Àlbers de fulla clara

Tan lluny de mi

Tan lluny de mi, tan lluny de mi
és la beutat que el pensament s'hi perd.
Quan vaig girant en el jardí
primavera se'n riu amb el seu mirar verd.

L'àlber, per sostenir la fulla clara,
té uns brancs de platejada voluptat.
El cel hi oneja tot just ara.
El cel que passa llis deixa l'home oblidat.

Ni un sol ocell, entendrint l'hora.
Ni un moviment, pel meu esguard.
La brisa no s'atura i va a la vora
dels tamarius i de la mar.

Josep-Sebastià Pons
(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 - 25 gener 1962)

Dessota dels àlbers

No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demà ja no estarem junts
dessota dels àlbers.

Poesia que bressole amb els llavis
i que em fa devot de Santa Veritat.
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l'Estellés.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia patrona de la vida,
s'agenolla davant teu el meu dolor.
Pregaria que la tipografia
fos fidel al cal•ligrama del meu cos.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia que bressole amb els llavis
i m'empeny contra el futur amb decisió.
No voldria aquesta vida meua
sense llibertat sencera i sense tu.

Feliu Ventura
(Xàtiva, 1976)

Ciutat

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi,
els besos ebris, fugissers, com l'escuma,
l'atzur del cel sota els àlbers del riu...
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa
més enllà de persones i objectes em fuig,
alguna cosa molt meva, un vent íntim
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

Dolors Miquel
(Lleida, 18 de juliol de 1960)

Coll d'Estenalles

Coll d'Estenalles
Moren les fulles
de l'àlber, a la comella,
en flaire encesa.
Jo ara me n'allunyo,
que sóc flaire adormida.

'Miquel Desclot'
Miquel Creus i Muñoz
(Barcelona, el Clot, 20 març 1952)

Dring

He vist, al verd profund del bosc,
algú que hi palpitava.
He vist que s'encongia
a l'aguait entre els albers.
He sabut que volia –distant – la companyia.
He vist que s'allunyava
esquerp, silenciós
He vist, al verd profund del bosc,
algú que hi palpitava.
He vist que s'encongia
a l'aguait entre els albers.
He sabut que volia –distant – la companyia.
He vist que s'allunyava
esquerp, silenciós
pel camís inextricable dels boscos primigenis.
Tot és dins la consciència?
Hi és com una andròmina que ningú no recorda?

Emili Rodríguez-Bernabeu
(Alacant, 1940)

Esquinçat àlber

Esquinçat àlber
renega de les ombres.
Palpenta furiosa,
és perfum la venjança
de les roques eternes.

Joan-Ignasi Elias i Cruz
(Barcelona, 1955)

Ombres

Oi que els àlbers del torrent
a l'estiu fan ombra als peixos?

Oi que les aranyes del rec
coven ombres per la Primavera?

Per què les ombres dels porxos de les Peixateries
al vespre tenen un son tan beat?

Per què les ombres dels claustres de Sant Agustí
xuclen glapits d'aigua de cisterna,
embruixen olors de panets calents amb xocolata negra
i foraden, amb agulles grogues oxidades,
el xiuxiueig de les veïnes,
abans de ficar-se a la larinx cilíndrica de les campanes,
donar-hi cent noranta-nou giravolts espirals
i diluir-se pels bassalots, pels aigüerols de la ciutat.

Joan Llacuna i Carbonell
(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Marxa vespral

Per la nit acollidora
avança callat el nostre pas
Les mans frisen pàl•lides per un horror crispat
La resplendor talla en ombres esmolades la nostra testa
en ombres
ens talla!
A dalt titil•la l'estrella
L'àlber penja amunt
i
aixeca amb ell la terra
La terra esllanguida abraça el cel nu
Tu mires i t'estremeixes
Els teus llavis fumegen
El cel besa
i
el bes ens infanta!

August Stramm
(Münster, Westfàlia, 29 juliol 1874 -
Horodec, prop de Kobryn, Rússia, 1 setembre 1915)
Traducció de Ramon Farrés i Joan Parra
~

Abendgang

Durch schmiege Nacht
Schweigt unser Schritt dahin
Die Hände bangen blaß um krampfes Grauen
Der Schein sticht scharf in Schatten unser Haupt
In Schatten
Uns!
Hoch flimmt der Stern
Die Pappel hängt herauf
Und
Hebt die Erde nach
Die schlafe Erde armt den nackten Himmel
Du schaust und schauerst
Deine Lippen dünsten
Der Himmel küßt
Und
Uns gebärt der Kuß!

