A vegades, aquell arbre desaparegut,
ara no hi fa cap falta
ara no hi fa cap falta
Als boscos, són els mateixos arbres que competeixen entre ells, uns creixen esplendorosos i altres ho fan escarransits. En el bosc "explotat" és el silvicultor qui decideix quins són els que cal mantenir i els que cal eliminar.
A la ciutat funciona també el mecanisme de regulació natural. A aquell lloc enjardinat amb arbres encara petits, aquests es desenvolupen fins que, uns pocs, cobreixen abastament tot l'espai. Sovint, potser massa, el "silvicultor" urbà sembla no adonar-se’n.
Quan es decideixen les campanyes de replantació /reposició, fa l'afecte que l'únic criteri que s'aplica és: si hi ha un forat buit, vol dir que hi manca un arbre.
Aixecar els ulls seria suficient per veure que, a vegades, aquell arbre desaparegut, ara no hi fa cap falta.
Les fotos, a La Prosperitat, Plaça de 9 Barris, de Barcelona, en són un testimoni concret. A la ciutat en trobaríem a cabassos d'exemples com aquest.
El grup de pins blancs que es varen plantar en enjardinar el lloc, s'han desenvolupat amb força i ara l'escocell que hi havia buit, vés a saber per què, no calia replantar.
Hem esmerçat diners públics per una cosa inútil i sense justificació. Els hem malbaratat en mà d'obra (des del recompte, la plantació i el manteniment), material vegetal, maquinària, aportació i retirada de terres, adobs, tutors, regs... i també en prestigi professional!
No voldríem pensar que el que preval és poder dir a la premsa, al final de campanya, que hem plantat un número, com més gran millor, d'arbres!
Aquí els ciutadans agrairíem que se’ns digués, també, els que han sobreviscut al tercer any de plantació.
No ha sigut així en el nostre cas. Com podeu veure a les fotos, el pi replantat ha acabat morint!
Potser no li va arribar l'aigua suficient quan li feia falta o potser va ser ell mateix que es va trobar sense forces per créixer allà on no tenia espai, incapaç d'enlairar-se fins a poder arribar allà li tocarien els raigs del sol.
Desembre 2015
Joan Catafal i Alberto Sanagustín
Hola buen artículo. Podíais cambiar el color de la letra de las entradas? Apenas se ve. Un abrazo !
ResponEliminaHola buen artículo. Podíais cambiar el color de la letra de las entradas? Apenas se ve. Un abrazo !
ResponElimina
ResponEliminaAixò de la competència intraespecífica aquí potser no és d’aplicació. Jo diria que a la ciutat hi ha d’altres mecanismes de regulació més determinants que la pretesa regulació natural aplicada a un medi no natural com pot ésser el carrer.
D’altra banda el pi és un arbre selvatge, no apte pels carrers. Millor deixar-lo tranquil en un gran parc forestal.
Està clar que si un silvicultor es mirés el verd de la ciutat es foteria les mans al cap:
faria unes aclarides d’aumariasantíssima.
Ara per ara sobren plantacions fetes amb el cul i és que, a vegades, els burrus fan cagarades…
Molt bon atícle!
ResponEliminaHi ha una cosa que em te desconcertat:
Com pot ser que en un país com el nostre, amb persones tant ben preparades com hi ha (que n'hi ha moltes!), experts arboricultors i especialistes en gestió d'arbrat de carrer, es fagi una gestió de l'arbrat viari d'aquesta mena?? No ho entenc.