Una festa de fringílids en els oms siberians

Verd i groc en el verd i groc:
Ornitologia de garengola

L’om de Sibèria (Ulmus pumila) és molt emprat a jardineria i és originari de la regió siberiana fins a Manxúria. La seva floració és massiva i molt primerenca i es veu que és un indicador de que l’hivern s’envà, floreix per cert abans de que surtin les fulles. Les seves llavors són planes i alades, en sàmara, i són transportades pel vent quan es desprenen.

Sembla una estratègia de les espècies d’om front a depredadors de llavors, el fet de que una proporció elevada d’aquestes siguin buides. Això faria que animals granívors depredassin menys llavors pel fet del desconcert que ocasiona haver de cercar llavors comestibles entre moltes d’inviables.

Durant aquests dies, a pocs metres del meu lloc de treball, s’estan duent a terme unes frenètiques festes gastronòmiques de fringílids. Verds i grocs entre el verds i grocs, un perfecte i harmònic camuflatge. El primer dia que els vaig descobrir vaig sentir el “psit-psit-giiic, psit-psit giiic” a uns metres de distància. Era el cant de cohesió de un grupet de Lleonets (Carduelis spinus) que estaven alimentant-se a sobre d’un om del carrer. Amb aquests petits crits i cants s’estaven dient que tot anava be, que no hi havia cap perill i comentaven la delicia de les llavors. Eren les 8 del matí i el pas de la gent que entrava a la feina, ignorant la seva presència, no semblava distreure’ls de la seva tasca.

Els Lleonets comptaven amb la companyia d’uns parents una mica més robusts, de major caparrot i de bec més potent, els Verderols (Carduelis chloris). Entre tots aquests, algun exemplar de Gafarró (Serinus serinus), més menut i nerviós, s’afegia a l’àpat.

Mascle de Verderol

Mascle de Gafarró

Els Lleonets apareixen per les nostres latituds només durant l’hivern i en època de migració primaveral. Any rere any estan presents a Mallorca en nombres molt variables, havent-hi anys on són escassos i altres anys en que protagonitzen irrupcions molt nombroses que permeten observar esbarts de cents d’exemplars. Hi ha constància de la seva reproducció accidental a l’illa però la situació habitual és que arribin a mitjans d’octubre i parteixin cap al nord a principis d’abril, cap als seus quarters de cria.

Els Verderols i Gafarrons són aus sedentàries i reproductores, considerades abundants a Mallorca, tot i que passen alguns exemplars migrants per l’illa i que aprofiten per alimentar-se i acumular greix per a dur a terme el seu viatge.

La presència d’aquests fringílids s’ha fet freqüent durant la passada setmana i sembla que ho serà també al llarg d’aquesta. Els oms sembrats en els tres carrers que conformen el polígon industrial estan carregats de fruits i aquests confiats exemplars es deixen observar a plaer i no defugen gens de la presència humana.

Una manera de sabre a quin arbre estaran els aucells és observar l’estat de maduració de les llavors. Prefereixen les llavors ja madures. Quan són verdes el que destaca és el seu color verd lloro. Les que trien aquestes aus, han perdut el color verd, s’han esblanqueït, tornant color beige i en estar seques, sonen com a paperí de verbena quan fa vent.

Alguns dels arbres “sonen” talment una gran gàbia aucellera, amb la diferència que els aucells estan en llibertat i que els cants són de gaudi i llibertat. Les rajoles de la voravia plenes de cagarades i mentres ets davall d’un arbre la pluja de sàmares buides és constant.

Dissabte, mentres ells s’inflaven a llavoretes, acumulant greix per partir de viatge cap al nord, per tot Europa fins a la mateixa Sibèria, jo em destrossava gustosament les cervicals fent-los quatre fotos. Tot plegat, una delícia ornitològica en mig de l’urbanisme que fagocita el camp.

Rafel Mas, Búger 4 d’abril de 2011

Verd i groc en el verd i groc