Els boscos són ara més secs

Josep Peñuelas, investigador del CREAF i premi Talència 2010
“Els boscos són ara més àrids,
més secs que fa 30 o 40 anys”
“El canvi climàtic avança i allarga
el període de creixement dels vegetals”
“Algunes espècies emigren cap al nord”

Josep Peñuelas Foto: Robert Ramos.
'Estem estudiant si la contaminació per ozó provoca
la degradació del pi negre al Pirineu'

Josep Peñuelas i Reixac rebrà dimarts vinent, dia 28, el Premi de Recerca de Catalunya 2010, en categoria de reconeixement a la carrera científica, una distinció que atorga a partir d'aquest any Talència, la institució de foment i reconeixement a la recerca impulsada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. L'investigador Josep Peñuelas dirigeix la Unitat d'Ecofisiologia i Canvi Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el seu treball se centra, entre altres matèries, en l'estudi de la biodiversitat vegetal i de les interaccions biosfera-atmosfera.

Com afecta el canvi climàtic la vegetació?

El nostre interès és estudiar com responen la vida i els ecosistemes davant els canvis ambientals globals que estem provocant, generalment, els humans. D'una banda, estudiem els canvis en la composició de l'atmosfera. Per exemple, l'increment de les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera, i això lliga amb el canvi climàtic.

És cert que el canvi del clima pot produir un augment de la vegetació?

En principi es considera que en una atmosfera amb més diòxid de carboni, com la que podem esperar en el futur, les plantes farien més fotosíntesi, creixerien més i fixarien més carboni, en forma de fusta, per exemple. Aquesta tendència seria positiva per aturar el canvi del clima. Però amb estudis com els que estem fent nosaltres comencem a descobrir que les previsions eren massa optimistes i que el canvi climàtic està provocant una sequera que redueix la capacitat de creixement dels boscos i, per tant, no poden fixar tant carboni com havíem previst. En concret, els estudis que estem fent a la Mediterrània confirmen que els boscos són ara més àrids, més secs que fa 30-40 anys, els falta més aigua. El símptoma més evident que estem veient és la defoliació, la pèrdua de fulles.

La primavera s'està allargant?

Un efecte fenològic clar és que amb el canvi climàtic s'avança i s'allarga el període de creixement dels vegetals, encara que a Catalunya aquest fenomen es compensa perquè la sequera d'estiu atura el seu creixement.

Les plantes es poden adaptar al canvi climàtic?

L'augment de les temperatures provoca que algunes espècies emigrin cap al nord o cap a zones més elevades per trobar condicions similars a les habituals fins ara. La capacitat de resposta dels organismes és molt diferent i algunes espècies no poden adaptar-se a canvis tan ràpids com l'actual.

També han de canviar la seva respiració?

De forma natural, els vegetals intercanvien molts tipus de gasos amb l'atmosfera, no només oxigen i diòxid de carboni. Ara, amb l'augment de les temperatures les plantes estan incrementant l'emissió de compostos orgànics volàtils i això altera no només la vida de les plantes sinó que també pot augmentar la contaminació i perjudicar la salut de les persones.

En general o només a les grans ciutats?

Tenim sorpreses com el fet que es registrin concentracions elevades d'ozó a les zones de muntanya, al Pirineu, per exemple. Les concentracions altes d'ozó oxiden els materials biològics i afecten negativament l'estat de salut de les plantes i les espècies més sensibles. En algunes èpoques de l'any, les concentracions d'ozó són més altes al Pirineu que a Barcelona. Ara estem estudiant si l'alta concentració d'ozó és un dels factors que expliquen la degradació dels boscos de pi negre a les parts altes del Pirineu.

Per què hi ha contaminació d'ozó al Pirineu?

Perquè fa més calor, perquè hi ha més precursors [compostos químics que es converteixen en ozó per l'acció del sol] i perquè hi ha més activitats en les carreteres de la zona.

Amb el canvi climàtic, ¿ens hem d'acostumar a campanyes d'incendis forestals perilloses?

L'abandonament dels camps de conreu facilita l'increment de les zones de bosc i matollar, és a dir, augmenta el combustible disponible. D'altra banda, el canvi climàtic asseca aquest combustible. Si hi sumem condicions atmosfèriques adverses, com el vent, tenim un risc d'incendi en augment. Els últims 30 o 40 anys ha augmentat l'aridesa i el volum de material combustible, per tant s'ha incrementat el risc d'incendi.

Quins altres apartats del seu treball destacaria?

Treballem en molts aspectes d'ecologia global, des dels canvis atmosfèrics i climàtics que us comentava fins als efectes dels canvis dels usos del sòl i la fertilització. Els humans estem afegint constantment fertilitzants a la biosfera i això provoca canvis significatius; cada vegada hi ha més nitrogen a l'entorn.

A banda de la contaminació de les aigües subterrànies, com afecta el medi ambient l'ús inadequat dels fertilitzants?

Com qualsevol altre factor, si alterem els recursos dels organismes, estem modificant la seva producció i alterem el conjunt de la comunitat. Alguns organismes aprofiten millor les noves condicions, mentre que d'altres en surten perjudicats.

En el medi ambient, tot està relacionat...

És molt important destacar que com a biòlegs ens preocupem per entendre que els organismes i els ecosistemes no son subjectes passius, sinó que tenen un paper molt actiu de retroalimentació sobre els canvis globals..

Algun exemple del seu treball en aquest apartat?

Dèiem que el canvi climàtic està alterant el creixement de les plantes... Doncs estem comprovant que, al mateix temps, les alteracions en el creixement de les plantes estan modificant el clima. Estem treballant molt, per exemple, per entendre que l'intercanvi de gasos, aigua i energia de la vegetació amb l'atmosfera altera el clima local, regional i global d'una forma molt més important del que havíem considerat fins ara.

La calor provoca més calor...

Posem un cas concret. Les onades de calor poden tenir el seu origen, en part, en l'aparició prematura de les fulles. L'any 2003, quan hi va haver l'onada de calor a Europa, les fulles dels arbres de tot el continent havien sortit abans del que és habitual i, en fer-ho, estaven més actives i consumien més aigua. A final de primavera d'aquell any va ploure molt poc i la vegetació, que ja havia consumit l'aigua disponible, es va quedar molt seca. Sense aigua, les plantes no podien ajudar a refrescar l'ambient i l'arribada d'una onada de calor com aquella va ser molt més greu de que és normal.

La vida secreta de les plantes

Josep Peñuelas (Vic, 1958) és professor d'investigació del CSIC i dirigeix la Unitat d'Ecologia Global ubicada al CREAF. Ha publicat sis llibres d'ecologia i més de 600 articles en revistes i llibres científics. Peñuelas ha desenvolupat també una àmplia tasca divulgadora de la ciència. Va ser professor titular d'ecologia a la Universitat de Barcelona i de forma periòdica exerceix com a professor visitant o investigador visitant en una vintena d'universitats d'arreu del món.

Joaquim Elcacho

· Article publicat a l'Avui el 24.09.2010