August Stramm
(Münster, Westfàlia, 29 juliol 1874 -
Horodec, prop de Kobryn,Rússia, 1 setembre 1915)

L'esgambi de la mort sento com minva

L'esgambi de la mort sento com minva
dessota els arc florits de gaverneres...
L'esgambi de la mort. Bullen les eres
de vent i de cançó. La por s'estimba.

Arreu, arreu, amara les dreceres
pluja d'ocells irats, esplomats d'armes,
que a rem i a vela van neulint cadenes.

En va contra ells atlants d'acer avancen.
L'estol s'acreix, s'acreix la xiscladissa
i el clam és alt, i tornen roigs els àlbers:
Al cor de l'esperança crema el dia.

Maria Mercè Marçal i Serra
(Barcelona, 13 novembre 1952- Barcelona, 5 juliol 1998)

· Fotos: · Ferran Turmo Gort · Joan Grífols · Xevi V · David Campos i Vilardebò ·
· Mª Africa · Jaume Marlès Magre · Jordi Roy Gabarra ·
· Pau Planas · Màrius Domingo · Francesc Mas Castanyer ·

Àlber, auba, aube

Un àlber amb el nom de Rosalind
'Populus alba’

Il·lustració : Jordi Casamajor

L'àlber va ser el primer arbre de la meva vida. Estava plantat al costat de l'edifici de les calderes de calefacció. El vèiem per les finestres de la cuina on es passava una gran part de les nostres vides: sempre estàvem fent un mos, com una bona família russa. Un dia, als anys cinquanta, els primers habitants d'aquells edificis havien sortit a plantar arbres al pati comunal: una activitat típica de la Rússia soviètica. Era un subbotnik («cosa de dissabte»). El meu avi hi va plantar un àlber. Quan jo vaig néixer, l'àlber ja era gran i l'avi ja no hi era. Les llavors de l'àlber portades pel vent eren un símbol de la primavera. No era un arbre especialment robust –pocs arbres de ràpid creixement ho són–, però per als nens, el seu tronc i les branques eren ideals per pujar al teulat de l'edifici de les calderes i passejar-hi desafiant els possibles perills que esperaven als herois que es passejaven per les teulades (des del punt de vista d'alumnes de primària, es tractava principalment de la fúria dels pares). Els adolescents gravaven a la seva escorça els noms dels seus éssers estimats i odiats: a l'igual que l'Orlando shakesperià va deixar a l'escorça d'un arbre les lletres del nom de Rosalind.
A Andorra, l'àlber es coneix com a auba o aube, i a la Cerdanya, segons explica Jordi Casamajor, com a pupulina. Al bloc Lo vistaire, «el bloc que recull els trets del català que es perd a Andorra i Alt Urgell», podem llegir sobre els topònims d'Encamp i Ordino relacionats amb el seu nom, i veure els exemples del seu ús a l'obra de Ricard Fiter, Rosalia Pantebre i altres autors.
La meva introducció a la llengua catalana va ser tardana i molt gradual. He trigat molt en aprendre com parla dels «arbres de l'Albereda» Vicent Andrés Estellés. La majoria dels poemes relacionats amb els àlbers que recordo pertanyen als grans clàssics de la poesia castellana. Gràcies a les edicions bilingües de García Lorca, vaig aprendre com «las alamedas se van, pero nos dejan el viento». L'altre poema, el d'Antonio Machado, se'm va gravar a l'ànima com es devia gravar a l'escorça de l'àlber el nom de Rosalind: «¡Alamos del amor que ayer tuvisteis/ de ruiseñores vuestras ramas llenas;/ álamos que seréis mañana liras/ del viento perfumado en primavera...» Em feia pensar que l'autor de Los campos de Soria es veia a si mateix com un àlber daurat, lira del vent ell també, un àlber amb àlbers al cor.
Molt més tard, he après el poema Tan lluny de mi de Josep Sebastià Pons, el poema amb el qual s'identifica qualsevol que s'hagi dedicat a la desesperada contemplació de la Bellesa: «Tan lluny de mi, tan lluny de mi/ és la beutat que el pensament s'hi perd./ Quan vaig girant en el jardí/ primavera se'n riu amb el seu mirar verd». Us n'he citat la primera estrofa perquè és sublim, i em direu: «Això està molt bé, però ¿on s'amaguen els àlbers?» Hi seran de seguida: «L'àlber, per sostenir la fulla clara,/ té uns brancs de platejada voluptat./ El cel hi oneja tot just ara./ El cel que passa llis deixa l'home oblidat». És el mateix poeta, detallista, gràfic i coneixedor del paisatge, que us vaig citar quan parlàvem dels roures, la setmana passada. En un altre poema, immortalitza el bolets blancs que es fan a la soca de l'àlber.
Vet aquí unes fulles de l'àlber, arbre d'Hèrcules, arbre d'ombra. No us diré de quin àlber provenen. Si en coneixeu algun, que sigui el vostre: tot herbari – com diu l'Elisabeth – és un misteri.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 30/31.10.2011 ·

