"Abraça'ls, són tan amorosos.... Ells, els amics arbres, et tornen sempre l'abraçada."
Quan a trenc d'alba reneix
la llum rera les muntanyes,
l'esvelt arbre ultramarí
d'esponerosa capçada,
ataronjades flors
i fulles ensangonades,
aixeca els braços al sol,
cap al déu del paradís,
el que li dóna la vida.
I com sacerdot consagrat
al seu culte lluminós
li resa precs rituals
com xiuxiuejants murmuris,
baix la bòveda del cel
amb núvols blancs embellida
del seu temple sense fi.
Una brisa que acaricia,
serpenteja juganera
entre les branques de fusta
d'aquell fantàstic gegant.
De sobte tot s'escarrufa
amb l'amorosa abraçada
que li dóna carinyosa
una bella jovençana.
Tomba les fulles cap baix,
vol veure la que l'abraça.
"Oh, què ho és de petitona!"
- exclama amb el pensament.
Dues branques invisibles
surten de la seva soca
i enrevolten amoroses
aquella humana tan dolça.
Ella s'emociona tota,
quasi li salten les llàgrimes
i sent que l'arbre li diu:
"Tornaràs un altre dia?
Jo no em mouré d'aquí."
Excel·lent !!
ResponEliminaquin arbre és?
No el conec
Gràcies
Lluc
Gràcies, aconit:
ResponEliminaEs tracta d'un arbre asiàtic tropical, l'arbre mundani, Acrocarpus fraxinifolius, que viu molt a gust a Mallorca. Té uns 27 anys i ultrapassa als altres arbres del jardí en més de 20 metres.
Salut!
M’ha encantat el teu poema!. La gent que estim els arbres d’aquesta manera sempre és bona gent. Una forta abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan.
ResponEliminaUna forta abraçada!