dimecres, 3 de juliol del 2013

"Hem d'anar a cuir ets aubercocs!"

Any d'albercocs a Porreres

Enguany ha estat un any de molts d'albercocs, tot i que ha plogut poc i no són massa grossos, són prou dolços. La fruita madura tota de cop i no espera, i en dos dies tots són enterra i els conills fan net. No me pensava mai que els simpàtics conills fessin aquestes vegues d’albercocs, s’atipen bé els reguitzers! 

Albercocs caiguts de l'arbre i rossegats de conill

És una llàstima que tota aquesta deliciosa fruita es tudi , quan un temps era ben apreciada i el sequer d’albercocs era el medi de supervivència de moltes de famílies. Una feina, una feinada feixuga de collir, xapar els albercocs, estendre sobre canyissos, entrar-los a cobro el vespre per evitar la serena i treure’ls de dia perquè el sol els assecàs com més ràpid millor. Després aficar-los dins l’ensofrador per esterilitzar-los si n’hi havia cap que tengués un cuc. Això s’ha perdut a marxes forçades.

 Collidors

Els albercocs que hem agafat són tardans, de la varietat Galta Vermella o Pinyol Dolç. Antigament es guardaven els pinyols (que són dolços i no amargs) per extreure el bessó talment com si fossin ametlles i s’aprofitaven al lloc d’aquestes per fer torró. El bessó d’ametlla devia anar més car i valia més vendre’l.

 Conill que fa es cap ben viu

 Conill a la carrera

 Vista aèria de la collita

Hem fet una bona collita, molts de quilograms. Una part ha quedat per l’amo del arbres, el tío Pep. I de Porreres, una part han anat a parar a Ciutat, una part en es Pont d’Inca Nou, una part a son Ferriol, una altra cap a Sant Joan, una a Búger, una altra anirà a Santa Eugènia i d’allà ves a sabre on, una altra cap a María de la Salut. Una grapadeta arribarà a Sóller...s’hauran escampat cap a tots els vents del món!.  Se n’assecaran un parell mallorquí (uns quants) en una acció ben romàntica. Gran part tornaran confitura i un bon grapat se menjaran en fresc. Jo avui no soparé, tenc agrura de tant de menjar-ne.
Els albercocs d’avui són biològics, no han estat tractats amb químics. Repartir-los farà que la despesa de diesel, els faci menys ecològics, però hem fet a molta de gent contenta. Això no té preu i no és tan greu pel planeta.

 Caixons de fruita, poals de plàstic, capses del súper,
i senalla dels xinesos. To s'hi val

Rafel Mas, Búger 3 de juliol de 2013

3 comentaris:

  1. Una bona collita, Rafel, d´aquests albercocs porrerencs, els millors de Mallorca. Fan goig. Vos puc assegurar que són melassa. Moltes gràcies per "sa grapadeta" que ha arribat a Sóller.

    ResponElimina
  2. Hola Joan,
    no es mereixen. Mu mare diu "que l'amor de Déu basta per tots". Fins i tot ses mèrleres i els conills n'han de porer menjar. Tot i que antigament devien arribar a espipellar-ne pocs!
    Al final una grapadeta ha arribat també a Pollença.
    I ho són bons, punyeta!
    salut!

    ResponElimina
  3. El procés de l'assecada dels albercocs que descrius s'assembla molt al que feien amb el raïm a les terres de la Marina, per fer la pansa.

    Bon profit!

    ResponElimina

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.