· Foto: Francesc Mas Castanyer ·

Jornades arboriculturals a Palma

Arbres+Vida
Jornades arboriculturals

Palma (Mallorca)

Els arbres per si mateixos, ofereixen una infinitat de beneficis a la terra, la natura i l'ésser humà.
En el nostre afany de controlar l'entorn que ens envolta i modificar les condicions naturals, els hem sotmès a unes condicions per al seu desenvolupament molt limitades i poc favorables. Tot i així aquests segueixen atorgant favor sense demanar-nos res a canvi.
És molt important prendre consciència de les necessitats bàsiques que requereixen per desenvolupar-se adequadament i tenir una garantia de futur, sense ells no som res ...
Des d'ABA, Associació Balear de l’Arbre, ens sentim en la responsabilitat d'agrair tot el que han fet i fan per nosaltres, per això hem creat aquestes jornades festives arboriculturals amb l’objectiu: de “conscienciar sobre la importància dels arbres donant a conèixer els beneficis que aporten mitjançant activitats gratuïtes dedicades a cadascun dels seus beneficis principals”.

•

Conferències Arbres+Vida | del 18 al 20 de novembre

• divendres 18

Conferència a càrrec de la comissió de formació i certificació de l'European Arborist Concil, sobre la situació de l'arboricultura a Europa, orientada d'una banda als tècnics dels ajuntaments i encarregats de la gestió d'arbres, per donar a conèixer quina és la realitat de la gestió de les arbres en les principals ciutats Europees, i d'altra banda orientada a la societat en general, que es parlarà sobre els beneficis i avantatges d'una bona gestió de l'arbrat a les nostres ciutats.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia de Palma.
Hora: De 10:00 a 12:00.
Patrocina: EAC www.eac-arboriculture.com

• dissabte 19

Els arbres de les Illes Balears: origen, distribució i òptims ecològics.
A càrrec d'Antoni Martínez Taberner, Doctor en Ecologia i professor del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 10:00 a 11:00.

Els arbres vells: patrimoni cultural i natural de les Illes Balears.
A càrrec de Salvador Cañís i Olivé. Tècnic especialista en jardineria i paisatge, president de l'Associació Espanyola d'Arboricultura (AEA) i director de l'empresa Arbres i Entorn S.L.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: 11:15 a 12:15.

Figueres a Les Illes Balears: l’experiència de Son Mut Nou (Llucmajor).
A càrrec de Monserrat Pons i Boscana, llicenciat en farmàcia i estudiós de les figueres.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 12:30 a 13:30.

Visita guiada pels arbres emblemàtics de Palma.
A càrrec de Pere Llofriu, naturalista i especialista en plantes.
Inscripció: gratuïta i amb nombre limitat de places, en detallarem la forma de inscricpció més envant.
Lloc: Detallarem circuit més envant.
Hora: de 15:45 a 17:00.

• diumenge 20

Relació entre arbres i aus.
A càrrec del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), associació ecologista que promou la defensa dels valors ambientals i l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la naturalesa a les Illes Balears.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 10:00 a 11:00.

Els arbres medicinals de les Balears.
A càrrec de Marc Moll i Marquès, tècnic forestal, expert en herboristeria i fitoteràpia, entre d’altres, actualment exerceix de conductor del programa “Herbes Màgiques” de IB3.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 11:30 a 12:30.

