Els Arbres Invisibles

Descoberta una nova família d’arbres urbans:
els Arbres Invisibles

Avui per avui quedar exclòs del paisatge urbà és tan fàcil com ésser un arbre. Mentre els jardiners municipals fan, altres desfan. Pel mig molta gent badant, eternament badant.

Potser aquests temps tan tràgics que estem vivint justifiquin la malaltia i el desequilibri que provoca aquests estralls, però no pas la inoperància del sistema que n’hauria de tenir cura. Amagar el cap sota l’ala i no admetre allò evident no és el millor camí…

Molta Guàrdia Urbana, molt telèfon de l’incivisme, l’ajuntament respon i la gestió del coneixement. De la GU millor ni parlar-ne, que porten setze bales a la butxaca i es deuen d’activar només quan hi ha sang i fetge, això de fer indagacions de temàtica epifítica no és de prou entitat. És història el reglament de la seva creació que deia: "Haurà de conservar acuradament l'estat dels serveis públics a la seva zona, adonant immediatament de qualsevol deficiència o particularitat que observés en el paviment, fanals, arbrat, voreres, és a dir, quants serveis fan referència a la via publica".

Després d’haver-me trobat amb una cinquantena d’arbres marcats, seguint un determinat recorregut - que irònicament partia de la biblioteca del barri - m’he negat a contemplar aquesta merdagada de forma quotidiana.

Aquest és el resultat al qual he arribat, presentat amb la discreta repulsió que proporciona la perspectiva obtinguda amb el pas d’aquesta esplèndida primavera:

1/
ajuntament.respon@bcn.cat 28 de març de 2013
Benvolgut ciutadà/ciutadana:
Les dades de la seva petició són les següents:
Codi de la petició: 3709ZPC

Tema de la petició: PINTADES / CARTELLS > NETEJAR PINTADA O CARTELL EN ESPAI PÚBLIC

Adreça: Carrer VILADOMAT, 0041
Gràcies per utilitzar aquest servei.
Ajuntament de Barcelona

2/
26 d'abril de 2013
Benvolgut ciutadà,

Responem a la vostra petició rebuda el 28 de març de 2013, amb codi 3709ZPC sobre pintades o cartells.

Us informem que, després de fer les actuacions pertinents, s'ha resolt la incidència.

Us agraïm la vostra comunicació. La participació de la ciutadania és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat. Restem a la vostra disposició per a futures comunicacions.

Cordialment,
-----------------------
icona_signatura
Direcció Serveis de Gestió del Coneixement
Hàbitat Urbà
Ajuntament de Barcelona
-----------------------

3/
8 de maig del 2013
Benvolgut ciutadà,

Responem a la vostra petició rebuda el 26 d'abril de 2013, amb codi 3709ZPC-02 sobre pintades o cartells.

Us informem que, una vegada realitzades les comprovacions pertinents, no s'ha trobat cap desperfecte o deficiència segons les dades que ens vàreu indicar.

Hem de dir que es va netejar el C. Viladomat números, 62,60,58,54,48,46-44. Viladomat/Tamarit 2 pas vianants. Viladomat/Manso pas vianants 3 pintades.

Seria bo disposar del seu telèfon de contacte per saber exactament el que es vol netejar. L'únic serveis que no es fa són els troncs del arbres.

Si disposeu de més informació respecte a la incidència, us agrairem que us poseu de nou en contacte amb nosaltres per verificar les dades i revisar novament la vostra petició. Us recordem que podeu contactar amb nosaltres a través de l'apartat "Atenció en línia" del web municipal www.bcn.cat, o bé trucant al telèfon gratuït 900 226 226.

Agraïm la vostra comunicació. La participació de la ciutadania és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat. Restem a la vostra disposició per a futures comunicacions.

