No deixem que eliminin arbres de la Diagonal
Quan els ciutadans de Barcelona pensem en els atractius de la ciutat solem recórrer als tòpics més estesos, la convivència ciutadana, el clima , la riquesa arquitectònica, amb peces de vàlua incalculable, la racionalitat de l’Eixample, els parcs, desgraciadament escassos, etc. Poques vegades pensem en l’arbrat d’alineació dels nostres carrers.
Per adonar-nos del que aquest representa només cal que comparem qualsevol dels carrers amb arbres amb els que no en tenen, con ara alguns dels trams del carrer Balmes, la Ronda Universitat, etc.
Segurament no hi pensem perquè és un element que la generació actual de barcelonins sempre ha vist, sense parar-hi atenció, i si bé forma part del nostre subconscient col·lectiu ningú no ens ha fet reflexionar sobre la seva existència i la seva importància. Els nostres modestos plàtans no surten a les guies turístiques ni cap guru de la moderna arquitectura esmerça gaire temps en parlar-ne. Ho haurien de fer.
La riquesa i la potència del nostre arbrat i el confort que proporciona és difícil de trobar en ciutats equiparables a Barcelona. Moltes tenen parcs millors i més abundants que els nostres, però poques compten amb un arbrat d’alineació als seus carrers tan dens i de tanta qualitat.
Això ho hem d’agrair al geni de la generació que va fer l’Eixample que a més a més de bastir un barri admirable des del punt de vista urbanístic, es va preocupar de plantar-hi arbres, encertant tant en la seva disposició com en l’espècie escollida. En efecte el plàtan, que ara tant es critica, ha perviscut all llarg d’un centenar d’anys donant ombra a l’estiu i deixant passar el sol a l’hivern, al temps que la lluminositat que proporciona no el supera cap de les altres espècies que s’ha provat.
El mal estat que presenten molts dels nostres plàtans potser caldria buscar-lo en la mala cura que se’n té, especialment caldria veure si el sistema de poda que actualment s’hi aplica és el més escaient al nostre clima i a les condicions que han de suportar d’estrès hídric, contaminació, impermeabilització del sòl, que s’ha agreujat des que es van substituir les llambordes per l’asfalt, etc.
Tal ha estat la importància de l’arbrat en els nostres carrers que actualment no es concep cap actuació urbanística sense preveure la plantació d’arbres o la reposició dels que per un o altre motiu resulten danyats.
Capítol especial entre els carrers amb arbres a Barcelona, mereix l’Avinguda Diagonal, especialment en el seu tram comprès entre la plaça Francesc Macià i la plaça de les Glòries.
En aquest tram d’avinguda hi trobem una alternança d’arbres caducifolis, els tradicionals plàtans, i perennifolis, alzines i palmeres segons els sectors, que disposats al tresvol permeten la presència de verd tot l’any i major o menor insolació a l’hivern o a l’estiu.
Quan els plàtans broten a la primera, la contemplació de la volta vegetal que formen sobre l’avinguda d’una punta a l’altra, és un espectacle d’un bellesa difícil de trobar en una ciutat tant dura com Barcelona.
Malgrat tot, la ciutat no ha dedicat la cura que es mereixen aquests arbres centenaris. Així, s’ha permès la proliferació dels nius de les cotorres que darrerament s’han instal·lat a les palmeres, fins que el seu pes excessiu, probablement combinat amb l’atac de l’escarabat morrut, n’ha fet caure algun exemplar, s’ha tingut poca cura amb la poda dels plataners, fet que sembla que es va corregint darrerament i no s’han pres mesures de control de les plagues, especialment en les alzines però també en les altres espècies.
Ara l’Ajuntament de Barcelona anuncia la intenció de reformar la Diagonal instal·lant-hi un tramvia.
Encara es desconeixen els projectes concrets que es presentaran a la consideració dels ciutadans però convé estar amatents a la incidència que puguin tenir sobre els arbres actuals. Cal recordar el que va passar quan es va construir el tramvia entre la plaça Francesc Macià i la zona universitària i la eliminació d’arbres que va comportar.