Biodiversitat dels arbres Balears.
A càrrec de Carles Cardona Ametller, llicenciat en biologia, actualment treballa a l'Institut Balear de la Natura (IBANAT) al banc de llavors forestals del Centre Forestal de les Illes Balears a Menut.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 13:00 a14:00

· Conferències Arbres+Vida al facebook ·

•

Jornada festiva | diumenge dia 20

És la part més festiva d'aquestes jornades, es crearan diferents sectors per cada benefici dels que citem a continuació, l'objectiu és fomentar la interacció entre el visitant i el benefici que es presenti, de manera que es puguin experimentar cadascun d’ells de forma independent, amb l'única finalitat de transmetre la importància dels arbres.

Lloc: Jardins de la Misericòrdia de Palma.
Horari: de 10.00 a 15.30

Zona 1 : Infància
La relació entre els nens i els arbres és una cosa molt especial que forma una part essencial dins de la seva comprensió del món, la natura i la vida. Volem reforçar aquesta idea a través d'activitats relacionades amb els arbres.

Activitats:

I Concurs de disfresses orgànic "El món dels arbres"
Edat recomanada: Totes les edats.
Descripció: Es proporcionarà material procedent d'arbres (fruits, escorces, fustes, fulles ...) per elaborar una disfressa que tingui alguna relació amb el món dels arbres.
Patrocina: Jungle Park www.jungleparc.es

El mural de l'arbre màgic
Edat recomanada: de 2 a 16 anys
Descripció: En el mural de l'arbre màgic s’enganxerán fulles d'arbres que els nens pintarán del que la imaginació els mostri.

La gran tirolina
Edat recomanada: de 5 a 14 anys
Descripció: Una mica d'aventura sempre és divertit ... hem preparat una tirolina amb la idea que els arbres es poden usar per divertir-se sense fer-los mal.

Contacontes
Edat recomanada: Totes les edats
Descripció: Els contes són una eina perfecta per aprendre + sobre els arbres d'una forma divertida, per això creiem que és imprescindible en una jornada festiva dedicada als arbres.

Acrobàcies
Edat recomanada: Totes les edats
Descripció: Eva i Joana ens estan preparant un espectacle acrobàtic contemporani a la copa d'un arbre amb l'objectiu de mostrar la interacció entre l'humà i l'arbre.

Zona 2 : Els arbres curen
Descripció: Els arbres curen, tenen la capacitat de millorar la nostra salut i curar moltes malalties, però és molt important no danyar-los en usar les seves propietats medicinals. L'objectiu d'aquesta zona és de conèixer una mica millor els usos medicinals dels arbres a través d'una conferència impartida per Marc Moll presentador del programa d'IB3 "Herbes Màgiques" www.marcmoll.net i un taller en el qual aprendrem alguns usos pràctics de diferents tipus d'arbres.

Zona3 : Els arbres alimenten
Descripció: Els arbres alimenten, ofereixen els seus fruits, arrels, sàlvia ... i fins i tot fomenten els bolets, fauna ... que fem servir per alimentar-nos, sempre cal pensar en arbre com a part integral d'un ecosistema i intentar no danyar-lo. Ens podem beneficiar dels seus fruits respectant la seva integritat.
Slowfood Illes Balears http://www.slowfoodib.org, presentará la seva campanya "Fruiters d'un temps, en la qual s'intenta conservar les varietats locals d'arbres fruiters que duen segles adaptant-se a les condicions de les nostres illes i per tant son les més recomanades.
També estem preparant una conferència sobre les llavors comestibles.

Zona 4 : Sensacions
Descripció: Els arbres ens relaxen a través dels seus colors, sons, formes ... creen un ambient especial ... Volem crear una activitat que ens faci més conscients del perquè succeeix això i poder experimentar sensacions que els arbres produeixen i moltes vegades no som conscients .

Zona 5 : Etnobotànica
Descripció: Els arbres formen part de la nostra història, la nostra cultura, la nostra vida ... ells ens proporcionen eines, llar, calor ... i volem transmetre la importància que tenen en la societat.

