Un trosset d’Austràlia a la Palma de Sant Genís
Ningú ho diria que en un raconet tan petit es pogués concentrar una explosió de color tan atrevida. Les grevíl·lees estan vestides de festa major amb un groc daurat espatarrant.
Aquests roures australians vegeten en unes condicions duríssimes i no pas per això deixen de florir.
De fet ja em conformaria jo només contemplant les seves fulles, d’un disseny elegant i exòtic com pocs se’n troben.
Aquestes grevíl·lees mai seran tan admirades com les que es troben als jardins d’en Mossèn Costa i Llobera, però per a mi tenen l’encanteri del seu aïllament…
J.D.Fernàndez i Brusi
Fa vuit dies, parlava jo també d'aquest arbre en el meu bloc. Prop de casa meva en van plantar fa uns quants anys i ara ja floreixen amb tota la seva esplendor.
ResponEliminaUna entrada espectacular amb unes fotos bellíssimes. Et felicit. És una pena que la Grevillea no soporti la calç de la terra mallorquina. He intentat sembrar-la dues vegades al meu jardí i pateix tan de clorosi, que acaba morint. L´he vista ben esponerosa a llocs molt concrets de Mallorca, segurament amb una terra un poc més ácida.
ResponEliminaMercè,
ResponEliminapenso que ens deuriem fixar amb les grevíl·les si fa no fum el mateix dia !
Si vols investigar la ferida de la teva veïna la paraula clau podria ésser gomosi.
La setmana que ve acabo el quatri i espero poder tenir temps de llegir-te amb deteniment que tens un bloc molt interessant!
Joan,
les fotos rai, és l'arbre !!!
No sé si a casa teva la podries fer creixer fent alguna esmena del sòl.
L'anècdota és que les seves arrels volen sòls fondos i a per acabar-ho d'adobar gestiona el fòsfor de forma molti molt peculiar.
Ja tenim tema per a reflexionar aquest estiu !!!
Aviam si ens expliques més coses dels teus arbres, dolent !!!