Mil magranes es riuen amb coratge

Canigó i magraner. Bages, Rosselló. Foto de Toni Hermoso Pulido

Haikús del magraner

Ve prest novembre,
el groc del magraner
cau blanc a terra.

Gelós de l’aire,
empresona la llum
amb el ramatge.

Llances o peixos,
ocells o ulls o mans,
l’estol de fulles.

Tres retxes basten
per acotar amb amor
dotze pams d’arbre.

Francesc Florit Nin
(Ciutadella de Menorca, 11 setembre 1960)

Magrana obrint-se (Punica granatum). Alòs de Balaguer. Foto de Ferran Turmo Gort

Fruit

La magrana badada en la polsosa
voravia del camí! Quin desperdici
de robins que s’esmicolen trèmuls,
inútils! Massa color i encara
un punt de lívids. És la corfa
de cuiro ressec que s’ha esquerdat.
Un glabre cap convuls,
l’esventrament d’un cor.

Tono Fornes
(Tetuan, Marroc, 29 gener 1955)

Magraner. Foto de mmolinah

Va de fruites i cors

Qui m'ho havia de dir
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc
Ha sortit
Un pruner empeltat d’alegria
magre i esvelt,
Vora seu
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig

Magrana. Foto de Joan Grífols

Trenta de gener

Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l'Amor,
la conquesta del Plaer.

Jordi Pope
(Barcelona, 1953 - 10 gener 2008)

Estiu al magraner. Tona, Osona. Foto de Diari MEF

Amor eslau

Com si l'estiu, de sobte, anomenés
El teu desig entre fruites badades
O l'amargor de les magranes verdes
Et suggerís plaers concrets, uns ulls
T'han ferit i has comprès. I la tristesa
Per eixugar (el cos com una esponja)
O veus marcides, mormolades, blanques,
T'han amarat d'aroma o violetes.
Vessen paraules, ara, les finestres,
Dolçors del seu record de dona jove
Mentre el sol bat i encalenteix les pedres
O aquests dos cossos enllaçats. Les veus
De les genetes i dels llops, llunyanes,
No penetren l'estança on dius amor
Mentre t'enfonses pels camins dels ulls
I d'un cos nou d'amor de dona eslava

Jaume Pomar
(Palma, Mallorca, 29 juliol 1943)

Magraner. Foto de Miquel Bohigas Costabella

Tardor

Quan ve, amb aire de pàmpols, la tardor
devallant des del cim fins a la foia,
esclata al món i a l’esperit la joia,
i es desfà com un núvol la tristor.

L’home somriu mirant amb serenor
la joventut, pretèrita monjoia:
sap que la punxa rau dins de la toia
i que a vora de l’odi va l’amor.

Riu la mar amb l’escuma resalada
que promou i remou la garbinada
amb l’elàstica ajuda dels dofins.

I en les hortes – aurífic el fullatge –
mil magranes es riuen amb coratge,
la boca oberta plena de robins.

Francesc Almela i Vives
(Vinaròs, el Baix Maestrat, 9 novembre 1903 - València, 1967)

Magraner florit. Foto de Sara A.

L'ombra de l'altre mar

(fragment)

No hi ha aparat en el ponent, a l'illa.
Queda un verd tendre als ametllers i parres
i un argentat llunyà a les oliveres.
Els murs de pedra tenen transparències
d'oblit i el cel, il.luminat pre l'aigua
immòbil però viva dels aljubs,
té el color exacte de la tolerància.
Sols queden breus esclats als llocs més alts,
com aquesta flor roja al magraner
que s'exalta amb el raig de sol que sotja
durant un temps molt breu entre uns balustres.
No hi ha aparat en el ponent. Conec
la dignitat d'aquestes hores baixes.

Joan Margarit Consarnau
(Sanaüja, Segarra,1938)

Magraner. Foto de irenearma

Càntic dels càntics
(Fragment)

L'esposa

Jo sóc per al meu estimat,
i cap a mi ve el seu anhel.
Vine, estimat meu, sortim al camp!
Farem nit a les masies.
Anirem de bon matí cap a les vinyes.
Veurem si brotonen els ceps,
si esclaten les gemes,
si els magraners floreixen.
Allí et faré el do del meu amor!
Les mandràgores exhalen perfum,
i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:
de novells i de vells encara;
els he reservats per a tu, estimat meu!
Tant de bo que em fossis germà,
alletat als pits de la meva mare!
Quan et trobaria per fora, et podria besar
sense que ningú me'n fes retret.
Et conduiria i et faria entrar
a la casa de la meva mare, que em nodrí,
i jo et donaria a beure vi perfumat
i most de les meves magranes.
Em posa l'esquerra sota el cap,
i amb la dreta m'abraça!
Us conjuro, filles de Jerusalem:
no desperteu ni desvetlleu l'amor
fins que ell mateix ho vulgui!

Salomó
(Jerusalem, Naixement: ca. 1011 a.C. - Defunció: ca. 931 a.C.)
La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat

Flor de magraner. Foto de Pilar Pascual

La Barretina

Cançó de l'últim barretinaire de França,
dedicada al pintor olotí D. Joaquim Vayreda

(Fragment)

Quan a Olot jo l'aprenia
mon ofici dava pler,
cada poble a on floria
me semblava un claveller,
Mos clavells i roses veres
jo plantí en eixes riberes,
eren, ai!, jardins les eres
i jo n'era el jardiner.
Só barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
més no canto gaire,
més no canto, no.

Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Só barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
més no canto gaire,
més no canto, no.

Jacint Verdaguer i Santaló
(Folgueroles, 17 maig 1845 – Vallvidrera, 10 juny 1902)

L'oblid de les magranes a la Pera. Baix Empordà. Foto de Quim Bahí