Zona 6 : Biodiversitat
Descripció: Són un dels pilars de la vida, si ells desapareixen, nosaltres desapareixem amb ells ... El GOB www.gobmallorca.com realitzará un conferència sobre la relació arbre - aus, i presentará una exposició de les aus de la mediterrània. A més Dessire Sicília biòloga especialista en líquens ens oferirà un taller "Vida sobre els arbres, líquens, fongs i briòfits, bioindicadors" i en Carles Cardona una conferència sobre els arbres i la biodiversitat.
Patrocina: Col.legi oficial de biolegs

Zona 7 : L'arbre ornamental
Descripció: L'arbre per poder desenvolupar-se en la seva màxima esplendor necessita d'unes condicions adequades, especialment en les zones urbanes els arbres es veuen sotmesos a un estrès constant, que si a més no se'ls faciliten elements essencials per al seu òptim desenvolupament (aigua, nutrients i protecció), ens trobem amb arbres malalts, mutilats ... que no poden aportar els beneficis que de forma natural aportarien.
Volem conscienciar de com ha de ser arbre vigorós, sa i amb totes les seves qualitats. Una bona gestió de l'arbre és bàsica per a un òptim desenvolupament en zones urbanes per això també és la nostra responsabilitat difondre les bones pràctiques d'arboricultura.
Al lloc de ABA, trobareu informació sobre l'arbre ornamental, gestió de l'arbrat, exposició de fustes, els projectes que estem preparant etc ...
Patrocina:

Zona 8 : Exposició del concurs fotogràfic Arbres + Vida
Descripció: Exposarem les fotografies participants en el concurs arbres + vida dedicat a una de les seves qualitats principals, la seva bellesa.
Patrocina: Foto ruàno pro i magatzem verd www.magatzemverd.com/
+ Info www.arbrebalear.info

Zona 9 : L'art del reciclar
Descripció: És la segona oportunitat per a materials com paper de diari i cartró a convertir-se en les obres de l'art i potenciar la part creativa que portem dins.
Hora Bruixa ens oferirà les divertides idees de crear decoració usant tècniques de reciclatge artístic.
Patrocina: Horabruixa www.lhorabruixa.com

Zona 10 : Un món sense arbres
Descripció: Muntatge fotogràfic de zones emblemàtiques de Palma amb arbres i sense arbres, per veure la importància d'aquests.

· Jornada Festiva Arbres+Vida al facebook ·

· Associació Balear de l’Arbre (ABA) ·
· Associació Balear de l’Arbre (ABA) al facebook ·

Les cabres arrasen un terreny reforestat

Efectes dels herbívors sobre les reforestacions de la colla ecologista l'Arrel d'Ontinyent

Les cabres arrasen amb les joves carrasques i altres arbres a la Serra de l’Ombria-Alt del Moro

Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrasa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.
L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.
Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):
Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sèquia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atès el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren.
En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.
Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.
Des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, exigim el compliment escrupolós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.

Bosc Viu
Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians

La plataforma Bosc Viu està formada per CEVA, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida; Fundem, La fundació Enrique Montoliu; Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Grup Naturalista Heliaca (Monòver), Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, Colla Ecologista "La Carrasca" (Alcoi), Plataforma dels Pobles de la Safor, Ecologistas en Acción en la Serranía, Adena - WWF, Societat d’Amics de la Serra d’Espadà, Associació Cultural 9 d’Octubre (Vilamarxant), GECEN, CGT PV, CCOO País Valencià, Intersindical Valenciana, Asociación Naturalista de Ayora y la Valle, El Cigronet (Castelló), Grèvol i Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent).

Roures verds i ocres

El roure de Serrabona

És deserta la serra on bat sempre el teu cor.
El repòs de ton ombra aparta el foc del dia.
Ta dura soledat vigila son tresor
i espera com un temple obert en nostra via.

Fill de l’esclava negra i de cos pacient,
el riu de l’alba plora al fil de la carena.
L’abrivada del sol eixida a l’Orient
calcina i redueix en cendra el munt Elena.

Si arreplegaves tu l’aroma de la vall,
el sospir de la nit en la ta rama suspesa,
ara que tot ho abrusa un implacable dall
i brilla tota llosa al clot de la devesa,

respira, mou ta fulla, i fort del teu balanç,
suscita a cada braç una brisa adormida,
bressa d’una remor d’onatge ton descans,
i encara amb un murmull consola ta ferida.

Sigues per tu mateix escuma, vela i rem.
En un bany absolut de saba fugissera,
roure bellugadís de l’un a l’altre extrem,
recorda tot l’estiu l’aire de primavera.

