L’acàcia de tres punxes

L’acàcia de tres punxes de Ca l’Auladell

Si aprens a mirar-me

podràs llegir sobre el meu tronc

i dins de cadascuna de les meves clivelles

la història d’aquesta casa:

les alegries i les tristeses,

els encerts i les errades,

les apostes i les renúncies,

les victòries i les derrotes,

perquè el pas del temps

res no manté, però res no esborra.

Si aprens a escoltar-me

podràs sentir sota el bellugueig

de les branques i les carícies del vent

la llarga melodia d’aquesta casa:

les tonades de benvinguda,

les de celebració,

les del bon despertar,

les d’anar a dormir,

perquè el pas del temps

cap so manté, però tampoc en fa silenci.

Fins que algun llamp no m’esberli

o fins que les meves arrels diguin prou

seré aquí guardant la casa,

el seu jardí i la seva memòria;

si et perds pels camins del Montnegre

i puc albirar-te com a imprevist visitant

et contaré com els vells arbres

van aprendre a ser ponts invisibles

entre la terra i el cel.

Franc Guinart i Palet

(Capellades)

22.07.2015

De la casa i de l’arbre

Hi han arbres que es planten al costat d’una casa, però també cases que es construeixen al costat d’un arbre. A vegades, però, és difícil saber qui va ser primer, si la casa o l’arbre. Quan passa això ja pot dir-se que existeix un recorregut històric compartit que els fa indestriables pel destí. La casa s’haurà acostumat a la bona ombra i a la bellesa de l’exemplar plantat a prop de l’entrada, i l’arbre ja no podrà viure sense el bellugueig, anades i tornades, dels habitants de la casa. Gràficament ho podríem explicar a través de la impossibilitat de trobar cap fotografia de l’indret sense que hi apareguin irremeiablement juntes ambdues figures.

Aquesta descriptiva la podem casar perfectament amb Ca l’Auladell i l’acàcia de tres punxes, arbre ornamental originari d’Amèrica del Nord, del jardí que dona a la porta principal d’entrada a la propietat. Aquest Mas, amb l’any 1882 tallat a la porta de l’entrada principal, forma part del petit nucli de Sant Martí del Montnegre, juntament amb l’hostal, la rectoria i l’església parroquial. A 9 km de Sant Celoni per pista forestal, Ca l’Auladell resta dempeus gràcies a persones, com l’Eduard, actual propietari, que estimen el valor dels espais que desprenen història pels quatre costats.

Per acabar només afegir que de bracet de la història sorgeixen petites i grans llegendes que sovint la gent fa córrer més que la veritat que contenen. La darrera de totes conta que una branca de l’esmentada acàcia es va desprendre gairebé al mateix moment que hi passava per sota una persona que volia perjudicar la casa, talment avís dissuasiu per bé que no tornés. Sembla ser que la cosa va funcionar atès que mai més ha tret el cap per aquest llogaret.

Franc Guinart i Palet

(Capellades)

23.07.2015