A vegades, sobren arbres

A vegades, aquell arbre desaparegut,
ara no hi fa cap falta

Als boscos, són els mateixos arbres que competeixen entre ells, uns creixen esplendorosos i altres ho fan escarransits. En el bosc "explotat" és el silvicultor qui decideix quins són els que cal mantenir i els que cal eliminar.

A la ciutat funciona també el mecanisme de regulació natural. A aquell lloc enjardinat amb arbres encara petits, aquests es desenvolupen fins que, uns pocs, cobreixen abastament tot l'espai. Sovint, potser massa, el "silvicultor" urbà sembla no adonar-se’n.

Quan es decideixen les campanyes de replantació /reposició, fa l'afecte que l'únic criteri que s'aplica és: si hi ha un forat buit, vol dir que hi manca un arbre.

Aixecar els ulls seria suficient per veure que, a vegades, aquell arbre desaparegut, ara no hi fa cap falta.

Les fotos, a La Prosperitat, Plaça de 9 Barris, de Barcelona, en són un testimoni concret. A la ciutat en trobaríem a cabassos d'exemples com aquest.

El grup de pins blancs que es varen plantar en enjardinar el lloc, s'han desenvolupat amb força i ara l'escocell que hi havia buit, vés a saber per què, no calia replantar.

Hem esmerçat diners públics per una cosa inútil i sense justificació. Els hem malbaratat en mà d'obra (des del recompte, la plantació i el manteniment), material vegetal, maquinària, aportació i retirada de terres, adobs, tutors, regs... i també en prestigi professional!

No voldríem pensar que el que preval és poder dir a la premsa, al final de campanya, que hem plantat un número, com més gran millor, d'arbres!

Aquí els ciutadans agrairíem que se’ns digués, també, els que han sobreviscut al tercer any de plantació.

No ha sigut així en el nostre cas. Com podeu veure a les fotos, el pi replantat ha acabat morint!

Potser no li va arribar l'aigua suficient quan li feia falta o potser va ser ell mateix que es va trobar sense forces per créixer allà on no tenia espai, incapaç d'enlairar-se fins a poder arribar allà li tocarien els raigs del sol.

Desembre 2015

Joan Catafal i Alberto Sanagustín

Bon Nadal 2015

No cal que tots els arbres de Nadal

siguin familiars directes de l’avet,

per què no una parella de vells pins

plantats l’un al costat de l’altre

símbol perfecte de tolerància?

per què no si havent crescut plegats

ho celebren fonent les seves copes

fent regal d’amor al paisatge?.

Franc Guinart i Palet

Desembre-2015 - Capellades

Entre la Grevolosa i el Puigsacalm

De tardor, entre la Grevolosa i el Puigsacalm

Des de dalt del Coll de Bracons vàrem seguir el camí des d’on apareix a l’esquerra l’indicador del corriol que condueix de baixada cap a la fageda de la Grevolosa. Captiu del meu caprici vaig exclamar Ostres, ens hem avançat, encara li falten deu dies!. Em referia a que la intenció d’haver pujat des de la comarca de l’Anoia era per gaudir de l’extraordinari joc cromàtic de grocs, ocres, taronges, vermells, bordeus i torrats envaint l’espai a partir de pocs metres d’alçada, com a resposta a la clorofil•la en remissió inevitable. La Grevolosa, amable i generosa, no va pronunciar-se; amb tota la seva senzillesa i majestuositat ens va convidar a un silenci profund i dens, l’ingredient necessari que alentia el pas i ens suggeria la contemplació de la meravella que ens envoltava. En aquell moment vaig adonar-me que no era ni tard ni d’hora, que era simplement el temps que ens tenia reservat, que tot era, per dir-ho d’alguna manera, perfecte.

A la nit, sopant a La Rectoria de Sant Miquel de Pineda, la Goretti, propietària i ànima del llogarret situat entre San Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles,ens confessava com n’està d’enamorada de La Garrotxa. Certament,de cara als viatgers que venen a gaudir de les fagedes falten encara uns deu dies,moltes no han mudat de color, la fulla es manté verda...però, a mi, m’agraden tot l’any!. No li vaig pas respondre que jo havia dit el mateix unes hores abans, em feia sentir encara més turista!. Havent sopat mentre miràvem el cel totalment lliure de boira i de contaminació lumínica, va afegir Demà, no canvieu de plans i pugeu al Puigsacalm, es preveu un dia assolellat, molt clar i gens ventós.

Des de dalt del Puigsacalm vaig recordar les paraules d’aquella noia: un dia perfecte. A més, amb un regal afegit: l’ascensió al Puigsacalm des del Coll de Bracons, fàcil i apta per a totes les edats, transcorre en gran part a través d’un corriol que fa lenta ascensió enmig de la fageda. Atès que una bona part d’aquesta, per l’orientació i l’orografia, està exposada a més hores de sol, el desplegament cromàtic ja estava molt més avançat.

És obvi que els veïns de la Garrotxa puguin tenir el calendariben apamat: entre la quarta setmana d’octubre i la primera de novembre es produeix cada any aquest espectacle visual de la natura,...però, tal i com deia la Goretti, no cal esperar-se ni creure que s’ha fet tard, simplement cal saber mirar, la bellesa hi és sempre, no s’amaga mai.

Franc Guinart i Palet

Capellades / Octubre-2015

Faig amic

No tinguis por de veure el teu vitrall

esmicolat en mil i un trossets

escampant-se per damunt del camí.

No tinguis por de sentir el Sol

penetrant les teves estances

tot descobrint la nuesa del teu cos.

No tinguis por de res de tot això

perquè dels teus peus arquejats

en neixen aranyes gruixudes

amb la missió de clavar-se endins,

plantant cara a l’hivern que s’albira

i somiant el vestit i el paisatge

per acompanyar la nova donzella.

Franc Guinart i Palet

Capellades / octubre-2015