Aquesta tardor hem estat voltant pels Amunts d’Eivissa i en una de les ocasions, acompanyats per l’amic Oliver poguérem observar les restes de la indústria de la fabricació de la pega a l’illa. Lluny dels nuclis turístics, endinsats a dins del pinar resten els vestigis d’un aprofitament del bosc i del pi blanc (Pinus halepensis) que va ser importantíssim en altre temps.
Seguint el camí de pujada a la talaia de es Camp Vell (Sant Mateu d’Aubarca), ens trobarem amb alguns imponents exemplars de pins que es destinaren no fa molt (uns 60 anys) a l’obtenció de pega. El visitant profà ha de parar esment si vol endevinar-hi avui en dia l’acció humana. Els arbres que s’han salvat d’aquest aprofitament són ara ben imponents, potser amb un excessiu port i exagerats brancams i cimals, això si, sempre mancats del cimal o ull principal.
Pi privat del seu ull principal, escimerolat
Procés d’extracció de les teies
Aquests pins que trobam mutilats des de ben antic, són els que es seleccionaven degut a la seva bona gruixa. La selecció d’un pi ben gruixat es feia perquè això volia dir que concentraria molta reïna. L’eliminació del cimerol (escimerolar) es feia entre 3 i 4 anys abans d’emprar les seves teies per a l’encesa del forn. D’aquesta manera, l’arbre concentrava molta reïna a la part del tronc.
En aquesta part del tronc es realitzava l’extracció de les teies, les parts interiors saturades de reïna. Les ferides provocades a l’arbre feien que encara produís més reïna i per això les teies s’apilaven a la base per a que s’impregnessin de la reïna que regalimava de les ferides.
Pi amb gran ferida a la pell, el que vendria a ser quan l'arbre estava parat
Forns de quitrà o de pega
Aquests forns, del que se’n pot observar un de ben conservat a ses Marrades de Corona (Terme municipal de Sant Antoni de Portmany), ben a ran de la carretera, eren els enginys emprats per a l’extracció de la pega o quitrà. La pega s’emprava en multitud de aplicacions: en la construcció de vaixells per a conseguir la impermeabilització dels casc, operació anomenada calafatejat (precisament feta omplint els buits i forats entre fustes amb fulles de fasser); per a la impermeabilització de les soles de les sabates o espardenyes; per a la fabricació de poals de pega; o com a màstic per empeltar i tapar ferides d’arbres.
Passat l’estiu, en aquests forns s’apilaven les teies de forma vertical fins a omplir-lo i es calava foc a la part de dalt. L’escalfament de les teies de la part superior provocava la destil·lació de la reïna de les teies inferiors donant un producte negre. Aquest líquid sortia per un orifici de la part inferior del forn i era abocat a un dipòsit annex al forn anomenat l’olla.
Part superior i boca del forn de pega
Part posterior del forn de pega i l'olla, dipòsit de recollida de la pega
Dins del municipi de Calvià, a Mallorca tenim la localitat de Peguera. Aquest topònim ja insinua l’ús que es devia fer dels pinars de la zona, avui engolits pel desordre urbanístic i la voracitat depredadora d’hotels i xalets. Desconec l’existència d’aquests forns a la zona. Joan Miralles i Montserrat a Estudis d’Onomàstica així ho indica i també afegeix que li consta que hi havia diversos forns de pega vora la platja, del pinar i de l’antic camí de ferradura. On ha pegat tot això avui?
(Part d’aquesta valuosa informació ha estat extreta duna unitat didàctica d’interpretació dels Amunts, de la qual en són autors Cristòfol Guerau d'Arellano Tur i Marí i Carmen Campo Guerras.)
Molt interessant, Rafel. Les fotos son molt bones. M´agrada aprendre coses noves cada día. Gràcies per compartir els teus coneixements. Aquest article m´ha recordat un pinar del sud de Portugal dedicat a extreure la reina dels pins amb una espècia de plats que es claven a la soca just davall una ferida feta a l´escorça. Joan
ResponEliminaJo sí que he quedat parat !
ResponEliminaUna bona història aquesta de la pega !!!
Bon reportatge Rafel. Ma mare em contava que antigament venien feixets de teies per encendre el foc o fer llum. Sovint era gent de muntanya que anava al mercat i oferia aquest producte. Jo sempre he pensat que les teies, com vaig comprovar i usar a Nicaragua, eren extretes directament d'un tronc ben amarat i no per aquest sistema que tu contes, que també hi devien servir. Personalment jo en faig avui ús, ara mateix al meu costat hi ha un pot de llauna tot ple de bocins de teia que vaig extreure d'un tronc de pi, van més que be per començar el foc de l'estufa o xemeneia i amb mitja dotzena de troncs ben resinats n'hi ha per anys. Pel que fa a com les prepar, ho faig xapant primer el tronc en trossos més petits i posteriorment m'assec a un piló i al llarg d'una bona estona i amb una destral vaig fent bocins fins que trob que n'hi ha prou. Una tasca que m'agrada d'allò més. Alerta els principiants amb la destral!
ResponEliminaJa fa uns anyets, anant d'excursió per un paratge del Sistema Ibèric, a cavall entre Conca i Terol, vaig anar a topar amb una pineda de pinassa (Pinus Nigra)que tenia el terra sembrat d'uns testos d'argila (com uns bols fondos), que havien servit per a recollir la reïna dels arbres. Es veia que feia temps que l'explotació s'havia abandonat, però les peces de terrissa (de fabricació artesanal) estaven ben conservades i n'hi havia a cents escampades per terra. Me'n vaig endur unes quantes de record i ara les tinc al meu jardinet fent d'abeurador per als ocellets.
ResponEliminaQuin documentass, Rafel! Realment va ser profitosa la excursió.
ResponEliminaUna abraçada
oliver
Al poblé des Cubells (Eivissa), tornaran a possar en funcionamient un forn restaurat. Serà el 14 de febrer, estam molt contents de reviure les nostres tradicions.
ResponEliminaEva Cardona