L'alzina la Marquesa s'està morint

Es mor el símbol vegetal
de l'Extremadura d’Espanya

La Marquesa es mor. Sense remei. És llei de vida, però quan es tracta del símbol vegetal d'Extremadura, d'una meravellosa alzina tinguda com la més bonica i grandiosa del món, fa molta pena.

"No es morirà demà, perquè són arbres que
aguanten moltíssim, però està a les últimes",

m'explicava fa 10 anys Chema Masón, professor del Centro de Formación Agraria de Navalmoral de la Mata (Càceres), a la devesa es troba tan monumental arbre. El seu company Ángel Hernández resumia llavors en tres les raons d'aquesta mort anunciada:

"D'una banda pateix un atac d'eruga molt gran,
la sequera d'aquests darrers anys l'ha debilitat i,
per si fos poc, fa tres anys li va caure un llamp".

Durant segles, la seva bellesa l'havia indultat de la destral en tots els sentits, ja que ni tan sols va ser podada per exprés desig de la marquesa de Comillas, senyora de tota la finca fins a l'arribada de la República. I d'aquest vell caprici nobiliari va adquirir el altisonant títol: Alzina de la Marquesa.

Cada vegada pitjor. Més vella, amb menys fulles. Les branques partides, seques. Enrere queden els bons temps de l'alzina, quan a la seva ombra podien sestejar gairebé un miler d'ovelles amb els seus pastors. Avui el terrible sol d'agost passa lliure per les seves branques nues, incapaces d'oferir descans. La "alzina grossa", com també se la coneix, dóna les seves últimes glopades de clorofil·la. Però mor com ho fan els arbres, de peu, orgullosa com el que és, una gran senyora, una marquesa.

Us deixo aquest preciós vídeo de Talayuela TV on s’homenatja la moribunda alzina.

César-Javier Palacios

· Article publicat a La Crónica Verde el 16.08.2010