Els líquens

Els millors amics dels arbres

Introducció

Els líquens són una simbiosi, una associació estable i autosuficient constituïda per fongs (micobiont) i algues o cianoprocariotes (fotobiont).

Tal·lus liquènic de l’espècie Lecanora pseudistera.
Roca del Sacrifici. Savassona

Científicament resulta complicat expressar tota la seva diversitat, però quan ens dediquem a observar-los, ja sigui en llibres, fotografies o al natural, ens resulta relativament fàcil saber què és un liquen i què no ho és.
La longevitat dels líquens i la formació d’un tal·lus, un cos permanent estable, els diferencia dels fongs.
Els líquens tenen un color gris, verdós, blanquinós, carbasses, i es diferencien dels briòfits o les molses perquè no tenen el color verd com les fulles, d’aquets.
El fotobiont dels líquens conté pigments, com la clorofil·la, i potser una alga o un cianobacteri, i té la capacitat de fer fotosíntesi, de produir matèria orgànica.
Els líquens són el resultat d’un procés evolutiu dels fongs: la Liquenificació-

Morfologia
Els líquens tenen una gran diversitat morfològica:
Crustaci: saxícoles (endolítics o epilítics).
Epífits (epifleus, endofleus, epixílics, endoxílics,..). Hipotal·lus. No presenten còrtex inferior.
Esquamulós: adherits al substrat per una part de l’esquàmula.
Foliàci: s’uneix al substrat mitjançant rizines. Presenten còrtex inferior.
Umbilicat: és un cas particular de tal·lus foliàci.
Fruticulós: només presenten un punt de fixació al substrat i estan ramificats. Poden ser laciniats o radiats, erectes o pènduls.

Reproducció

Els líquens poden tenir una reproducció vegetativa, mitjançant uns propàguls, anomenats isidis o soredis, i que no es troben al micobiont o fotobiont de forma separada.

Els líquens poden ser fèrtils o estèrils. Hi ha diferents estructures reproductives, els més freqüents són els apotecis. Altres estructures reproductives: peritecis (amb ostíol), lirel·les i mazedis.

El creixement dels líquens és molt lent. Els líquens crustacis poden tenir creixements radials de 0,5-1 mm/any. Els foliacis poden tenir creixements de 2-10 mm/any.

Aquest creixement dels líquens s’empra a les tècniques de Liquenometria, que permet la datació de les superfícies exposades a l’atmosfera, per l’estudi dels seus líquens.

Ecologia

En funció de la naturalesa del substrat que colonitzen poder se:

Saxícoles, que es desenvolupen sobre les roques.

Caloplaca aurantia (carbassa) Diplotomma epipolium (blanc).
Pic del Martell. Garraf

Epífits, que viuen sobre altres plantes (foròfits) poden ser corticícoles, lignícoles, muscícoles i foliícoles.

Teloschistes chrysophthalmus sobre alzina. Collegats

Terrícoles, que poden ser acidòfils, neutròfils o basòfils. Turfòfils que viuen en sòls rics en matèria orgànica. Gipsícoles líquens especialitzats en viure en sòls guixencs.

Psora decipiens. Collegats

El llenguatge dels líquens als arbres: La bioindicació

Arbrat d'alineació d'un carrer de Barcelona.
La contaminació de l'aire fa impossible el desenvolupament
natural de qualsevol tipus de líquens epífits.

Un “desert liquènic” (Hawksworth & Rose, 1970) és un espai molt contaminat que no permet l’existència de líquens.
Un desert liquènic és un àrea on l’Índex de Puresa Atmosfèrica, IPA=0.
L’IPA es calcula a partir de dades numèriques, com el nombre d’espècies de líquens, la superfície que ocupen i la freqüència.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre l’IPA: mma - IPA
Perquè els líquens són extremadament sensibles a la contaminació atmosfèrica?
- No tenen epidermis, que els protegeixin davant els agents contaminants.
- Són una simbiosi entre fongs i fotobionts, algues o cianobacteris, i no tenen substàncies impermeables, com la cel·lulosa o la lignina, a diferència dels vegetals, que els aïllin dels contaminants.

- Els líquens no disposen d'arrels o altres mecanismes d'absorció actius dels substracte, la major part dels nutrients que fan servir els líquens per al seu creixement provenen de la deposició atmosfèrica.

- No tenen mecanismes d'eliminació d'agents contaminants i aquests s'acumulen al tal·lus fins que pot arribar un punt que els causin la mort.

Parc de la Ciutadella. Barcelona.

Els arbres que arriben dels vivers de fora de Barcelona, fora del desert liquènic, moltes vegades tenen líquens epífits. En funció de la contaminació ambiental que tinguin en aquest nou habitat urbà, aquests líquens podran sobreviure més o menys temps a Barcelona.
A continuació, alguns exemples dels líquens que hauríem de veure més sovint sobre els arbres i les roques. Espècies de líquens que des de la revolució industrial i l'arribada de fums, smogs i pluges àcides han desaparegut de molts boscos.
La contaminació que manifesten els deserts liquènics, és molt perjudicial per la nostra salut i la dels nostres fills. Cal que ens conscienciem d'això i fem el possible per a conservar la flora liquènica.

Lobaria pulmonaria, sobre abet. Bois de Mont Caubech

A sobre, Lobaria pulmonaria, una espècie que es considera amenaçada, la contaminació ambiental l'està reduint a boscos que tenen molt poca freqüentació i que queden lluny de la pol·lució. Totes les localitats on es trobin aquests tal·lus liquènics mereixen protecció.

Usnea sp. sobre abet. Bois de Mont Caubech

Les espècies del gènere Usnea, conegudes com a Barbes de Caputxí, són molt sensibles a qualsevol alteració del seu ecosistema.

Usnea florida sobre pi negre, Portè i Pimorent.

Ramalina sp. sobre alzina, Xanthoria parietina, de color carbassa. Vilanova de Prades

Hi ha altres espècies de líquens fruticulosos que poden tolerar un cert nivell de substàncies contaminants de l'aire, fet que permet caracteritzar el nivell de contaminació ambiental mijtançant la bioindicació.

Umbilicaria cylindrica (tal·lus gris amb apotecis negres), Rhizocarpon grup geographicum (tal·lus groc amb apotecis negres), sobre granit. Portè i Pimorent.

A les zones d'alta muntanya, les biodermes, formades per líquens i briòfits -molses-, moltes vegades són els únics organismes que poden resistir a les condicions extremes de temperatura i manca d'aigua líquida -dessecació-.

El que no és bo per als líquens, no és bo per a nosaltres.
Aprenem a interpretar el llenguatge dels líquens sobre els arbres, i vetllem per la seva conservació.

Mª José Chesa Marro

· Més informació sobre el líquens : Vertilíquens · Urban lichens ·