Cordialment,
Hàbitat Urbà
Ajuntament de Barcelona
-----------------------

La vostra opinió ens importa. Opineu a http://www.bcn.cat/queixes/opina?i=c&codiEnq=3709ZPC-02

Nota: Si us plau, no respongueu directament a aquesta adreça de correu electrònic ja que no és operativa. Per comunicar qualsevol incidència, queixa, suggeriment o agraïment, podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona trucant al telèfon del Civisme 900 226 226 (telèfon gratuït) o a través de la pàgina web www.bcn.cat (apartat "Atenció en línia"). Moltes gràcies per la vostra col•laboració.

Les vostres dades personals s'incorporaran a un fitxer titularitat de la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de gestionar el tractament de la vostra petició i utilitzar-les com a contacte amb els ciutadans i per la millora dels canals d'atenció. Podreu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel•lació i oposició en els termes establerts a la normativa sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al Registre General de l'Ajuntament de Barcelona, indicant en l'assumpte: Exercici de Drets

J.D. Fernàndez i Brusi

Els empelts portuguesos de l´Algarve

Una passejada pel camp del sud-oest de la península Ibèrica

Avui fa deu dies que vaig tornar d´unes petites vacances a l´Algarve, una regió portuguesa situada al sud-oest de la península ibèrica. El primer que em va sobtar va ser la similitud amb el camp i les garrigues mallorquines. Pràcticament el 80% de les plantes silvestres són les mateixes: alzines, mates llentiscleres, ullastres, estepes, esbatzers, arboceres, les mateixes espècies de falgueres, inclòs l´escassíssim Asplenium azomanes, una falguera del Miocè que viu a tot el que fou fa 6 milions d´anys el Macís Bètic-Rifeny, des de les Illes Balears al seu extrem oriental fins a l´Algarve portuguès al seu extrem occidental. En quan a les plantes cultivades i en especial els arbres em vaig sentir com si fós a Mallorca: figueres, ametllers, garrovers, oliveres, pruneres, pereres, etc...sembrats a una terra calcària, pedregosa i resseca ben igual a la mallorquina.

Estic segur que si no sabessiu on ha estat feta aquesta foto dirieu que és de Mallorca. A que sí?. Ampliau-la amb un doble clic i veure com tenc raó. La vegetació i l´orografia del que fou el Macís Bètic-Rifeny és gairebé igual, des de Menorca, passant per tota Andalusia i acabant a l´Algarve: roques i terra calcària i plantes mediterrànies de sols alcalins rics en calç.

Ja havia vist el que més m´interessava: la falguereta miocènica, el fantàstic Parque Natural da Ria Formosa i l´extraordinària i rica flora del Cabo de Sâo Vicente, la punta d´Europa. Així que aquell matí em va fer ganes anar a fer una volta per la cara nord del "Cerro da Cabeça", situat al municipi de Moncarapacho, a pocs quilòmetres de Faro, la capital de l´Algarve. Vaig aparcar el cotxe a un replà devora un camí rural que pujava cap a aquest turonet, vaig agafar la meva estimada càmara Canon PowerShot SX200 que m´ha acompanyat a tants viatges, vaig protegir la meva calba amb una gorra hawaiana, caribenya o vietnamita (no sé quina és la procedència del seu disseny) que acabava de comprar per 2 € a una tenda de xinesos de la ciutat de Faro i vaig iniciar la pujada per aquell camí flanquejat per dues parets de pedra seca exactament iguals a les del camp mallorquí. Després d´ignorar la lladradissa de dos cans d´una casa que hi havia al principi del camí, tot es va fer silenciós i tranquil. Aviat a dreta i esquerra vaig començar a veure empelts i més empelts. Es veu que a l´amo d´aquelles terres li havia agafat fort l´empeltera.

Curiosos empelts de prunera damunt peus d´ametller fermats amb tires de bosses de plàstic gruixat (com el de les bosses grosses de fems) i una pedra plana damunt. No sé exactament quina finalitat deu tenir aquesta pedra. M´imagin que és per a protegir el tall del patró del sol rabiós que brilla en aquest paratge algarvès tan assolellat.