Oracle abandonat a la vista del mas,
testimoni fullós d’una fe ja esvanida,
fes voltejar ton ombra i conjura l’ermàs,
roure de Serrabona amb l’alè de ta vida.

Josep-Sebastià Pons
(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 - 25 gener 1962)

Flors del cel
-Llegenda del Tibidabo-
(Fragment)

Desde Vilapiscina a Provençana,
perquè sia exa terra eulariana,
n’és Tibidabo el gegantí padró,
desde on, com d'una trona
que té per plaça el Pla de Barcelona,
mostra la creu de nostra Redempció.

Mes lo Desert es sa millor capella:
amb sospirs i murmuris parlen d'ella
lo roure al pi, lo grèvol a la flor;
de sa galta el carmí guarda la poma,
l'espígol i el timó la serva aroma,
la flor de la ginesta sa rossor.

Allà un matí la he vista entre les roses
del mes de Maig, ses gloses
lo tendre rossinyol a l'esgranar;
he vistes com un somni entre les branques
ses vestidures blanques
amb les sobtils boirines encelar.

I he sentida una veu tota dolçura
Dient desde l'altura:
-Pugeu, barcelonins, pugeu ab mi;
canvieu per mon or la humana escòria,
i de la eterna gloria
jo amb flors del cel vos mostraré el camí.

Jacint Verdaguer i Santaló
(Folgueroles, 17 maig 1845 – Vallvidrera, 10 juny 1902)

Obro la tarda pel finestral dels anys

Obro la tarda pel finestral dels anys
i s’esdevé un ocre corsecat
la llum que m’il·lumina.
El roure resta verd, mes ai! els fruits
es podreixen barrejats amb la fullaraca
que s’estén dessota seu.
Ja és tard, és massa tard per reflorir,
el fred es recargola pel damunt
del turonet de les Forques.
S’entreveuen els xiprers
de la vall del silenci, i el sol
no m’escalfa les mans pansides.
Resignada, o tal volta furiosa,
escric l’empenta de la sang que es rebel·la
perquè no creu en decadències,
i esplaio el somni, el desig, la vida
pel corrent del riu que em banya
el delit enderrocat.

Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, 12 agost 1948)


Antic hivern

Desig de les teves mans clares
en la penombra de la flama:
sabien a roure i a roses;
a mort. Antic hivern.

Cercaven el mill els ocells
i eren de neu, tot d’una;
així, les paraules.
Una mica de sol, una aurèola d’àngel,
i la boira després; i els arbres,
i nosaltres fets d’aire en el matí.

Salvatore Quasimodo
(Modica, Sicilia, 20 agost 1901 – Amalfi, 14 juny 1968)
(Traducció de Tomàs Garcés)

·

Antico inverno

Desiderio delle tue mani chiare
nella penombra della fiamma:
sapevano di rovere e di rose;
di morte. Antico inverno.

Cercavamo il miglio di uccelli
ed erano subito di neve;
così le parole:
un po' di sole, una raggera d'angelo,
e poi la nebbia; e gli alberi,
e noi fatti d'aria al mattino.

Salvatore Quasimodo
(Modica, Sicilia, 20 agost 1901 – Amalfi, 14 juny 1968)

Poemes per a Clara

Per a Clara, la meva estimada filla.

XIII

Quan tots tres érem a l'ombra del roure
i tu miraves les formigues negres,
i la mare i jo pelàvem patates
i tu les esbandies a la font
i miraves altre cop les formigues,
i una música llunyana alegrava el sol,
i uns celebraven una festa
amb cridadissa d'ocells i veus vives,
mai no havíem estat tan junts.

Eudald Puig
(Manlleu, 1948)

Natura de roure

Has observat que la vellesa
sondrolla fins la natura de roure?
Les mans, nerviüdes com fulles,
tremolen amb l’alba gebradora
que avança l’hivern. El tronc,
lleument colltorçat pel pes
de les dècades, es nua amb desfici,
buscant l’equilibri, però sols aparenta
l’ombra grotesca d’un gep.
De vegades, ni tan sols les arrels
serveixen per fermar una voluntat
que ja ha estat rosegada:
si el tallessin a l’alçada de la soca,
trobarien tot el moll corsecat.
Només en serien testimonis
cagallons i serradures
del corc atipat.

