- Vine, veuràs sa figuera més grossa de tot es terme. - m'ha dit avui migdia en Macià, es meu cosí de Can Menut.
- Uauuu, vaja figuerota més bestial. És tan grossa com ses de
Formentera! - he exclamat jo, badant uns ulls com a platets davant
aquell arbre tan esponerós.
El meu cosí davant la figuera.
- La va sembrar d'una branca es meu
padrí al cel sia, millor dit, es nostro padrí quan era jove, devers
l'any 1940, quan ta mare i mon pare eren nins. - m'ha assegurat en
Macià.
- De quina casta és? - li he demanat jo.
- És Galantina, una casta de figues blanques molt bones per a engreixar
es porcs. S'assequen bé i aguanten tot s'hivern. - m'ha contestat es
meu cosí.
- No són bones per ses persones?
- Ja ho crec. Són ben dolces i sucoses i una vegada seques són encara més dolces, com un bombó dins sa boca.
- Idò per devers Sant Joan vendré a cercar un parell d'estaques per a sembrar-les. Segur que ses filles seran tan sanes i vigoroses com sa mare. Em fa il.lusió tenir una figuera des meu padrí de Can Menut. - li he dit jo.
- Pots venir a cercar totes ses que vulguis. - m'ha assegurat en Macià.
La capçada d'aquesta figuera és enorme i fa una ombra molt fresca que abarca un redol com una era.
La seva soca és molt gruixada i dreta amb l'escorça ben llisa. Fa uns dos metres i mig fins a l'arrel de les branques. Per a abraçar-la ens hi hem hagut d'aferrar tots dos.
Brancatge esponerós i ben repartit. Totes les branques surten del mateix punt.
Les figues galantines comencen a madurar dins la segona quinzena d'agost. A diversos pobles de Mallorca també les anomenen "alacantines". Quan maduren tenen un color groc-verdós.
La pell és gruixada i sedosa i quan són ben madures solen tenir clivells en forma de teranyina. El capoll o pecíol fa entre 10 i 15 mil.límetres de llargària.
L'ull ò ostíol de les figues sol romandre ben tancat i és poc cridaner. Altres castes de figues el tenen més obert, a vegades tenyit de vermell com un ull de perdiu o amb una gota de mel com les bordissot negres. Les figues galantines o alacantines resisteixen molt bé la pluja i el
transport i se solen assecar a damunt l'arbre, caiguent després enterra
ja seques, facilitant així la seva recollida.
La popa es groga quan la figa comença a madurar i va adquirint un color cada vegada més rosat a mesura que s'enriqueix de sucres i sucs.
Una característica típica de les figues galantines és que tenen un buit enmig de la popa.
Quan la figa és ben madura està carregada de sucs melosos d'una dolçor esquisida. És una menjúa de déus, una delicatessen. Es distingeixen molt bé les nombroses llavoretes viables, que si se sembren donen lloc a cabrafigueres, semicabrafigueres i figueres femelles com sa mare, ja que totes procedeixen de la polinització amb pol.len d'una figuera silvestre o cabrafiguera.
I ara us contaré una anècdota sorprenent que em va revelar un biòleg
aragonès, tal vegada el millor expert en figues i figueres d'Espanya, en
Manuel Bernal Gálvez, una persona entranyable plena de saviesa que vaig tenir el plaer de coneixer fa unes setmanes a Saragossa. Intercanviant correus amb ell, després de veure
fotos de la popa plena de llavoretes de les figues de les nostres figueres uníferes, és a dir, d'una sola collita tardana, em va assegurar que en realitat són exactament iguals que la mítica figuera d'Esmirna del Mediterrani Oriental que es conrea a Grècia, Turquía, Siria, Líban, Jordània i Israel. Per si no ho sabeu els siconis d'aquesta figuera bíblica només contenen flors femelles perfectes no-partenocàrpiques. Necessiten per tant ser polinitzades forçosament per l'avespeta Blastophaga psenes amb el pol.len de les flors mascles d'una cabrafiguera, ja que en cas contrari no maduren cap figa. La presència d'un nombre tan elevat de llavoretes viables ho demostra i confirma. No sabeu l'alegria que vaig tenir amb aquesta informació. I jo que volia comprar llavors de figuera d'Esmirna per internet i resulta que quasi totes les figueres uníferes de Mallorca ho són....
Mirau quina meravella d'article que va publicar al seu blog. Les fotos són fantàstiques i les seves explicacions encara ho són més: De higos a brevas, polinización de las higueras.
Bon dia Joan
ResponEliminaAcabo de llegir el teu article sobre la figuera i com sempre , és magnífic.Sempre tan didàctics.
Enhorabona.
A part d'aixó et volia demanar disculpes per no haver contestat ràpidament els teus comentaris al meu blog.Estic aprenen a fer el blog i no hi dedico gaire temps.T'agraeixo els teus comentaris
i que hegis col·locat el meu blog a sagnant en verd
Salutacions cordials
a reveure
Lluc
Moltes gràcies, Lluc. Ets molt amable. Salutacions cordials.
ResponElimina