La fruita, millor menjada baix l'arbre (2)
Després de feinejar durament per foravila, quin major luxe i plaer hi pot haver que assaborir aquest fruit taronjós i sucós?
Pinyols de bronze, polpa dolça i nèctar fi, i una pell fina amb borró suau. Un regal de la natura.
Pinyols de bronze, polpa dolça i nèctar fi, i una pell fina amb borró suau. Un regal de la natura.
Als meus encara els falta molt!
ResponEliminaQuin goig! M'encanten les nespres!
Avui he gaudit de veure el meu fill de catorze mesos menjar nispros. Te quatre dents a dalt i dues abaix. Cada vegada més confiat ha fet les mossegades més grosses. Estic molt content que n'hagi menjat molt.
ResponEliminaQue delícia, Rafael! Lembra a minha infância...
ResponEliminaHe estat a punt de mossegar la pantalla de l'ordinador: és tan generosa la natura amb els decurats fills seus... El meu nesprer no els fa tan grossos però quan són madurs, me'ls menjo tots! Ja n'he tastat algun i era aspre: massa impaciència!
ResponEliminaBones a tots,
ResponEliminaa casa els nispros que queden ja són massa madurs, estan cucats o picats de mèrlera o estornell. No em sap greu, a casa sempre s'ha dit que "l'amor de Déu basta per tots"
Salut!