Diversitat, exuberància i preocupació
Conforme va creixent, aquest arbre va traient les arrels des de dalt cap a terra. Les noves arrels són plenes de punxes, els Kichwas n'utilitzen l'escorça per rallar aliments i, si mai et topes amb un jaguar a la selva, pots amagar-te dins de les arrels ja que aquests animals, sovint poc simpàtics, tenen por de les punxes.
Aquesta planta té unes cavitats a la base de la fulla on hi fan el niu les formigues "limón". Les formigues es poden menjar i quan et piquen la llengua deixen anar un verí inofensiu amb gust de llimona. Quant les formigues hi han fet un niu, es cuiden de que no creixi cap altre planta al voltant, un exemple de coevolució fascinant!
Poca gent sap d'on surten les pinyes... És una bromèlia que neix a terra. Cal comentar que en el seu cultiu s'utilitzen molts químics fan malbé els ecosistemes tropicals.
El fal·lus del fantasma, un fong tòxic que recorda a la "guita de bruixa" catalana
Elles sempre treballant! Són capaces de defoliar un arbre sencer. Les fulles que retallen les portenal niu, on tenen unes cambres de fermentació, elles no mengen la fulla, mengen els fongs que hi fancréixer.
Jugant amb un mono aranya. Els seus jocs són bastant agressius...
"Lora harinosa", se li diu farinosa perquè té l'esquena com si li haguessin espolvorejat farina.
Una papallona ben bonica!
Aquests bambús gegants són un bon recurs per a la set en plena selva.
D'això en diuen boscos a la serra equatoriana. No són més que plantacions d’eucaliptus, pinastres i xiprers. Aquestes plantacions, al no ser autòctones fan malbé el "pàramo", un ecosistema maquíssim, súper divers i importantíssim per a l'absorció de l'aigua. Prop d'Otavalo.
Un llangardaix a la llacuna de lago Agrio, Sucumbios.
Algun tipus d'arpella, també a la llacuna de lago Agrio.
Aquesta granoteta, que no és més gran que una moneda de 10 cèntims d'euro, és summament tòxica al contacte.
Un taràntula
El "martín pescador amazónico", com el nostre blauet. Chloroceryle amazona
Endinsant-nos a la comunitat Cofán de Dureno amb canoa. Un dels paratges més bonics que he vist a l'Amazonia equatoriana
Nens coáns despedint-nos.
La preciosa papallona Morpho menelaus. Quan vola per la selva es veu com un raig de llum blava, i és que la part interior de les ales és blau elèctric.
Un company al costat del Seibo, un arbre sagrat per als Cofáns. De fet diuen que tots els arbres grans són sagrat perquè hi viuen esperits. Esperits que només els xamans poden veure i conversar-hi.
Jo dins de les estranyes formes que fan les arrels del Seibo.
Les lianes que baixen de les branques del Seibo fan uns 30 metres abans d'arribar a terra.
Com destaca aquest arbre entre tots els altres! Sembla un seibo, però no ho puc assegurar. Això és en el Cantón Dayuma, territori Waorani, a Orellana, Equador.
De lianes n'hi ha de tants tipus... Cada waorani coneix unes 150 espècies de lianes per les quals tenen de 4 a 6 usos diferents.
Matapalo. És una planta epífita durant el primer estadi de creixement. Després fa arribar les arrels fins a terra i creix com un arbre que acaba escanyant a l'arbre hoste per apoderar-se de la llum i els nutrients tan escassos a la selva.. Del gènere Ficus.
Orquídies de bosc plujós, prop de Papallacta, Napo, Equador.
La Chonta. Una palmera molt utilitzada i cultivada a l'Amazonía. La seva fusta és molt dura i serveix per a construir cases, eines, llances, etc... A més si cau i es podreix a terra, a dins s'hi fan unes larves que a part de bones són molt nutritives i apreciades.
Les plantacions d'espècies foranies destrossen el paisatge per tota la serra andina. Els camperols perden terra de pastura, la terra perd la fertilitat i la capacitat d'absorbir aigua, els rius s'assequen...Bartomeu Mas
Gràcies per aquest reportatge tan fresc i amb aquesta darrera nota d'atenció pel que fa a la devastació que creen els monocultius d'arbres.
ResponEliminaUNes fotos molt boniques. La natura per allà sembla d'una exuberància extrema. Llàstima que el negoci de la fusta estiga fetn tant de mal!
ResponEliminaSalut i terra!
Salut i bon viatge per l’Equador, Bartu.
ResponEliminaA veure si aviat podem veure i llegir més coses teves.
I gràcies, altre vegada, per aquest magnífic reportatge.
Bon dia Hola Bartomeu i amics dels arbres,
ResponEliminaFa uns quants mesos vaig penjar aquest comentaris però ara veig que mai es varen penjar.
Ho torno a probar ara. A veure si surt!
" Acabo de veure les vostres imatges i em permeto l’atreviment de fer algunes correccions botàniques, desitjant que us serveixin.
La primera amb aquestes arrels és una palmera; Socratea exorrhiza, en diuen també rallador segons la zona.
La imatge de la fulla segurament és d’una Melastomatàcia, una família de flors precioses. Calen les flors per saber-ne l’espècie.
Si mires la fulla veuras que els nervis son circulars enlloc de rectes com a la majoria d’espècies i les fulles són sovint com peludes.
No crec que el bolet (que deu ser una Fal•làcia) sigui tòxic, com els d’aquí com a molt fan molt mala olor, això sí.
Les formigues sinó recordo malament són del gènere Atta i cultiven fongs pels antibiòtics que creen aquests.
Els páramos són preciosos, però no és el que mostres a la imatge que correspon a un “bosc nebulós”, els “cloud forest dels americans” el páramo pròpiament són herbassars d’alta muntanya amb frailejones o altres menes de plantes i que només es troben a l’alta muntanya del nord dels Andes.
El que en dius arrels, no ho són, son tiges “tablars” o tiges que van cap a fora per sostenir el pes de l’arbre.
I el “matapalo” no és una planta epífita pròpiament, per bé que si ho és a l’inici com bé dius. Es tracta d’un arbre Ficus dendrocida.
La imatge que tu dius que es un matapalo no ho és, és una altre família, si en el cas de la segona, en que es veu com un arbre abraça l’altre.
Atentament,
Evarist March
Naturalwalks.