Has observat que la vellesa
no té pietat ni del més noble
representant de l’existència?
Si té la sort d’hiverns suaus i estius humits,
esperarà pacient el lent declivi.
Però si la crueltat és despietada,
només podrà esperar que un llenyataire
li escurci l’agonia i el dolor,
temuts fins per l’escorça més espessa.

David Madueño

A l'assalt dels jardins... (XIV)

A l'assalt dels jardins
Les estacions estan a tot arreu al mateix temps
Passió de l'estiu per l'hivern
I la tendresa dels altres dos
Els records com plomes
Els arbres trencant el cel
Un bell roure temperat de boira
La vida de les aus o la vida de les plomes
I tot un frívol plomall
Ple de somrients temors
I la soledat xerraire

Paul Éluard
(Pseudònim d'Eugène Grindel)
(Saint-Denis, 14 desembre 1895 - Charenton-le-Pont, 18 novembre 1952)
Traducció de Claudi Giné

·

A l’assaut des jardins... (XIV)

A l’assaut des jardins
Les saisons sont partout à la fois
Passion de l’été pour l’hiver
Et la tendresse des deux autres
Les souvenirs comme des plumes
Les arbres ont brisé le ciel
Un beau chêne gâché de brume
La vie des oiseaux ou la vie des plumes
Et tout un panache frivole
Avec des craintes
Et la solitude bavarde.

Paul Éluard
(Pseudònim d'Eugène Grindel)
(Saint-Denis, 14 desembre 1895 - Charenton-le-Pont, 18 novembre 1952)

· Fotos: · Le Zibou · art_es_anna · Manel · Oriol Arnau ·
· horrapics · Bernat Gascón Cabestany · caudelguille · H ug Cirici ·

El Rei Roure

Roure, temple obert
Quercus Humilis

Il·lustració : Jordi Casamajor

Comença a fer fred, i aquesta vegada, li donem la benvinguda amb més ganes que mai, perquè no ha plogut, no hi va haver bolets i ja semblava que el temps s'havia parat al mes d'agost. Aquí, a Andorra, sempre comença a fer fresca just a partir del cap de setmana de la Fira, tot i que els arbres, aquest any, han començat a envellir més tard de l'habitual. Segons els anglesos, ho fan quan el Rei Roure perd el seu regne. Diuen que el Rei Roure, the Oak King, domina el temps de la claror, el temps d'estiu i primavera. Al Rei Grèvol, the Holly King, li pertany la meitat fosca de l'any. Estan lluitant eternament i, a partir de l'equinocci de la tardor, comença a guanyar el Rei Grèvol. No té sentit parlar dels poderosos –ni arbres, ni persones– si encara es troben al poder, i tot al començament del regne del Rei Grèvol, retré l'homenatge al seu rival destronat.
Quan vaig arribar a Andorra, fa quinze anys, vivia al costat d'un bosc de roures de Santa Coloma, al carrer Roureda Tapada. La meva primera memòria del país dels Pirineus és el soroll dels glans. Hi vaig aprendre la paraula catalana: “glans”. Vivíem “de cara a la paret”, en un pis fosc amb vistes de la muntanya de molt a prop, a la substància de la muntanya, la pedra, la llosa. Entre ella i nosaltres hi havia dos metros quadrats de ciment: “el balcó”. Hi queien les fulles mortes de roure i els glans, glans, glans, tot l'octubre. Era com viure en una cova a l'entrada de la roureda.
És una benedicció, viure a prop dels roures. Els amics que han anat al col·legi Janer, recorden aquell bosc com la millor part de la seva infància, de la seva experiència escolar. Quan eren petits, els bosc de l'escola els semblava un regne enorme i màgic on et podies perdre.
A l'imaginari d'un nen rus, l'entrada de Lucomòrie (mai he sabut què vol dir aquesta paraula, així que us la poso tal com es pronuncia en rus) la guarda un roure. El poema de Puixkin que ens hi introdueix explica que el rodeja una cadena d'or, i per la cadena es passeja un gat savi. Quan va cap a la dreta, canta; quan va cap a l'esquerra, explica un conte. El roure alberga, a les branques, dimonis del bosc, dones d'aigua i princeses perdudes. No sé si el bosc que s'obria als nens del col·legi Janer era així, però sobretot era un lloc per ser feliços: això val més que tota la bruixeria del món.
El roure –guardi o no guardi l'entrada a un regne màgic– es considera un arbre fort, l'analogia d'una persona sàvia i sana. «Més poderós que un roure» és el pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera, l'arbre que estima el seu cor. Als versos del mossèn Cinto Verdaguer, els roures també hi parlen amb els pins, al mig de la serra de Cerola («Mes lo Desert es sa millor capella:/ ab sospirs y murmuris parlen d'ella/ lo roure al pi, lo grèvol a la flor»). I de tots els poemes sobre roures, avui, quan sento el soroll dels glans, em quedo amb «El roure de Serrabona» de Josep-Sebastià Pons, un poeta de Rosselló en llengua catalana: «És deserta la serra on bat sempre el teu cor./ El repòs de ton ombra aparta el foc del día./ Ta dura soledat vigila son tresor/ i espera com un temple obert en nostra via».

