dissabte, 25 de maig del 2013

Els empelts portuguesos de l´Algarve

Una passejada pel camp del sud-oest de la península Ibèrica

Avui fa deu dies que vaig tornar d´unes petites vacances a l´Algarve, una regió portuguesa situada al sud-oest de la península ibèrica. El primer que em va sobtar va ser la similitud amb el camp i les garrigues mallorquines. Pràcticament el 80% de les plantes silvestres són les mateixes: alzines, mates llentiscleres, ullastres, estepes, esbatzers, arboceres, les mateixes espècies de falgueres, inclòs l´escassíssim Asplenium azomanes, una falguera del Miocè que viu a tot el que fou fa 6 milions d´anys el Macís Bètic-Rifeny, des de les Illes Balears al seu extrem oriental fins a l´Algarve portuguès al seu extrem occidental. En quan a les plantes cultivades i en especial els arbres em vaig sentir com si fós a Mallorca: figueres, ametllers, garrovers, oliveres, pruneres, pereres, etc...sembrats a una terra calcària, pedregosa i resseca ben igual a la mallorquina.

Estic segur que si no sabessiu on ha estat feta aquesta foto dirieu que és de Mallorca. A que sí?. Ampliau-la amb un doble clic i veure com tenc raó. La vegetació i l´orografia del que fou el Macís Bètic-Rifeny és gairebé igual, des de Menorca, passant per tota Andalusia i acabant a l´Algarve: roques i terra calcària i plantes mediterrànies de sols alcalins rics en calç.

Ja havia vist el que més m´interessava: la falguereta miocènica, el fantàstic Parque Natural da Ria Formosa i l´extraordinària i rica flora del Cabo de Sâo Vicente, la punta d´Europa. Així que aquell matí em va fer ganes anar a fer una volta per la cara nord del "Cerro da Cabeça", situat al municipi de Moncarapacho, a pocs quilòmetres de Faro, la capital de l´Algarve. Vaig aparcar el cotxe a un replà devora un camí rural que pujava cap a aquest turonet, vaig agafar la meva estimada càmara Canon PowerShot SX200 que m´ha acompanyat a tants viatges, vaig protegir la meva calba amb una gorra hawaiana, caribenya o vietnamita (no sé quina és la procedència del seu disseny) que acabava de comprar per 2 € a una tenda de xinesos de la ciutat de Faro i vaig iniciar la pujada per aquell camí flanquejat per dues parets de pedra seca exactament iguals a les del camp mallorquí. Després d´ignorar la lladradissa de dos cans d´una casa que hi havia al principi del camí, tot es va fer silenciós i tranquil. Aviat a dreta i esquerra vaig començar a veure empelts i més empelts. Es veu que a l´amo d´aquelles terres li havia agafat fort l´empeltera.

Curiosos empelts de prunera damunt peus d´ametller fermats amb tires de bosses de plàstic gruixat (com el de les bosses grosses de fems) i una pedra plana damunt. No sé exactament quina finalitat deu tenir aquesta pedra. M´imagin que és per a protegir el tall del patró del sol rabiós que brilla en aquest paratge algarvès tan assolellat.

 
Dos empelts fermats també amb tires de bosses de plàstic. El de la dreta no el vaig fotografiar perque no havia aferrat.

Un altre empelt amb una pedra plana damunt.

Detall de la pedra. Es veu bé l´ombra que dona al patró.

A la finca de la dreta, segurament d´un altre amo, els empelts estaven fermats amb tires de goma negra molt gruixada que em va semblar de càmara d´aire de roda de camió.

Un altre empelt fermat amb la mateixa tira de goma.

Damunt aquest patró només hi havia aferrat un dels dos empelts. També hi havien posat una pedra plana.

Aquests dos empelts de pomera damunt perera feien goig de tan bons que anaven. Guaita un poc el plàstic blanc que l´empeltador havia posat davall les tires de goma.

Dos peus o patrons de perera borda empeltats de qualque varietat de perera algarvesa.

Detall de les tires de goma negra. Es veu bé que són de càmara d´aire de rodes de cotxe o camió i es nota que han estat tallades amb unes tisores. Hi ha parts més amples i parts més estretes.


2 comentaris:

  1. No tinc la sort de conéixer el camp de Mallorca, però el que mostren les fotos em recorda molt certs paisatges del secà valencià, que no han estat assolats pel tsunami de formigó dels últims anys: bancals de terra seca, garroferes i ametlers en camps de terra calcària... hi ha paisatges que et fan sentir com a casa.

    ResponElimina
  2. Hola Pitxiri:

    Vaig veure els bancals valencians que menciones a la meva visita a Alacant, concretament a Tàrbena. Em vaig sentir com si fos a Mallorca. No sé si has llegit l´entrada que vaig publicar sobre Tàrbena:

    http://amicsarbres.blogspot.com/2012/06/ets-ametllers-mallorquins-de-tarbena.html

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.