Empeltador, bon bergant, ofici de cada dia...

Crònica d'una empeltada

Empeltador, bon bergant,
ofici de cada dia,
voleu que vos empalti sa fia,
i si no aferra, va de franc
(popular)

Aquest diumenge passat, un dia preciós, mànega curta i eines esmolades. A empeltar s'ha dit!

En Lluís tenia a sa Baronia un ametler prop del desnonament, però abans de donar-lo per perdut, pensàrem que podia ser interessant provar d'empeltar-lo i veure si d'aquesta manera reverdia o el perdíem per sempre. I això és el que vàrem fer, empeltar-lo de prunera. De quina casta? No ho sé, d'unes prunes grosses rosades i amb la polpa consistent i turgent, grosses com a melicotons i ben dolces.

Una primera passa era esbrancar l'arbre. En aquesta branca tan gruixada volíem provar de fer un empelt de corona. Motoserra, poca protecció...si, només és un tall...lavors passa el què passa...

Repassàrem el tall amb el xorrac, per deixar-lo més net. Només la meitat de la pell estava en bones condicions per fer l'empelt. Quan es fa un empelt de corona, s'aconsella posar quantes més mudes millor, si aferren totes, en deixarem la meitat i les altres les tallarem i aprofitarem el munyoc que facin per tancar la ferida.

Les mudes de prunera que haviem conservat dins la gelera a 4 ºC. Això es fa per mantenir-les "dormides" mentres "es desperta" el portaempelt (el peu on empeltarem). Antigament s'enterraven les mudes embolicades amb paper de diari, padaços, saqueta...o es ficaven dins d'una paret seca a mode de gelera.

Triàrem les mudes i les aprimàrem per ficar-les davall pell. El ganivet d'empeltar ha d'estar esmoladíssim!

Per practicar una obertura davall de la pell i l'escorça gruixada, empràrem l'eina d'empeltar (desconec el seu nom). Aquesta eina està feta a ma per els ferrers artesans Miralles, de Muro.

També provàrem d'obrir pas amb la punta de llautó del ganivet d'empeltar, però costava una mica més.

Una vegada fets els empelts, es repasaren els extrems esclafats amb l'estidora de podar (S'esclafen en entrar-los amb el martell).

Tot i que no era estrictament necessari, fermàrem l'empelt amb un vencís de corda de pita, per evitar esqueixos indesitjats.

Per preservar la ferida de fongs i humitat la pintàrem amb un màstic cicatritzant i fungicida comercial. Molt important untar els capets de les mudes per evitar que perdin aigua per aquest punt.

Les altres branques viables estaven una mica altes. Les tallàrem amb xorrac.

Repassant el tall amb el ganivet, deixant-lo ben llis.

Aquestes branques les empeltàrem amb la tècnica de cap xapat. Amb l'eina "Miralles", xapàrem la branca just en dues meitats. Per seguretat, millor emprar un martell que no una destral, si no volem correr el perill de xapar-nos el front.

Una vegada xapada la branca, l'altre extrem de l'eina permet mantenir oberta la ferida per poder ficar les mudes tranquilament.

Introduïrem les mudes (una mica obliquament) i fermàrem. Una altra vegada seria prescindible fermar, però queda més assegurat. En Lluís sap fer uns nusos d'enfilar hams ben curiosos.

La darrera branca la provàrem d'empeltar amb la tècnica davall pell. Es realitza un tall al lateral de la branca, s'aixeca la pell i s'hi afica la muda.

Mudes aficades, fermades i segellades amb màstic fungicida. Desfarem els fermalls als 21 dies.

Deixàrem una branqueta com a "tira-sabes", per que la branca no quedi dormida i aturada.

El darrer pas, crear uns posadors artificials per evitar l"'atac" de l'enemic dels empeltadors, l'encantador Vitrac, Traquet, Caga-mànecs, Bitxac o Butzac (Saxicola torquatus). Aquest preciós aucell, té el costum d'emprar de forma repetida els mateixos posadors des d'on atalaia les seves preses (petits insectes i cucs). Les nostres mudes seran talaies perfectes i quan els ulls (gemmes) comencin a brostar seran vulnerables al pes (escassos 12-18 grams, depenent de l'època de l'any), d'aquest aucelló. Ens pot rompre els ulls que tant estimam. Per evitar això, l'empeltador posa trossos de canya que sobresurtin més que les mudes i així s'evita el problema.

Mascle de vitrac. Amb autorització de M. Rebassa, web: Les aus de s'Albufera de Mallorca

La feina acabada i la il·lusió i l'esperança de que l'ametler-prunera arranqui amb força i ens convidi a prunes d'aquí a un any o dos.

Fotos: L. Parpal, N. Negre i R.Mas

Rafel Mas, Búger 10 de febrer de 2011