Una palmera canària
De bon matí hi ha un moment de quietud per a contemplar l’eixerida estampa d’una palmera femella. Benplantada i seductora es proclama irreductible.
Poca gent sap però, que darrera d’aquesta presència hi ha uns quants maldecap. Quan no són les cotorres son les rates i si no el morrut
.
Aquest estípit tan elegant és el resultat de l’eterna poda de les palmes seques. El creixement de la capçada manté constant el nombre de fulles actives, i aquestes cada cop son més lluny del terra. Amb una particularitat: les femelles tenen la forma de la capçada molt rodona en relació els mascles, que son més eixatats a la part superior.
Res millor que una palmera canària per tal d’evocar l’exotisme de la tropicalitat !
Joan de Déu Fernàndez i Brusi
Benvolgut company Joan de Dèu, quines fotos i comentaris més màgnífics!!
ResponEliminaQuan he llegit el títol ja m'imaginava de quin exemplar parlàveu...la trobada de l'avinguda Mistral amb el Paral·lel, si no vaig errada. He viscut a tots dos carrers i no podia ser d'una altra forma.
Encara recordo el munt de dàtils amb els que ens regala aquest exemplar famella... Podries indicar quina és la millor forma de fer-los germinar?
Gràcies
Susanna Martínez
Eih Susanna ! Ho has encertat de ple !!
ResponEliminaestic content de que t’hagis retrobat amb aquesta amistat arborescent. Tu rai que ets agrònoma ho tens fàcil per a fer experiments de germinació
Els dàtils no són complicats de fer germinar: un cop tens nets els pinyols els deixes en remull 3 o 4 dies canviant l’aigua diàriament. S’han de descartar els que surin, que deuen esta cucats. Després els pots plantar en tetrabriks de la màxima fondària possible doncs la radícula corre molt. Això amb el màxim de temperatura i humitat possible… La resta és mantenir la humitat i no comptar els temps que triguen en sortir
(entre un i dos mesos). El procés es pot forçar posant les llavors amb substrat humit dins una bossa de plàstic tancada i al sol. Després de trencada la latència tocarà repicar les llavors germinades…