 

Dos empelts fermats també amb tires de bosses de plàstic. El de la dreta no el vaig fotografiar perque no havia aferrat.

Un altre empelt amb una pedra plana damunt.

Detall de la pedra. Es veu bé l´ombra que dona al patró.

A la finca de la dreta, segurament d´un altre amo, els empelts estaven fermats amb tires de goma negra molt gruixada que em va semblar de càmara d´aire de roda de camió.

Un altre empelt fermat amb la mateixa tira de goma.

Damunt aquest patró només hi havia aferrat un dels dos empelts. També hi havien posat una pedra plana.

Aquests dos empelts de pomera damunt perera feien goig de tan bons que anaven. Guaita un poc el plàstic blanc que l´empeltador havia posat davall les tires de goma.

Dos peus o patrons de perera borda empeltats de qualque varietat de perera algarvesa.

Detall de les tires de goma negra. Es veu bé que són de càmara d´aire de rodes de cotxe o camió i es nota que han estat tallades amb unes tisores. Hi ha parts més amples i parts més estretes.

La formiga que va pujar a un arbre

Los encuentros de un caracol aventurero

Les trobades d'un caragol aventurer

Hay dulzura infantil                        Hi ha una dolçor infantil

en la mañana quieta.                      en el matí plàcid
Los árboles extienden                     Els arbres extenen
sus brazos a la tierra.                     els seus braços a la terra
Un vaho tembloroso                       Un baf tremolós
cubre las sementeras,                     cobreix els sementers,
y las arañas tienden                        i les aranyes estenen
sus caminos de seda                        els seus camins de seda
-rayas al cristal limpio                     -ratlles al vidre net
del aire-.                                       de l’aire-.
En la alameda                                 A l’albera
un manantial recita                         un ullal recita
su canto entre las hierbas.               el seu cant entre les herbes.
Y el caracol, pacífico                      I el caracol, pacífic
burgués de la vereda,                     burgès del caminoi
ignorado y humilde,                       ignorat i humil,
el paisaje contempla.                     el paisatge contempla.
La divina quietud                           La divina quietud
de la Naturaleza                            de la Natura
le dio valor y fe,                           li donà valor i fe,
y olvidando las penas                     i oblidant les penes
de su hogar, deseó                        de la seva llar, desitjà
ver el fin de la senda.                   veure el final del tirany.

Echó a andar e internose               Començà a caminar i s’aficà
en un bosque de yedras                 en un bosc d’heures
y de ortigas. En medio                  i d’ortigues. Al mig
había dos ranas viejas                   hi havia dues granotes velles
que tomaban el sol,                      que prenien el sol
aburridas y enfermas.                   avorrides i malaltes.

"Esos cantos modernos                  “Aqueixos cants moderns
-murmuraba una de ellas-              -remugava una d’elles-
son inútiles". "Todos,                     són inútils”. “Tots,
amiga -le contesta                        amic –li contesta
la otra rana, que estaba                 l’altra granota, que estava
herida y casi ciega-.                     ferida i quasi cega-.
Cuando joven creía                       Quan de jove creia
que si al fin Dios oyera                 que si a la fi Déu escoltés
nuestro canto, tendría                  el nostre cant, tendria
compasión. Y mi ciencia,              compassió. I la meva ciència,
pues ya he vivido mucho,             doncs ja he viscut molt,
hace que no lo crea.                     fa que no ho cregui.
Yo ya no canto más..."                  “Jo ja no cant més…”

Las dos ranas se quejan                 I les dues granotes es queixen
pidiendo una limosna                    demanant almoïna
a una ranita nueva                        a una granoteta jove
que pasa presumida                      que passa botiflera
apartando las hierbas.                  edecantant les herbes

Ante el bosque sombrío                Front al bosc obagós
el caracol se aterra.                     el caragol s’espaordeix
Quiere gritar. No puede.               Vol giscar. No pot.
Las ranas se le acercan.                Les granotes se li acosten

"¿Es una mariposa?",                      "És una papallona?”
dice la casi ciega.                        diu la quasi cega.
"Tiene dos cuernecitos                  “Té dos banyons
-la otra rana contesta-.                 -l’altra granota contesta-.
Es el caracol. ¿Vienes,                  Es el caracol. Vens,
caracol, de otras tierras?"             caragol d’altres terres?”


