Winter timber (Llenya d’hivern) 2009. Oli sobre tela.
David Hockney (Bradford, Anglaterra, 9 juliol 1937)
David Hockney (Bradford, Anglaterra, 9 juliol 1937)
Talar els arbres no resol el problema
Hockney acabava d’inaugurar una exposició a Londres i decidim que ens queda més a prop la galeria Eude del carrer de Consell de Cent, on es pot contemplar una selecció de cartells d’aquest artista.
Sort en tenim de l’art en general per ajudar-nos a pair aquest temps que ens toca viure !
“Winter timber” em trasllada a la pollancreda que hi havia prop de casa quan era petit i pintava amb els dits, amb colors montessorians...
Ara que sóc gran - i addicte a rumiar constantment- no me’n puc estar de recordar una de les reflexions del genial Wagensberg: “Els arbres no ens deixen veure el bosc, d’acord, però talar-los no resol el problema”.
L’energia de l’art, de la ciència, el coneixement i la cultura és infinitament superior a la que ens poden donar els diners que s’hi inverteixin. Malgrat això els manaires s’estimen més retallar per aquí, per a fer-nos burros i malalts, mentre el pressupost de la monarquia i l’exèrcit és pràcticament intocable. I que la banca mai perdi...
Potser amb una mica més d’equitat no ens caldria haver de veure el bosc i tots ens sentiríem xops d’una mateixa pollancreda.
Sort en tenim de l’art en general per ajudar-nos a pair aquest temps que ens toca viure !
“Winter timber” em trasllada a la pollancreda que hi havia prop de casa quan era petit i pintava amb els dits, amb colors montessorians...
Ara que sóc gran - i addicte a rumiar constantment- no me’n puc estar de recordar una de les reflexions del genial Wagensberg: “Els arbres no ens deixen veure el bosc, d’acord, però talar-los no resol el problema”.
L’energia de l’art, de la ciència, el coneixement i la cultura és infinitament superior a la que ens poden donar els diners que s’hi inverteixin. Malgrat això els manaires s’estimen més retallar per aquí, per a fer-nos burros i malalts, mentre el pressupost de la monarquia i l’exèrcit és pràcticament intocable. I que la banca mai perdi...
Potser amb una mica més d’equitat no ens caldria haver de veure el bosc i tots ens sentiríem xops d’una mateixa pollancreda.
J.D.Fernàndez i Brusi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.