Primera reconstrucció d’una de les
palmeres més antigues del món a Fumanya
palmeres més antigues del món a Fumanya
Fòssil de la palmera descoberta a FumanyaLes restes fòssils trobades de la palmera Sabalites longirhachis en aquesta zona del Sud dels Pirineus daten del Cretaci Superior, corresponent a fa 70 milions d’anys. Aquesta investigació realitzada per membres de l’ICP entre d’altres, serveix per saber com eren i com podia ser l’entorn on vivien els darrers grans dinosaures sauròpodes que van habitar a la Terra.
Les fulles més complertes de la Sabalites longirhachis van ser descobertes als jaciments de Fumanya (Berguedà) i Pinyes (Alt Urgell) en el 2008. Fins aquell moment, d’aquesta palmera només se’n coneixien fulles fragmentades procedents de França, Àustria, Romania i la Conca de Tremp.
Per primera vegada s’ha proposat una hispotèsi de com podia ser la palmera sencera en un nou estudi publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palinology pels investigadors Josep Marmi (Institut Català de Paleontologia), Bernard Gomez (Universitat Claude Bernard Lyon), i Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva (Universitat de Barcelona).
La reconstrucció ha estat possible gràcies a gairebé la vuitantena de fulles, les desenes d’impressions de troncs i algunes soques amb arrels atribüides a la palmera trobades a Fumanya.
Les restes fòssils de Fumanya han permès reconstruir una de les palmeres més antigues conegudes a nivell mundial. La Sabalites longirhachis es trobaria en l’inici del llinatge de les palmeres, se’n coneixen restes en jaciments francesos de fa uns 84 milions d’anys. Tot i així les restes més antigues de palmera són de fa al voltant de 90 milions d’anys.
Aquesta investigació també indica que les palmeres no han sofert molts canvis físics en la seva història evolutiva. Concretament la Sabalites longirhacis poria arribar als 14 metres d’alçada, tindria un sistema d’arrels disposat radialment que estaria en la part més superficial del sòl, un tronc llis i recte amb una corona de fulles palmades al seu extrem superior, sota la qual estarues es restes de fulles seques i mortes. Totes aquestes característques es poden observar en palmeres d’avui en dia.
Gràcies a l’estudi es coneix que les Sabalites creixen en petites àrees pantanoses a les ribes de llacs d’aigua dolça, en regions costaneres. Amb aquesta informació s’afegeixen noves dades a la reconstrucció del paisatge de Fumanya i se sap quin era l’ecosistema on van viure el grans dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures, fa 70 milioons d’anys.
Igualment ens permet saber que, en aquella època, el clima del nord-est de la península ibèrica era molt més càlid que en l’actualitat, de tipus tropical. El fet que trobem les fulles i els troncs de palmera “arrancats” i dispersos en el mateix estrat rocallós indicaria que aquests arbres haurien patit en més d’una ocasió l’efecte de fortes tempestes o vendavals, d’altra banda, fenòmens meteorològics típics de climes tropicals.
Els jaciments de Fumanya
Els jaciments de Fumanya, als termes municipals de Fígols i Vallcebre, fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2005. El conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Mina Esquirol, Fumanya Nord, Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes).
Aquest conjunt de jaciments té una extensió de més de 38.000m2, s’han comptabilitzat més de 3.500 petjades de dinosaure i s’han identificat restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, a part dels troncs d’arbres i fulles de diferents tipus de palmera. Per aquesta raó, actualment se’l considera com un dels jaciments més importants d’Europa amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci Superior.
Les fulles més complertes de la Sabalites longirhachis van ser descobertes als jaciments de Fumanya (Berguedà) i Pinyes (Alt Urgell) en el 2008. Fins aquell moment, d’aquesta palmera només se’n coneixien fulles fragmentades procedents de França, Àustria, Romania i la Conca de Tremp.Per primera vegada s’ha proposat una hispotèsi de com podia ser la palmera sencera en un nou estudi publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palinology pels investigadors Josep Marmi (Institut Català de Paleontologia), Bernard Gomez (Universitat Claude Bernard Lyon), i Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva (Universitat de Barcelona).
