Efectes dels herbívors sobre les reforestacions de la colla ecologista l'Arrel d'Ontinyent
Les cabres arrasen amb les joves carrasques i altres arbres a la Serra de l’Ombria-Alt del Moro
Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrasa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.
Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):
Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sèquia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atès el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren. 
En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.
Des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, exigim el compliment escrupolós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.
La plataforma Bosc Viu està formada per CEVA, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida; Fundem, La fundació Enrique Montoliu; Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Grup Naturalista Heliaca (Monòver), Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, Colla Ecologista "La Carrasca" (Alcoi), Plataforma dels Pobles de la Safor, Ecologistas en Acción en la Serranía, Adena - WWF, Societat d’Amics de la Serra d’Espadà, Associació Cultural 9 d’Octubre (Vilamarxant), GECEN, CGT PV, CCOO País Valencià, Intersindical Valenciana, Asociación Naturalista de Ayora y la Valle, El Cigronet (Castelló), Grèvol i Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent).
Hola,Los herbívoros en los montes, estuvieron durante décadas y deben seguir estando. pero si se producen daños en repoblaciones, estos han de ser controlados. Aunque la inmensa mayoría de las plantas están adaptadas a la presión de los herbívoros e incluso algunas los necesitan.
ResponEliminaGracias.