"Vengo de mi casa y quiero           “Venc de ma casa i vull
volverme muy pronto a ella".        Tornar-me’n hi prest
"Es un bicho muy cobarde             “Es un animaló molt covard
-exclama la rana ciega-.                -exclama la granota cega-.
¿No cantas nunca?" "No canto",       No cantes mai? “No canto”,
dice el caracol. "¿Ni rezas?"           diu el caragol. “Ni reses?”
"Tampoco: nunca aprendí".            "Tampoc: mai en vais apendre”.
"¿Ni crees en la vida eterna?"         “Ni creus en la vida eterna?”
"¿Qué es eso?”                             “Què és això?”
"Pues vivir siempre                      “Doncs viure per sempre
en el agua más serena,                 en l’aigua més serena,
junto a una tierra florida              vora una terra florida
que a un rico manjar sustenta". que a una manja exquisida sustenta".

"Cuando niño a mí me dijo           “Quan de nin a mi em digué
un día mi pobre abuela                 un dia la meva pobre àvia
que al morirme yo me iría            que en morir-me jo me n’aniria
sobre las hojas más tiernas           sobre les fulles més tendres
de los árboles más altos".              dels arbres més alts”.

"Una hereje era tu abuela.            “Una heretge era la teva àvia.
La verdad te la decimos               La veritat te la diem
nosotras. Creerás en ella",            nosaltres. Creuràs en ella”,
dicen las ranas furiosas.                diuen les granotes furioses.

"¿Por qué quise ver la senda?         “Perquè vais voler veure el tirany?
-gime el caracol-. Sí creo             -gemega el caragol- Si crec
por siempre en la vida eterna       per sempre en la vida eterna
que predicáis..."                          que predicau…”
Las ranas,                                    Les granotes,
muy pensativas, se alejan.            molt pensatives, s’allunyen.
y el caracol, asustado,                  i el caracol, esverat,
se va perdiendo en la selva.         es va perdent en la selva.


Las dos ranas mendigas                 Les dues granotes captaires
como esfinges se quedan.             com esfinxs es queden.
Una de ellas pregunta:                  Una d’elles demana:
"¿Crees tú en la vida eterna?"        “Creus tu en la vida eterna?”
"Yo no", dice muy triste                “Jo no”, diu molt trista
la rana herida y ciega.                  la granota ferida i cega.
"¿Por qué hemos dicho, entonces,   “Perquè hem dit, llavors,
al caracol que crea?"                    al caragol que cregui?”
"Por qué... No sé por qué             “Perquè…No sé perquè
-dice la rana ciega-.                     -diu la granota cega-.
Me lleno de emoción                    M’omplo d’emoció
al sentir la firmeza                      en sentir la fermesa
con que llaman mis hijos               amb que criden els meus fills
a Dios desde la acequia..."            a Déu des de la síquia…”

El pobre caracol                          El pobre caragol
vuelve atrás. Ya en la senda          torna enrere. Ja al tirany
un silencio ondulado                     un silenci onat
mana de la alameda.                    mana de l’albera.
Con un grupo de hormigas            Amb un grup de formigues
encarnadas se encuentra.              roges es troba.
Van muy alborotadas,                   Van molt esvalotades,
arrastrando tras ellas                    arrossegant rere d’elles
a otra hormiga que tiene              a una altra formiga que te
tronchadas las antenas.                 trencades les antenes.
El caracol exclama:                      El caragol exclama:
"Hormiguitas, paciencia.               “Formiguetes, paciència.
¿Por qué así maltratáis                  Perquè així maltracteu
a vuestra compañera?                   a la vostra companya?
Contadme lo que ha hecho.          Contau-me el que ha fet.
Yo juzgaré en conciencia.             I jo jutjaré en consciència.
Cuéntalo tú, hormiguita".              Conta-ho tu, formigueta”.


