L’ametlerar torna garriga. Crònica d'una fagocitosi
[...] L’amo en Sion llaurava sempre el més a prop possible de les soques dels ametlers. Era inevitable que quedassin sempre algunes porcions de terra on no podia acostar-hi la bístia i l’arada amb rodes, les llobades. Al voltant de les soques sempre hi sortia qualque olivarda o qualque esparreguera de ca o de gat. I si no “feia” les llobades cada any o cada dos, s’hi congriava qualque ullastre que quan se n’adonava compte ja duia una bona rebasseta.
L’amo en Sion estava gojós de tenir el tros arreglat, cap veïnat podia dir que era un brut i un descuidat. Així va fer-ho durant 30 anys i escaig fins que fa uns 3 anys va morir. Ningú ha agafat el relleu.[...]
Els tords són aucells migrants que arriben a l’illa per a passar-hi l’hivern, a principis d’octubre i fugen cap al nord una altre pic a principis d’abril. Els estornells arriben a mitjans de novembre, i retornen cap a finals d’abril. Ambdues espècies, juntament amb altres com busquerets, ropits i mèrleres, són espècies frugívores que actuen com a dispersors de llavors de plantes amb fruits carnosos. El mecanisme és el següent: Un ullastre posem pel cas, produeix un fruit carnós amb una llavor, i tot el conjunt és ingerit per l’aucell, per posteriorment ser defecat (si el pinyol és petit) o regurgitat (si el pinyol és gros), lluny de la planta mare. D’aquesta manera s’evita la competència entre les plàntules filles i el progenitors. Diversos estudis han conclòs que el pas de les llavors pel gavatx o pel digestiu d’un aucell, n’afavoreix la germinació, ja que l’atac àcid del contingut estomacal i l’abrasió minven la gruixa de la closca de la llavor o hi creen crulls i esquerdes per on entra la humitat que fa germinar la llavor.
Tord, Turdus philomelos
Tord sudamericà regurgitant llavors (no hi ha hagut manera de trobar-ne un de per aqui, però és talment això)L’abandonament de les tasques agrícoles com ara llaurar, l’exsecallar o esvellar, “fer les tanyades” o “fer les soques” (repassar les herbes o ullastres crescuts al voltant de les soques i a les llobades), deixa els ametlerars i altres cultius de secà com garroverars o figuerals a lloure. Els aucells que han estat alimentant-se a garrigues pròximes arriben a aquests llocs amb els budells o gavatxos plens de llavoretes, que deixaran caure just davall dels arbres. Amb els anys, els ullastres, més competitius i vigorosos i més adaptats a la sequera, envaeixen aquests cultius, retornant el camp als dominis de la garriga.
Tot i ser un procés natural de retorn a un estadi més salvatge, no puc evitar sentir una mica d’estretor de cor en veure com desapareixen el paisatge rural que enjardinava el camp i els homes “tallats de lluna” que el mantenien. Mentre tant, els ametlers descambuixats sembla que intenten créixer més alts per no morir ofegats.
Rafel Mas, Búger 2 de gener de 2012
Foto del Tord, Turdus philomelos: Nigel BlakeFoto del Turdus falcklandii regurgitant llavors: Pablo Donoso Yáñez
Fotos de l'ullastrar fagocitant l'ametlerar: R. Mas
Un excel.lent reportatge, Rafel. No sabia que els ocells regurgitassin els pinyols, em pensava que només els defecaven.
ResponEliminaJoan
Hola Joan, gràcies pel comentari. Quan regurgiten llavors ho fan a l'estil del rapinyaires quan regurgiten una egagròpila. Una cosa curiosa és trobar a algunes fonts o cocons d'aigua a les roques acumulacions de pinyols d'olivó. Els aucells van a beure i en la mateixa eliminen pinyols que traginen al gavatx. Tu que ets molt observador segur que t'hi has fixat. Salut!
ResponEliminaSi que tens raó, Rafel. M´he fitxat que quan faig nets els beguedors de les oques hi trob moltes vegades pinyols d´olivó i altres plantes. Em pensava que eren pinyols defecats dins l´aigua, però ara entenc que són regurgitats. Gràcies per explicar-ho tan bé. Acab d´aprendre una cosa que no sabia.
ResponEliminaSalut!
Tenc el corral ple de ressurgitacions de llavors de marfull. Ho he vist fer als rupits i m'imagino que les mel·leres fan igual.
ResponEliminaUna abraçada a tothom.
Hola Joan Vicenç, que són els rupits?
ResponEliminaHi ha un poble que es diu Rupit a Osona, i m'ha cridat l'antenció.
Rafel, tens raó que sap greu que es perdi terra de cultiu, però és un fet natural que creixi vegetació i que ajuda a cobrir el terra i que no s'assequi en epoques de sequera. Els camps amb la teva exposada s'asseca molt ràpid i per humitat que al final afecta els propis arbres o cultius.
Les fotos son molt maques dels tords.
Per cert a on vius? A les illes Balears? Quina zona?
gràcies
adam de Manlleu.
Hola Adam,
ResponEliminajo visc a Mallorca, a Búger, un poblet situat al nord de l'illa.
A Mallorca es diu Rupit o Ropit al vostre Pit-roig (erithacus rubecula).
Salut!
Gràcies per la informació. Ara ja sé d'on venen els nombrosos pinyols del fruit de la troana (Ligustrum japonicum) que sempre hi ha als aveuradors que tinc al jardí pels ocells, i que són molt frequentats per les merles.
ResponEliminaAntoni