Segons les informacions que van apareixent de manera fraccionada i incompleta en els mitjans de comunicació, la construcció de la plataforma del tramvia, pot afectar a una de les fileres dels arbres. Els tècnics urbanístics tendeixen a considerar l’arbrat un element més del mobiliari urbà que es pot traslladar, substituir, o eliminar en funció de les necessitats d’un projecte concret, amb la certesa de que en el nou projecte es preveurà la implantació de nou arbrat que compensarà els exemplars que s’eliminin.
Això és particularment inapropiat en el cas de la Diagonal. Els exemplars que eventualment es puguin afectar no es poden traslladar amb garanties donat la seva grandària. Si es substitueixen els arbres actuals per exemplars nous, es trigaran molts anys en tenir un arbrat com l’actual, si és que mai s’aconsegueix, i si s’aprofita per plantar lladoners com s’està fent en molts carrers de l’Eixample, es perdrà l’harmonia que presenta la plantació actual.
En una recent conversa, un alt responsable de l’urbanisme de la ciutat, em va manifestar que els arbres que s’afectessin es podrien substituir per exemplars grossos. L’experiència em demostra que plantar arbres grossos mai no dona bon resultat a mitjà o llarg termini. Els arbres trasplantats grossos, excepte les palmeres, vegeten malament, no creixen i en molts casos acaben morint en pocs anys.
Capítol a banda mereix la consideració de si un sostre arbrat com ara tenim a la Diagonal, és compatible amb la presencia de la catenària del tramvia pel perill de caiguda de branques sobre els cables en cas de fenòmens meteorològics adversos. S’ha dit que el tramvia, al tram central de la Diagonal, anirà sense catenària, però pel que em diuen la tecnologia actual no permet fer un tramvia sense catenària en un tram de més de tres quilòmetres com el sector objecte de la reforma.
Cal tenir en compte per altra banda, que quan un projecte ja està aprovat resulta molt difícil modificar-lo, per moltes actuacions que s’emprenguin.
Per adonar-nos del que aquest representa només cal que comparem qualsevol dels carrers amb arbres amb els que no en tenen, con ara alguns dels trams del carrer Balmes, la Ronda Universitat, etc.
Segurament no hi pensem perquè és un element que la generació actual de barcelonins sempre ha vist, sense parar-hi atenció, i si bé forma part del nostre subconscient col·lectiu ningú no ens ha fet reflexionar sobre la seva existència i la seva importància. Els nostres modestos plàtans no surten a les guies turístiques ni cap guru de la moderna arquitectura esmerça gaire temps en parlar-ne. Ho haurien de fer.
La riquesa i la potència del nostre arbrat i el confort que proporciona és difícil de trobar en ciutats equiparables a Barcelona. Moltes tenen parcs millors i més abundants que els nostres, però poques compten amb un arbrat d’alineació als seus carrers tan dens i de tanta qualitat.
Això ho hem d’agrair al geni de la generació que va fer l’Eixample que a més a més de bastir un barri admirable des del punt de vista urbanístic, es va preocupar de plantar-hi arbres, encertant tant en la seva disposició com en l’espècie escollida. En efecte el plàtan, que ara tant es critica, ha perviscut all llarg d’un centenar d’anys donant ombra a l’estiu i deixant passar el sol a l’hivern, al temps que la lluminositat que proporciona no el supera cap de les altres espècies que s’ha provat.
El mal estat que presenten molts dels nostres plàtans potser caldria buscar-lo en la mala cura que se’n té, especialment caldria veure si el sistema de poda que actualment s’hi aplica és el més escaient al nostre clima i a les condicions que han de suportar d’estrès hídric, contaminació, impermeabilització del sòl, que s’ha agreujat des que es van substituir les llambordes per l’asfalt, etc.
Tal ha estat la importància de l’arbrat en els nostres carrers que actualment no es concep cap actuació urbanística sense preveure la plantació d’arbres o la reposició dels que per un o altre motiu resulten danyats.
Capítol especial entre els carrers amb arbres a Barcelona, mereix l’Avinguda Diagonal, especialment en el seu tram comprès entre la plaça Francesc Macià i la plaça de les Glòries.
