Casa de poble
Tres moreres escasses: la primavera tarda.
Mamant al jaç, la nina plora a migjorn de fam.
Metall fos a les fosques, a on anirà a raure?
Deu mil dits: el marqués i els seus no en saben res.
Dù Mù
(Chang'an, capital de la Xina antiga, 803 – 852)
Versió d'Eduard J. Verger
·
·
題村舍
三樹稚桑春未到
扶床乳女午啼飢
潛銷暗鑠歸何處
萬指侯家自不知
杜牧
Reng d'arbres
Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients, inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.
Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint als que com jo temen.
Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d’una valentia ferma com flamarada !!
Francesc Xavier Simarro Montané
(Barcelona, Barcelonès, 26 de febrer de 1958)
La cala, setembre 03
Enguany no haguessis pogut nedar a les nostres roques,
han embrutat la mar.
És un líquid verdós amb pútrides
bambolles grogues.
..................
Te'n recordes, quan el jardí era un bosc?
Entre les canyes ens bastíem una llar,
la morera era la nostra atalaia,
l'aire encara era transparent
i hi havia tamarells vora la mar.
Saltant en immensos coixins d'algues
vèiem encendre's les estrelles.
..................
Ara que diuen que no tornaràs,
pens que t'he de trobar qualsevol dia,
asseguda a les roques.
Maria Rosa Llabrés Ripoll
(Palma, Mallorca)
Retrat en blanc
Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l’avarícia
de sediments poblats,
resolen l’aventura
d’allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l’istme inesborrable
dels nostres continents.
Susanna Rafart i Corominas
(Ripoll, Ripollès, 3 de setembre de 1962)
007
Per a l’Annabel Haynes
A Vauxhall hi ha una petita granja
voltada de càmeres que vigilen
dues vaques que masteguen gespa
i rumien l’estratègia que,
atesa la posició del sol,
la rotació de l’orbe terrestre
i la seva relació amb l’ombra
de la morera els proporcionarà
més hores de migdiada a la fresca.
Jèssica Pujol Duran
(Barcelona, 1982)
Ordre
La sensibilitat anarquista neix fa cent cinquant
mil milions d'anys. Com el cinema.
J. M. Nunes
A la plaça on-t'hi'via hagut l'església
i ara l'estàtua de sant sebastià tot sola
les grosses fulles abundoses de les moreres
sobretot d'una la que mira al carrer del forn
m'han dit no te la creguis la fi del món
que encara que créixer sigui lent i morir ràpid
som tantes fulles i som tan amples i som tan verdes
que ni que la tinguis aquí entre els peus
no te la creguis.
Enric Casasses
(Barcelona, 9 de març de 1951)
Sota una morera
AI parc Sant Pau sota una morera
obre els ulls flor de primavera
al veure un gos que corre per l'herba.
I la claror de la lluna plena
l'aprofita el llop per assetjar una ovella
al veure aquesta que es creu sirena.
I una sirena trenca la pau
un espetec fa plorar una nena
Canta un canari que ha perdut la clau
i hi ha un voltor que ho sent i renega
Cançó del grup Rauxa
Terra Meva
Amb l’ull de l’ovella
et miro amb l’ull
blanc i viola de l’ovella
amb l’ull blanc i cec
de l’ovella a l’ull
cec de l’ovella hi
planto una alzina un
coscoll i una morera
en aquell ull hi planto
una flor de lliri groc
com la llimona verda com
l’herba que creix a la primavera.
Amb l’ull de l’ovella et
miro i amb l’ull de l’astor
de la guineu i del senglar
i de la mostela
amb l’ull de la font
obert dia i nit amb l’ull
de la rosada que es tanca
quan ve el matí
i l’herba neix muda
amb la boca tancada d’aquelles
pedres serrades com dents
cobertes de pols i de calç.
Amb l’ull de cada pedra
de cada flor i de cada animal
i de totes les coses que hi ha
dins l’ull de l’ovella
et miro terra meva
per estimar-te i cantar
una cançó de bressol.
Innassiu de Logu
(L’Alguer, 5 de novembre de 1928 – Bari, 28 de juliol de 2011)
Traducció: Jordi Domènech i Soteras
(Sabadell, 1 de juny de 1941 - 19 d'octubre de 2003)
·
·
Terra Meva
Cun s’oju de s’arveghe
t’abbaido cun s’oju
biancu e biaittu de s’arveghe
cun s’oju biancu e zegu
de s’arveghe in s’oju
zegu de s’arveghe bi
pianto un chercu unu
elighe e una morighessa
bi pianto in cudd’oju
unu fiore ‘e lizzu grogu
che limone bisde comente
s’erva chi creschede in beranu.
Cun s’oju de s’arveghe ti
miro e cun s’oju ‘e s’astore
de su grodde e de sirvone
e de sa tana ‘e muru
cun s’oju de sa fontana
abesthu die e notte cun s’oju
‘e su lentore chi serrada
a parte ‘e manzanu
ei s’erva naschende muda
a buca serrada dae cuddas
pedras istrintas che dentes
covacadas de piubare e calchina.
Cun s’oju de ogni pedra
de ogni fiore e de ogni animale
e de ogni atera cosa ch’istada
in s’oju ‘e s’arveghe
t’abbaido terra meva
pro t’istimare e cantaré
unu cantu ‘e anninnia.
Innassiu de Logu
(L’Alguer, 5 de novembre de 1928 – Bari, 28 de juliol de 2011)
· Imatges : Paratge de Les Moreres de la Riera, de Masquefa. Fotos de Francesc Mas ·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.