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 23/24.10.2011 ·

· Foto: Manel ·

Exposició sobre la castanya i el castanyer

“La castanya, el fruit oblidat del Montseny”
Del 5 de Novembre de 2011 al 29 de Gener de 2012

El Punt d’Informació del Parc Natural del Montseny a Sant Pere de Vilamajor -La Mongia- presenta l’exposició “La Castanya: el fruit oblidat del Montseny” que mostrarà tot allò relacionat amb la castanya: receptes, els enemics dels castanyers i també quins arbres i animals conviuen amb la castanya. Es recordaran les dites, les festes fetes i les cançons populars de castanyers, es veurà el castanyer d’en Cuc -l’arbre amb el tronc més ample de Catalunya-, qui eren els perxers i quins són els usos de la fusta de castanyer al Montseny, quines són les principals castanyedes de Vilamajor: la Corbatera, els Suros, el Vilaró, el Terrer, el Samont…; els possibles usos de la castanya: mel, pastissos, embotits, tallarines, licors, llet, cervesa… .
La inauguració es farà el dissabte 5 de novembre de 2011 a les 12 del migdia i es podrà visitar gratuïtament tots els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h fins el diumenge 29 de gener de 2012.
L’exposició consta de plafons explicatius i una mostra de productes de fusta de castanyer i d’aliments elaborats amb castanya.
No us la perdeu! La castanya no només és per Tot Sants!

Cal salvar el lledoner de tres besses

El lledoner de tres besses
de la plaça de Meguidó en perill

L'Ajuntament de Barcelona va editar un díptic informatiu-publicitari de mida DIN A3 sobre el barri de Sant Genís dels Agudells.

En aquest díptic, sota l'apartat "Sabies que...?" es pot llegir: "* Els veïns del barri esperen que el lledoner, l'arbre que presideix la plaça de Meguidó, segui declarat 'arbre d'interès local a Barcelona' per les seves peculiars característiques i la seva popularitat."

Aquest arbre de la Plaça Molina de Barcelona ha estat protegit amb un aparell ortopèdic similar al que necessita la bessa central del lledoner de la Plaça de Meguidó.

Als jardinets del Palau Robert hi ha un altre arbre amb un aparell d'ortopèdia vegetal.

El símbol dels ortopedistes és un arbre amb un aparell per corregir les seves deformitats.

La bessa del mig del lledoner de la Plaça de Meguidó té l'interior buit i necessita una intervenció urgent per evitar la seva caiguda.

El lledoner de la Casa Groga (o Can Gresa) aquesta rerevera.

Una bessa és la branca principal en què es divideix el tronc d'un arbre. A la plaça de Meguidó, a la vora del Centre Cívic de la Casa Groga hi ha un lledoner de tres besses. Aquest lledoner de Can Gresa des de maig del 2010 espera ser catalogat com a arbre d'interès local. Les últimes notícies ens indiquen que l'Ajuntament de Barcelona ha denegat aquesta petició, però no ho ha comunicat per escrit ni ha indicat quins són els motius de la seva decisió. Independentment d'aquesta negativa la bessa del mig d'aquest arbre necessita una intervenció urgent per no caure. Probablement la millor solució en aquest cas és fer descansar aquesta branca sobre un suport o aparell ortopèdic. A Barcelona hi ha diferents arbres amb aquest tipus d'aparells per a la correcció o prevenció de les deformitats del cos: a la plaça Molina, als freixes de la plaça Gal•la Placídia, als jardinets del Palau Robert ...

Pere de la Fuente i Collell

• Article publicat al bloc Sant Genís dels Agudells el 17.10.2011 •