La servera d'Oliclar
Ahir vaig anar a Oliclar. Aigua per tot arreu. En arribar a les cases vaig trobar, ajaguda la servera. Tan gran com era, ara tombada en terra. Arrabassada per el vent del nord gràcies a la mollor del sòl després de tants dies de pluja. Vaig telefonar a en Miquel i li vaig comentar, li vaig proposar que aprofités la fusta, l'amarés en un safareig durant un any o dos i l'emprés per fer un moble guapo. Quan vaig penjar, tot d'una vaig pensar que potser encara seria possible salvar-la. Cavar un clot fondo ben devora, alçar-la amb la pala del tractor i mirar de fixar-la ben en terra. Abans convé podar-la una mica. Tanmateix no va ser fins al vespre que li vaig enviar un sms amb aquestes darreres recomanacions. No sé com acabarà. El mal de tot plegat és que a poc a poc, aquests arbres, diguem-ne especials, com la servera, la nesplera, atzerolera, ginjoler... de cada vegada es planten menys per aquests indrets de muntanya allunyats de nuclis urbans o habitats. Cada vegada serà més difícil topar amb cirerers de pastor empeltats i amb aquella sorpresa tan agradable de la troballa i el gust dels seus rars fruits. Aquesta de la foto és la servera d'Oliclar, en aquest temps sense fulles.
FotosJV09.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.