Boscos de VallvidreraAi, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tenia el mar al darrera
i al davant el Monserrat,
i als peus els llocs del poeta
que ja és a l'eternitat.
Més enllà d'altres carenes,
el Pirineu, tot nevat,
i aquell dolç país de França
que deu sê a l'altre costat...
i, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat:
ametller que presumies,
un altre se t'ha avançat.
-De massa matiner que era
ara em veus tan despullat:
les glaçades d'aquets dies
totes les flors m'han llevat;
prô encara en tinc unes quantes:
mira'm de l'altre costat.
-Ara veig que no tens culpa:
ametller, que Déu te guard,
Joan Maragall
(Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911)
·
·Any Joan Maragall 2010-2011
·
· Fotos: laviladelpingui · barbollaire ·
Quants bons records em venen de les meves passejades per aquests boscos de Vallvidrera. Deu fer ja uns 34 anys. Hi anava des del centre de Barcelona. Si no em falla la memòria agafava el metro fins les afores de la ciutat i després seguía a peu. Havía de caminar molts guilòmetres, però valía la pena l´esforç. Poder estar en contacte amb la natura i poder respirar un poc d´aire pur, eren com un regal, com una medicina de salut.
ResponEliminaJoan