La hormiga, medio muerta,          La formiga, mig morta,
dice muy tristemente                   diu molt tristament
"Yo he visto las estrellas."             “Jo he vist les estrelles.”

"¿Qué son las estrellas?", dicen       “Què són les estrelles?”, diuen
las hormigas inquietas.                 les formigues inquietes.
Y el caracol pregunta                    I el caragol pregunta
pensativo: "¿Estrellas?"                  pensatiu: “Estrelles?”
"Sí -repite la hormiga-,                “Si –repeteix la formiga-,
he visto las estrellas,                   he vist les estrelles,
subí al árbol más alto                   vais pujar a l’arbre més alt
que tiene la alameda                   que té l’albera
y vi miles de ojos                        i vais veure mils d’ulls
dentro de mis tinieblas".              dins de les meves tenebres”.
El caracol pregunta:                     El caragol pregunta:
"¿Pero qué son las estrellas?"          “Però què són les estrelles?”
"Son luces que llevamos                “Són llums que duim
sobre nuestra cabeza".                  sobre el nostre cap”.
"Nosotras no las vemos",               “Nosaltres no les veiem”,
las hormigas comentan.                les formigues comenten.
Y el caracol: "Mi vista                   I el caragol: “La meva vista
sólo alcanza a las hierbas."            tan sols abasta les herbes.”

Las hormigas exclaman                 Les formigues exclamen
moviendo sus antenas:                 movent les seves antenes:
"Te mataremos; eres                    “Te matarem, ets
perezosa y perversa.                   mandrosa i perversa.
El trabajo es tu ley."                     El treball és la teva llei.”

"Yo he visto a las estrellas",           "Jo he vist les estrelles”,
dice la hormiga herida.                diu la formiga ferida.
Y el caracol sentencia:                 I el caracol sentencia:
"Dejadla que se vaya.                  “Deixau-la que se’n vagi,
seguid vuestras faenas.                seguiu les postres feines.
Es fácil que muy pronto                És fàcil que molt prest
ya rendida se muera".                  ja rendida es mori”.

Por el aire dulzón                         Per l’aire dolcenc
ha cruzado una abeja.                  ha atravessat una abella.
La hormiga, agonizando,              La formiga, agonitzant,
huele la tarde inmensa,                olora l’horabaixa inmensa,
y dice: "Es la que viene                i diu: “És la que ve
a llevarme a una estrella".             a dur-me a una estrella”.

Las demás hormiguitas                 Les demés formiguetes
huyen al verla muerta.                 fugen en veure-la morta.


El caracol suspira                         El caragol sospira
y aturdido se aleja                       i atordit s’allunya
lleno de confusión                        ple de confusió
por lo eterno. "La senda               per l’etern. “El tirany
no tiene fin -exclama-.                 no te fi –exclama-.
Acaso a las estrellas                      Per ventura a les estrelles
se llegue por aquí.                       s’arribi per aquí.
Pero mi gran torpeza                    Però la meva gran torpor
me impedirá llegar.                     m’impediria arribar
No hay que pensar en ellas".         No s’ha de pensar en elles”.

Todo estaba brumoso                    Tot estava bromós
de sol débil y niebla.                   de sol dèbil i boira.
Campanarios lejanos                    Campanars llunyans
llaman gente a la iglesia,              criden a la gent a l’esglèsia,
y el caracol, pacífico                   i el caragol, pacífic
burgués de la vereda,                  burgès del caminoi,
aturdido e inquieto,                    atordit i inquiet,
el paisaje contempla.                  el paisatge contempla.