En aquest tram d’avinguda hi trobem una alternança d’arbres caducifolis, els tradicionals plàtans, i perennifolis, alzines i palmeres segons els sectors, que disposats al tresvol permeten la presència de verd tot l’any i major o menor insolació a l’hivern o a l’estiu.
Quan els plàtans broten a la primera, la contemplació de la volta vegetal que formen sobre l’avinguda d’una punta a l’altra, és un espectacle d’un bellesa difícil de trobar en una ciutat tant dura com Barcelona.
Malgrat tot, la ciutat no ha dedicat la cura que es mereixen aquests arbres centenaris. Així, s’ha permès la proliferació dels nius de les cotorres que darrerament s’han instal·lat a les palmeres, fins que el seu pes excessiu, probablement combinat amb l’atac de l’escarabat morrut, n’ha fet caure algun exemplar, s’ha tingut poca cura amb la poda dels plataners, fet que sembla que es va corregint darrerament i no s’han pres mesures de control de les plagues, especialment en les alzines però també en les altres espècies.
Ara l’Ajuntament de Barcelona anuncia la intenció de reformar la Diagonal instal·lant-hi un tramvia.
Encara es desconeixen els projectes concrets que es presentaran a la consideració dels ciutadans però convé estar amatents a la incidència que puguin tenir sobre els arbres actuals. Cal recordar el que va passar quan es va construir el tramvia entre la plaça Francesc Macià i la zona universitària i la eliminació d’arbres que va comportar.
Segons les informacions que van apareixent de manera fraccionada i incompleta en els mitjans de comunicació, la construcció de la plataforma del tramvia, pot afectar a una de les fileres dels arbres. Els tècnics urbanístics tendeixen a considerar l’arbrat un element més del mobiliari urbà que es pot traslladar, substituir, o eliminar en funció de les necessitats d’un projecte concret, amb la certesa de que en el nou projecte es preveurà la implantació de nou arbrat que compensarà els exemplars que s’eliminin.
Això és particularment inapropiat en el cas de la Diagonal. Els exemplars que eventualment es puguin afectar no es poden traslladar amb garanties donat la seva grandària. Si es substitueixen els arbres actuals per exemplars nous, es trigaran molts anys en tenir un arbrat com l’actual, si és que mai s’aconsegueix, i si s’aprofita per plantar lladoners com s’està fent en molts carrers de l’Eixample, es perdrà l’harmonia que presenta la plantació actual.
En una recent conversa, un alt responsable de l’urbanisme de la ciutat, em va manifestar que els arbres que s’afectessin es podrien substituir per exemplars grossos. L’experiència em demostra que plantar arbres grossos mai no dona bon resultat a mitjà o llarg termini. Els arbres trasplantats grossos, excepte les palmeres, vegeten malament, no creixen i en molts casos acaben morint en pocs anys.
Capítol a banda mereix la consideració de si un sostre arbrat com ara tenim a la Diagonal, és compatible amb la presencia de la catenària del tramvia pel perill de caiguda de branques sobre els cables en cas de fenòmens meteorològics adversos. S’ha dit que el tramvia, al tram central de la Diagonal, anirà sense catenària, però pel que em diuen la tecnologia actual no permet fer un tramvia sense catenària en un tram de més de tres quilòmetres com el sector objecte de la reforma.
Cal tenir en compte per altra banda, que quan un projecte ja està aprovat resulta molt difícil modificar-lo, per moltes actuacions que s’emprenguin.
Per tot plegat cal que tots els ciutadans que ens estimem els arbres, i diria que ens estimem la ciutat, estiguem amatents a les noticies que vagin sortint al respecte i participem activament, en qualsevol iniciativa ciutadana que s’emprengui o que puguem promoure per fer arribar a l’Ajuntament la oposició més ferma a qualsevol projecte que representi la eliminació d’arbres de la Diagonal.
