Sobre la seguretat jurídica contra el nostre entorn

Que ve la seguretat jurídica , auxili!

Ja ho repeteixen cada dia: que ve la seguretat jurídica. Alguns hotelers ja en tenen. Senyal inequívoc que la cosa no pot anar pitjor. Però seguretat jurídica... per què, per a qui, contra qui?

Tota l’economia dels darrers cent anys s’ha basat precisament en la inseguretat total, des d’en Verga, que es va fer d’or amb el contraban, fins en Grande comprant a preu d’ametllerar i venent a preu d’urbanitzable, i en Matas comprant un palau cèntric amb els mateixos doblers que li donaven per un xalet a les afores. Entremig els hotelers, que després de convertir les grans platges i les cales més pintoresques en murades de ciment, se’n anaren a Mèxic a continuar fent el mateix, precisament un dels estats més insegurs del món.

I ara tot canviarà en dos dies? No m’ho puc creure. Això du la mateixa traça del fals bilingüisme dels polítics de més a la dreta, en realitat es tracta d’accelerar la substitució de la parla dels indígenes. ¿Quina seguretat jurídica es pot donar al Port d’Andratx, legalitzant tots els il·legals que ens han pres el pèl i robat el paisatge? Canviaran la llei de costes per legalitzar tot el que està ran de mar? O només serà el cèlebre urbanisme a la carta pels amics? El problema no és que faltin lleis, el problema és que fa cinc anys no les complia ni el president del Govern “nostro”.

No és res de nou, el desig de seguretat jurídica, ja sonava en altres èpoques de vaques primes, sobretot en boca dels constructors. Pareix esser el darrer recurs, quan hom ja no sap que dir, ni que fer, ni, naturalment, on especular. Les ganàncies grosses són en les inversions de risc, que solen dir, tot i què és molt més pràctic tenir informació privilegiada i l’Administració ben untada, amb la qual cosa el risc és mínim, però els guanys exponencials, altrament dit: “pelotazo”. Si tot estàs tan clar, amb gelosia nòrdica per vigilar els recursos públics, i tot passat per hisenda, la nostra història seria tota una altra. Cap de les fortunes “nostres” no hauria fet fortuna. Quan tot anava a lo Grande ningú no es preocupava d’aquest tema, ben al contrari, les empreses especuladores bé que varen córrer a comprar tota la perifèria metropolitana, tot esperant que el terreny rústic esdevingués urbanitzable, amb tota la inseguretat que això comportava, i més n’hi hagués.

N’hi ha moltes, de coses i persones, que necessiten seguritat jurídica: el català, el patrimoni que tudam, el paisatge que menyspream, les ONG de discapacitats que ja estan en fallida desesperant, les altres ONG que fan el que hauria de fer l’Administració, els camins públics tancats per particulars... i mentre, entre moltes d’altres coses, continuen a lloure els autors de més de cent incendis anuals. Per tot això no n’hi ha gens, de seguretat jurídica, si no es va directament en contra només veim apatia, abúlia i badalls.

Pere Llofriu.

Palma, setembre11.

Fotos JV11