                      Federico García Lorca

Pintura i escultura: Albert Carrasco Ferrer
Fotos: Gemma Carrasco i Rafel Mas

Eucaliptus transgènics per a biomassa

Arbres transgènics

Les plantacions d’eucaliptus transgènics amenacen comunitats i boscos del món sencer 

Als Estats Units, el Departament d’Agricultura (USDA) que supervisa l’aprovació i la comercialització dels organismes genèticament modificats, o transgènics, al país, acaba d’iniciar un procés de legalització del primer arbre forestal transgènic, un eucaliptus híbrid que tolera les gelades. Tan mateix, això no només tendrà un impacte en els boscos i comunitats dels EUA, sinó al mon sencer. Entre l’USDA i Monsanto, la tristament cèlebre empresa líder dels transgènics, hi ha un intercanvi permanent: molts empleats de l’USDA treballaven abans per a Monsanto. Com a resultat, l’USDA mai rebutjà les plantes transgèniques que aquesta industria li ha presentat per a la seva aprovació comercial. 

El gener de 2011, la companyia d’arbres transgènics ArborGen sol•licità a l’USDA autorització per a vendre milers de milions de clons d’eucaliptus genèticament modificats resistents a les gelades, per a realitzar grans plantacions a Carolina del Sud, Georgia, Florida, Alabama, Mississipi, Luisiana i Texas. ArborGen també té molts empleats que venen de Monsanto. La seva ex directora general, Bàrbara Wells, fou abans cap de la Divisió Soja GM RoundUp Ready de Monsanto a Brasil, durant 18 anys. 

 Fa poc, l’USDA començà a acceptar comentaris del públic sobre una Declaració d’Impacte Ambiental (EIS) referent a la demanda d’autorització presentat per ArborGen per a comercialitzar eucaliptus transgènics. Aquesta és la primera vegada que l’USDA prepara una EIS completa sobre una planta transgènica sense haver estat obligada a fer-lo en el marc d’una demanda. Això indica que l’USDA sap que els eucaliptus transgènics tendran impactes considerables i perillosos sobre el medi ambient. Tan mateix, dita declaració d’impacte ambiental és també la primera passa del procés de l’USDA per a l’aprovació dels eucaliptus transgènics. 

  
Petards vivents 

 Ja s’ha constatat que els eucaliptus són una espècie invasora a Califòrnia i Florida. ArborGen els ha modificat perquè tolerin les gelades, permetent-los sobreviure a temperatures de fins a 9ºC, amb la qual cosa augmenta enormement l’àrea que pot envair. 

Degut al seu caràcter invasor, The Charlotte Observer els anomenà “els kudzus de la dècada de 2010”. El kudzu és una planta trepadora de trista fama que fou introduïda als EUA el 1876 i que actualment ha envaït més de tres milions d’hectàrees als mateixos EUA on es planeja realitzar plantacions d’arbres trangènics. Cobreix completament el paisatge, asfixiant la vegetació existent i recobrint tota estructura que troba en el seu camí. Ara bé, hi ha una diferència important entre els eucaliptus invasors i les plantes de kudzu invasores: els eucaliptus són molt inflamables. Se’ls ha anomenat “petards vivents” degut a la seva explosiva inflamabilitat en moments de sequera. Un incendi d’eucaliptus de caràcter catastròfic que explotà a Austràlia el 2009, es desplaçà a més de 100 quilòmetres per hora i matà a dues-centes persones. 

 Les plantacions d’eucaliptus esgoten l’aigua subterrània i poden fins i tot agreujar les sequeres. El Servei Forestal dels EUA assenyala que els eucaliptus transgènics consumiran el doble d’aigua que els boscos natius. 

 Deserts verds 

Els eucaliptus transgènics no natius no constitueixen un hàbitat per a la fauna. Les espècies amenaçades o en perill d’extinció podrien desaparèixer si es cobreixen milions d’hectàrees amb plantacions d’eucaliptus transgènics. Al Brasil, les plantacions d’eucaliptus són anomenades “deserts verds” perquè aniquilen la biodiversitat. Els eucaliptus transgènics encara no han estat legalitzats. Podem posar fi a aquesta catàstrofe ambiental irreversible abans que succeeixi, però hem d’actuar ja. 