Antoni Obiols Franquesa
Fotos: · Viento de poniente · Otto Hans · Otto Hans · Otto Hans ·
· Ferran Nogués · Mike =) · Ricard Cugat. El Periodico ·
· Ferran Nogués · Mike =) · Ricard Cugat. El Periodico ·
Espero que la Diagonal no s'empobreixi d'arbrat, però no em faria res que canviessin els plàtans d'ombra per altres arbres que no fossin tan al·lergògens. Temo l'arribada del bon temps per les conjuntivitis i rinitis que em causa aquesta espècie. I com jo, moltes altres persones en pateixen cada primavera l'efecte en les seves mucoses.
ResponEliminaUn post força interessant. Jo sí que hi penso en l´arbrat al parlar de BCN doncs són un gran admirador de dues ciutats que pequen, i molt de l´escassetat d´arbres: Roma i NYC.
ResponEliminaD´altre banda em sumo al que diu la lectora corrent, menys plàtans tampoc aniria pas malament per els al·lègics com nosaltres.
ens agradat l'article i lo publiquen al nostre bloc per donar.li difusió.
ResponEliminasalut!!!
D’acord en que poca gent para atenció als arbres d’alineació; però tampoc no és menys cert que qui ho fa tendeix a fer observacions força subjectives. Davant d’una realitat tan complexa va bé analitzar les diverses opinions .
ResponEliminaAlerta doncs amb apreciacions del tipus: “ Poques ciutats compten amb un arbrat d’alineació tan dens i de tanta qualitat”, “encertant tan en la seva dispòsició com en l’espècie escollida”,
“la lluminositat del plàtan no la supera cap altra espècie de les que s’han provat”, “el mal estat dels plàtans caldria buscar-lo en la mala cura que se’n té”, “s’ha permès la proliferació dels nius de les cotorres a les palmeres …combinat amb l’atac del morrut, n’ha fet caure algún exemplar”
Davant la possibilitat d’una reforma a la Diagonal que comporti modificacions en l’arbrat:
“si s’aprofita per plantar lledoners… es perdrà l’armonia que presenta la plantació actual.”
“… la oposició més ferma a qualsevol projecte que representi la eliminació d’arbres de la Diagonal.”
Totes aquestes són afirmacions tan trivials que no paga la pena de discutir-les, reflexionant una mica se’n treu l’entrellat facilment.
Ara i aquí penso que el pati no està per a llençar massa cohets. D’entrada no entenc que es vulgui aprovar un projecte que haurà d’executar un altre consistori. Sembla extraordinariament fàcil convocar una consulta i que se’n faci càrrec del compromís algú altre, temps a venir. D’altra banda penso que la gent que viuen i usen la Diagonal són els qui haurien de poder decidir, un cop assessorats tècnicament.
L’espai destinat a la mobilitat està prou fraccionat com per haver d’encaixar-hi un tramvia, tan inviable seria un metro ?
Aquest sembla un tema tabú, igual que la intocabilitatdels plàtans malgrat aquests no poden competir amb els lledoners ni de lluny. Hi ha també diversos marcs de plantació a considerar així com diversa tipologia de trams a reformar. A nivell paisatgístic s’ha d’entendre que no només hi ha arbres al carrer. Compta l’entorn més immediat: el color dels sorolls, la flaire dels motors i el rastre del gossos, els serveis d’enllumenat, aigua, gas, etc…
Les nostres activitats condicionen l’espai vital dels arbres. Hi ha moltíssimes interferències. Una renovació assenyada potser seria adient per a provar un nou model d’urbanisme on l’arbre no fós mobiliari i tingués l’espai que li pertoca.
M’estimo els arbres,sí. Però sobretot sans,bells i segurs. Un arbre no hauria de malviure atrotinat, malalt d’espai i d’altres maltractes . A l’entorn urbà hauria de predominar una certa armonia, els pintoresquismes jo diria que s’avenen millor amb el medi rural. Ara, si us plau mireu-vos bé l’estat dels arbres del vostre carrer…
Tècnics de l’Ajuntament diuen que s’han d’arrencar arbres de la Diagonal i que no s’ha d’escoltar als jardiners. Anem bé amb aquesta mena de gent. Ben malament.
ResponElimina