“Exitium”
Palplantat al mig del bosc
vaig ser testimoni
de la crueltat de l’excés
i de la follia de la desmesura.
Enormes monstres mecànics
degollaven els meus amics
amb precisió i rapidesa,
tombant la vida que dona vida.
Abatut per la tristesa
vaig aclucar els ulls un instant,
la mirada abans entelada
endevinà un desert inevitable.
Calia dir-ho en paraules,
no podia quedar-me com si res,
podia formar part del desastre
però també d’una alternativa.
Paraules poderoses plenes d’urgència
per invocar el seny i la generositat
aturant la voracitat d’un temps absurd
que el futur dels nostres fills ve robant.
Franc Guinart i Palet
26-04-2017
·
L'altre dia vaig rebre aquest arxiu mp4 via whatsApp. Em va sobtar la brutalitat de les imatges i la facilitat en la que es poden rebre, enviar i esborrar des d'un aparell electrònic. A vegades com si no passés res. Fins i tot, si el vídeo és massa llarg, el podem tallar i tan amples. Aquest caràcter efímer de la informació està provocant serioses dificultats pel que fa a la connexió emocional que ens caldria establir amb els fets. En aquest cas, un munt d'arbres cauen ràpidament sota un enginy tecnològic que avança a una velocitat que fa posar la pell de gallina. Aquestes escenes, que corresponen a la tala d’arbres per fabricar pasta de paper, ens haurien de sacsejar una mica i provocar-nos alguna reflexió al voltant d'un abús continuat i sistemàtic exercit sobre el nostre planeta verd. Tan de bo aquest vídeo serveixi per alguna cosa més que per mostrar "l'eficàcia" d'una industria que dels boscos en fa deserts.
F.G.P.
E' muito triste ver a vida sendo ceifada, pois e' o nosso futuro que vai sendo ceifado.
ResponElimina