La reconstrucció ha estat possible gràcies a gairebé la vuitantena de fulles, les desenes d’impressions de troncs i algunes soques amb arrels atribüides a la palmera trobades a Fumanya.
Les restes fòssils de Fumanya han permès reconstruir una de les palmeres més antigues conegudes a nivell mundial. La Sabalites longirhachis es trobaria en l’inici del llinatge de les palmeres, se’n coneixen restes en jaciments francesos de fa uns 84 milions d’anys. Tot i així les restes més antigues de palmera són de fa al voltant de 90 milions d’anys.
Aquesta investigació també indica que les palmeres no han sofert molts canvis físics en la seva història evolutiva. Concretament la Sabalites longirhacis poria arribar als 14 metres d’alçada, tindria un sistema d’arrels disposat radialment que estaria en la part més superficial del sòl, un tronc llis i recte amb una corona de fulles palmades al seu extrem superior, sota la qual estarues es restes de fulles seques i mortes. Totes aquestes característques es poden observar en palmeres d’avui en dia.
Gràcies a l’estudi es coneix que les Sabalites creixen en petites àrees pantanoses a les ribes de llacs d’aigua dolça, en regions costaneres. Amb aquesta informació s’afegeixen noves dades a la reconstrucció del paisatge de Fumanya i se sap quin era l’ecosistema on van viure el grans dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures, fa 70 milioons d’anys.
Igualment ens permet saber que, en aquella època, el clima del nord-est de la península ibèrica era molt més càlid que en l’actualitat, de tipus tropical. El fet que trobem les fulles i els troncs de palmera “arrancats” i dispersos en el mateix estrat rocallós indicaria que aquests arbres haurien patit en més d’una ocasió l’efecte de fortes tempestes o vendavals, d’altra banda, fenòmens meteorològics típics de climes tropicals.
Els jaciments de Fumanya
Els jaciments de Fumanya, als termes municipals de Fígols i Vallcebre, fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2005. El conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Mina Esquirol, Fumanya Nord, Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes).Aquest conjunt de jaciments té una extensió de més de 38.000m2, s’han comptabilitzat més de 3.500 petjades de dinosaure i s’han identificat restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, a part dels troncs d’arbres i fulles de diferents tipus de palmera. Per aquesta raó, actualment se’l considera com un dels jaciments més importants d’Europa amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci Superior.
• Article publicat a ICP el 18.01.2011
• Més informació:
• Article a ScienceDirect publicat el 01.12.2010 [Arxiu Pdf 4.5Mb]
~
Imatges del jaciment del cretaci de Coll de Nargó
Fotos: Guillem Nicolàs i Larruy ~
Molt interessant aquest article. Gràcies, Francesc, per compartir-lo.
ResponEliminaJoan
No sé si deuen ser les mateixes palmeres que es troben a Coll de Nargó en el jaciment del cretaci. Vaig ser-hi aquest estiu i tinc una foto on es veuen clarament unes restes vegetals fossilitzades, entre d'elles, de palmera. També n'hi ha d'altres de petjades de sauròpode, de raptor i d'ous de dinosaure. Si vols te la hi puc enviar per si vols afegir-la.
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaSi que és interessant, i curiós, aquest article.
Gràcies a tu i a tots per seguir aquest bloc, per llegir-lo i per fer-ne comentaris.
Guillem,
Doncs si que podries enviar aquesta foto que dius. Com més informació hi hagi, millor.
Salut.
I pensar que aquests jaciments (almenys algun d'ells) havien estat mines de lignit a cel obert...! La de coses valuoses que haurem cremat a la central de Cercs per fer quatre quilowats! Per terra s'hi troben restes de petxines d'animals marins.
ResponElimina