Són mèlies

Les mèlies del carrer de Garbí

Des de ben jovenet que m’enamoraven uns arbres situats al final del carrer de Garbí de Capellades, entre el Passeig Immaculada Concepció i el Rec del Corronaire, vorejant una de les parets que formen part del perímetre de la Piscina Blava.

Tenia ganes de saber de quina espècie eren, com es deien, potser com una manera de sentir-los més a prop, de crear un primer vincle de coneixença. Saber el nom de les coses, de les persones, dels animals, dels arbres, és senzillament treure de l’anonimat allò que et crida l’atenció i et provoca algun tipus de pensament o d’emoció.

Sense massa sort vaig començar a preguntar als qui creia que podrien saber-ne el nom. No podien ajudar-me perquè eren uns arbres no massa coneguts dins del meu petit cercle de gent interessada per la natura.

Finalment vaig topar amb algú que va sadollar la meva inquietud botànica: són, mèlies, Franc, són mèlies, Melia azedarach n’és el nom botànic; popularment se’n diu arbre sant o parenostre perquè de les dures llavors se’n fan rosaris; es tracta d’un arbre caducifoli originari de l’Índia, sud de la Xina i Austràlia.

Mai he oblidat el seu nom. De llavors ençà quan passejo pel carrer de Garbí puc dir que realment em sento ben acompanyat.

Franc Guinart i Palet

Capellades 1-05-2018.

Com algú que tens ganes de conèixer

i de qui ni tan sols saps el seu nom,

com aquella filera d’arbres del carrer de Garbí

custodiant l’aigua blava a l’altre costat.

Com aquelles clivelles solcant el tronc

que sense voler et parlen de l’experiència,

com aquelles arrugues solcant el front

que et recorden els avis de la residència.

Com aquelles copes a l’estiu frondoses i verdes

que transformen el carrer i l’omplen de bellesa,

com aquelles mèlies, segrest del meu esguard,

que parlen del meu poble abans de jo arribar.

Franc Guinart i Palet

Capellades, 1-05-2018.