Aquests arbres “Frankenstein” no amenacen només als EUA. Si es perfeccionen allà els eucaliptus transgènics, se’ls podria exportar al món sencer. En ser resistents a les gelades, podrien créixer on els eucaliptus convencionals no poden fer-lo. Així, el desastres de les plantacions d’eucaliptus es propagaria més al nord, més al sud i a major alçada, arribant a ecosistemes i comunitats encara no afectades. 

Perquè crear eucaliptus transgènics? Als EUA, la principal raó és la producció de biomassa, per a cremar-la i generar electricitat. Una altra part serà transformada en combustible líquid. Rubicon (la casa matriu d’ArborGen) està preveient vendre 500 milions de plantes d’eucaliptus per any per a plantacions de bioenergia a tot el sud dels EUA. En el Regne Unit, les centrals elèctriques a hulla, estan sent transformades perquè puguin emprar fusta. Bona part de la fusta que cremaran serà importada dels EUA i altres llocs. Boscos i comunitats estan sent amenaçats per projectes de transformació de la fusta en electricitat, amb el pretext que es tracta d’una “energia renovable”. 

 El ràpid increment de la demanda de l’anomenada “bioenergia” ja està provocant a tot el món un acaparament massiu de terres, expulsant a les comunitats per a obrir pas a plantacions de palma oliera, jatrofa, soja i altres monocultius. Amb l’afegit de les plantacions d’eucaliptus transgènics per a bioenergia a base de fusta, aquest acaparament no podrà més que intensificar-se, amenaçant alguns dels últims boscos que queden i a les comunitats que d’ells depenen. És indispensable evitar-ho. 

 A finals d’aquest mes de maig, ens enfrontam a la industria dels arbres transgènics a la Conferència sobre Biotecnologia d’Arbres que es realitzarà a Asheville, NC. Es tracta d’una trobada mundial bianual d’investigadors, representants de la industria i estudiants, que es reuneixen per avançar en matèria de biotecnologia aplicada als arbres. 

Estam organitzant una sèrie de protestes, seminaris, conferències de premsa i altres esdeveniments per a sensibilitzar el públic en general sobre els perills dels arbres transgènics, i per a recordar als investigadors que aquesta perillosa investigació concita una oposició pública generalitzada. 

 Per a saber més sobre la campanya i per a signar com organització, la nostra crida a la prohibició mundial de la comercialització d’arbres transgènics, podeu visitar http://nogetrees.org. 

Anne Petermann, Global Justice Ecology Project, globalecology@gmavt.net, http://globaljusticeecology.org 

Veure també els comentaris enviats per el WRM a les autoritats d’Estats Units perquè no alliberin eucaliptus transgènics tolerant a les gelades (veure en anglès: http://www.wrm.org.uy/subjects/GMTrees/Comment_by_the_WRM_on_the_Petition_ArborGenhtml.html )

L'empeltador anònim

Un heroi de vorerada

  

L’empeltador anònim no és posseïdor de terres, ell creu que la terra no és de ningú.

L’empeltador anònim assalta les arraconades de camins i secundàries. Coneix el valor dels racons més oblidats.

L’empeltador anònim actua amb diürnitat i traïdoria. Amb el seu falçó elimina romaguers, aritges i vidalbes, fa fugir la salvatjor aregant la natura.

Les seves víctimes són els poderosos cirerers de pastor. De l’atac, premeditat mesos abans, en brostaran atzeroleres, nespleres i codonyers de grans codonyes.

L’empeltador anònim no actua en benefici propi. Els fruits de les seves accions se’ls repartirà amb els caminants pausats que reparin en els recons.

Rafel Mas, Búger 2 de maig de 2013

(Cirerer de pastor=Crataegus monogyna; Atzerolera=Crataegus azarolus; Nesplera=Mespilus germanica; Codonyer=Cydonia oblonga; romaguer=Rubus ulmifolius; aritja=Smilax aspera; Vidalba=Clematis cirrhosa)