Braços llargs i mans obertes

Un petit miracle abans de Nadal

A vegades la vida no et vol deixar anar

i s’avança silenciosa cap als precipicis

on et veu córrer desbocat

per posar-hi coixins al fons,

per fer de les branques que vesteixen espases

braços llargs i mans obertes.

A vegades la vida no et vol deixar anar

i com una esponja eixuga dissorts i tristeses

on et veu perdut i atrapat

per fer-te lleuger, molt lleuger,

per deixar-te volar més enllà dels núvols

allà on el Sol pot ajudar-te a veure-hi clar.

A vegades la vida no et vol deixar anar

i desitja que la sang romangui a les artèries

on cal que sigui força motriu del teu cor,

com l’aigua de pluja que baixa pels rierols

regant el petit bosc de la cinglera del Capelló,

el mateix que ahir s’omplí de braços, de mans, de vida.

Franc Guinart / 24-des-2013.

•

El 23 de desembre va succeir un fet insòlit a la nostra vila. Capellades és al cap damunt d'un cinglera, la coneguda com a Cinglera del Capelló. De tant en tant, aquest precipici és transforma en temptació per posar punt i final a la vida. El dia 23 es va produir un altre, sense eufemismes, intent de suïcidi. No cal parlar de les circumstàncies que envoltaven l'existència del pobre que desitjava la mort, segur que eren prou tràgiques i severes com per abrigar la nefasta idea en la seva ment.

Es va llençar dalt a baix, amb tota la decisió i tot el coratge,...però el resultat no fou l'esperat: aquest jove de divuit anys no va tancar els ulls per sempre en esclafar-se al fons del precipici,...simplement no hi va arribar amb la velocitat i l'impacte esperat.

M'agrada pensar que una mica els nostres amics els arbres hi van col·laborar, qui sap si aquest és el miracle en majúscules d'enguany,...potser no, però ben segur que és una preciosa història per poder explicar, celebrar i, pel protagonista, agrair després d'adonar-se'n que és algú massa important com per voler dir adéu abans d'hora.

Bon Nadal i Bones Festes !!!

Franc Guinart
•