanitat ha tornat a l’atmosfera milions de tones d’aquest diòxid de
carboni. Els resultats no s’han fet esperar.
Pel que fa a Mallorca, mancat d’una industria manufacturera, és sens dubte el turisme qui més participa en la nostra quota generadora d’escalfament global: el trànsit i conseqüent contaminació d’avions, cotxes de lloguer i de serveis, allotjaments i complements d’oci nocturn o la visita d’embarcacions i creuers en són exemples clars; però n’hi ha més on hi participam de manera activa i individual.
Un exemple gràfic clar el podíem
observa dia 16 d’octubre passat arreu del territori de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera. A Palma desconeixen fins a quin punt aquesta data es té
en compte i és a moltes converses de bar o de carrer de la part forana. El Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es
dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades
activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, estableix
entre dia 1 de maig i el 15 d’octubre el que denomina “època de perill
d’incendis forestals” i dicta que durant aquest període les cremes en zona
forestal estan prohibides i són autoritzables en franges agrícoles a menys de
500 m. de zona forestal. Per tant a partir de dia 16 d’octubre pràcticament no
existeix cap limitació o impediment normatiu per a realitzar cremes agrícoles,
ja que, al menys pel que jo conec i a no ser que ordenances municipals
concretes ho facin, aquestes no estan regulades per cap normativa jurídica
d’obligat compliment, tan sols subjectes al sentit comú de la gent. Molt
plausible vist com eludeix el tema l’administració.
Durant dies, mesos abans, qui té
un hort, un trast, un tros petit o gros de terra, ha anat acumulant restes de
tala, poda, eixerma per tal de pegar-li foc en fer bo i estar permès, per
aquest ordre. L’extremada parcel·lació de bona part de Mallorca fa que aquests munts a punt
de cremar es multipliquin arreu i que en un percentatge important, hom afegeixi
al munt plàstics, materials sintètics, fustes tractades amb vernís o pintura,
cartrons o residus fins i tot perillosos, que s’haurien de dur al Punt Verd. Si
aquesta aportació de materials no vegetals és a solars de polígons, magatzems
de construcció o industrials, pot ser especialment important.
Dia 16 d’octubre, ja de bon matí,
hom podia determinar amb un grau important de fiabilitat i pel color del fum,
quins munts aportaven a l’aire que respiram contaminants de plàstics,
dissolvents o altres substàncies de derivats del petroli i, per tant,
generadores de CO2 a l’atmosfera, participant així de manera activa en el canvi
climàtic.
És clar que l’eliminació
mitjançant la crema d’aquests tipus de residus no vegetals és ben prohibida,
però també és ben clar que, llevat de visites ben puntuals i sovint per
denúncies de tercers, la policia municipal, guàrdia civil o agents de medi
ambient, hi fan ben poques intervencions en relació a la magnitud del problema.
Ben cert que es tracta en primer
lloc d’un cas d’educació ambiental en què una persona conscient del problema
difícilment no ja no pegarà foc a plàstics, espumes o cartró en una foguera,
sinó que intentarà evitar tant com pugui cremar fins i tot rama, branques,
herba... que ben bé i fàcilment poden convertir-se en un simple munt d’adob i
terra de mata o, al menys, cremar-la a la xemeneia i a l’estufa ni que sigui
per iniciar el foc.
Per altra banda, el recompte d’expedients sancionadors en la matèria també podrien informar-nos del grau d’exemplaritat i consciència que l’administració demostra tenir en el problema greu del canvi climàtic. Al meu parer, poca.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
26 d'octubre de 2020
També publicat al DBalears