Els reis de l'oxigen

Etnoarboricultura nepalesa

Temple de Swayambhunath. Kathmandú

El meu primer contacte amb un Pipal tree va ser a Kathmandú, sense saber-ne res d’ell em va estranyar veure aquell arbre sembrat a una vorera d’aquell carrer estret, ple de gent, de cotxes, de pols, de contaminació, estret entre les cases i amb just-just 9 metres quadrats de terra, elevat en una pastera d’un metre d’alt, com si es trobes a dalt d’un cadafal. L’arbre estava malalt i mig mort, però seguia allà respectat dins aquell caos circulatori.

Fulles de l'arbre Pipal

Fulles de l'arbre Bar

Arbre Bar sembrat a un pedrís

 

 Arbre Pipal sembrat a un pedrís vora un Bar

Dos dies més tard érem a l’inici d’un dels trekkings més populars de Nepal, la volta als Annapurnes. Caminarem una hora i mitja o més, i el nostre camí pujava costa amunt travessant arrossars ben verds però ja espigats, que formaven terrasses sinuoses perfectament col·locades dins les corbes de nivell del paisatge, i rivetejades de fileres de llentieres o mongeteres de soia. En arribar a un poblet anomenat Bahundanda trobarem una espècie de pedrís que enrevoltava un gran arbre. Allà hi havia una senyora asseguda amb les cames flexionades, que venia guaiabes. Nosaltres havíem comprat guaiabes més avall a un pagès que tan sols tenia un arbre. Ens asseguérem en aquell pedrís a beure i descansar i a menjar les fruites. Sobre una llosa llisa del pedrís hi havia un tauler de un joc similar al tres-en-ratlla, marcat sobre la pedra amb un punxó. Aquell era clarament un lloc de descans i de joc i també de contacte social. Més tard sabria que també de meditació.

Detall de la fulla del Pipal

Pedrís amb un imponent Pipal 

Un Pipal a un llogaret nepalí

Més endavant del camí ens asseguérem en un pedrís similar. En Sarjan Adhikari, el nostre guia (guia de trekking i bon coneixedor de la seva cultura), ens va explicar que aquell arbre que ens acollia baix de la seva ombra era un Pipal tree, arbre sagrat pels hinduistes i també pels budistes. Ens explicà que aquell arbre, com tots els que estan sembrats en aquesta mena de pedrissos, són arbres sagrats, i a més a més segons els havien explicat a l’escola, eren “els reis” en la producció d’oxigen. Ens va dir que normalment es sembrava el Pipal tree, la muller (Wife en anglès) al costat esquerre i a la dreta es sembrava el marit (Husband en anglès) i que aquest era un altre arbre diferent que ells anomenaven Bar tree. Deia que l’arbre femení era suau i de fulles delicades i que el masculí era fort, gruixut i groller. I com sabre on està la dreta i on l’esquerra en un pedrís que pots enrevoltar?.

 Pipal i Bar prop de Sarangkot

Cercant més informació sobre aquest dos arbres vaig trobar que l’espècie anomenada Pipal tree, també és coneguda com a Peepal tree, Sacred bo tree (Arbre Bo sagrat), figuera de les pagodes o figuera sagrada. El seu nom científic és Ficus religiosa i pertany a la família de les Moraceae. Tant el seu nom científic com el populars fan referència al seu caràcter sagrat i religiós. En la religió budista es creu que Siddhartha Gautama (després Buda) va arribar al Nirvana després d’haver-se assegut a meditar baix un arbre d’aquests. Pels Hinduistes també és un arbre sagrat ja que creuen que baix ell va néixer el deu Vishnu i baix ell va morir el deu Krishna. És un arbre natiu de Nepal, la India, Sud-oest de la Xina, Indoxina i est de Vietnam. Les seves fulles són peciolades i en forma de cor i acabades en un coarrí ben llarg. Els seus fruits són petites figuetes que serveixen de menjar als aucells.

 Pipal i Bar a la vila de Pokhara

Carrers de Pokhara

Bon exemplar de Pipal. Pokhara

L’altre arbre, el marit, el Bar tree o Borh tree, es també més conegut com a Indian Banyan tree, Banyan, Banaya, figuera de Bengala o figuera de la India. És també un arbre sagrat i degut a la seva bona ombra a Nepal s’hi desenvolupa baix d’ell molta de vida social. És originari de la India i Ceilan. El seu nom científic és Ficus benghalensis. Les seves fulles són grosses i ovalades lluentes per l’envers i envellutades pel revers. És també una moràcia. Ambdues espècies tenen múltiples propietats medicinals i a més a més són una bona font d’aliment pel bestiar.

Enorme Pipal prop de Pokhara

Vaques sagrades sestejant. Pokhara

A la vila de Pokhara, a la zona turística anomenada amb l’anglicisme Lakeside, a la ribera del llac Phewa Tal, es poden veure uns magnífics exemplars de les dues espècies (a més d’altres) de port gegantí, monstruós. Aquests arbres es troben sembrats sobre pedrissos i gairebé sempre que hi ha un Pipal, també hi ha un Bar. Baix aquests arbres es poden veure dones feinejant i fent manufactures, vaques sagrades sestejant, gent a l’ombra...cada un d'aquests arbres recorda a un munyoc de Brachyosaures amb els cossos i les cames junts, formant el troc i els seus colls llargs i sinuosos formant les branques. Monstres vegetals preciosos i amables.

Durbar square. Kathmandú

Dels arbres de Nepal no sabria amb què quedar-me: anoguers gegantins de més de 12 metres d'alt d'anous indestructibles, boscos tropicals i subtropicals amb arbres immensos carregats d’epífites, alzines i arços gegantins a 2.200 metres d'altitud, boscos de pins que ploren reïna per les pinyes a 3.600 metres, savinars i ginebrars a gairebé 4.000...és per això potser que he triat aquests 2 arbres, emblemes de la natura exuberant i del respecte als éssers vius, com a resum a tanta grandiositat vegetal d’aquest país.

Rafel Mas, Búger 30 de novembre de 2012

Danaus genutia. Chitwan

Més informació:

Sobre el pipal tree: Buzzle. Pipal Tree

Un article de revisió sobre els arbres del gènere Ficus de Nepal i els seus usos tradicionals: Ficus (Fig) species in Nepal [pdf  69.5Kb]