per a la resta...mastercard
Diumenge migdia, havent vist ballar els cossiers d’Algaida, ens empassolarem un “pa amb oli” petit a l’Hostal de Montuïri (de petit no tenia res). Ben sadolls i rodons com dos tudons, arribarem a la conclusió de que havíem d’anar a fer quatre passes:
R- I si anam a fer una visita als albercoquerots que hi ha en aquell tros de Porreres?
G- Hi podem anar, au venga idò! Farem baixar es pa amb oli...
R- Anam allà, feim quatre fotos i després pujam al puig de’n Femella.
G- fet!
Fa uns anys que duia endarrer fer una altra visita als albercoquers ancians d’un coster del Puig de’n Femella. Passava pena de que la distorsió, que fa el temps de les imatges que tenim al cap, no m’enganàs, i que els arbres no fossin tan grossos com jo recordava. El rencontre no va ser decebedor, allà seguien, un poc decrèpits però vius, un grupet de vetusts albercoquers.
El troncs dels arbres no deixaven entreveure empelts, no observarem diferències de textura entre les branques i el tronc. Potser varen ser empeltats fa molts anys sobre peu franc d’albercoquer. Desconec la varietat d’aquests exemplars, hi hauré de tornar en temps d’esplets de fruita. És més que probable que siguin de la varietat Galta Vermella Tardà, també anomenat de Pinyol Dolç, albercoc de mida mitjana molt apreciat per tenir molta popa i de textura més dura, això si, menys delicat que els de molla blanca. A més a més, tenen el pinyol dolç i no amarg i es pot encetar i menjar com si d’una ametlla es tractés. Si no són de galta vermella potser seran de la casta Taronjal, també dit Canino o Albercoc de València, de color taronja intens, menys sucosos, un poc més surencs, i emprats per l’elaboració d’orellanes o albercocs secs. I és que a Porreres se’n feia molt de sequer d’albercocs temps enrere.
A l’exemplar més gros, jo li vaig mesurar (de forma grollera) un perímetre de 2,30 metres, això suposa un diàmetre aproximat de 73 centímetres. A mi, aquestes xifres, me semblen molt elevades i espectaculars per a un arbre fruiter, tenint en compte el que agrada donar xorrec per aquesta illa i la prevalença del banyarriquer.
R- Què me'n dius, què trobes? T’han agradat aquests albercoquers? N’has vist d’altres?
G- Matxo, són espectaculars!
R- Au idò, tiram per amunt, haurem d’anar camp a través, no hi ha camí...
G- Cagondell aquesta puta panxaaaa!...
R- Ho hauriem de fer més sovint això...ja estic esclatat!
G- Estic disfrutant, no som noltros que estimam sa muntanya, es sa muntanya que mos estima...es cos me demana anar a sa garriga. Cagondell tu, quina vista més bona que hi ha aquí a dalt!...que un que està a Búger hagi de descobrir racons de Porreres a un de Porreres!!...fa colló!
Rafel Mas, Búger 19 de gener de 2010
Bon dia. Encara que no vinga al cas vull fer-vos una mena de consulta. El cas és que aquest dies passats de forta ventada un pi jove fou arrencat i tombat deixant al descobert les seves arrels. Vaig comprovar que les arrels estàven trencades i que éren prou curtes. Així i tot vaig fer el clot on era plantat encara més gran i el redrecí, però al cap de pocs dies tornà a caure. De tot açò fa una setmana aproximadament. Volguera saber si puc tornar a redreçar-lo o si aquest arbre ja no té sol·lució.
ResponEliminaGràcies.
Personalment pens que no te solució.Si te l'estimes, conserva la fusta, crec que és bona lluna, i fes qualque moble o utensili. Salut. Jv
ResponEliminaGracies Joan Vicenç. A prop d'eixe pi hi ha també una alzina jove, la qual té refillols a la seva base; puc extreure'n un i replantar-lo on hi era el pí? És ara l'època? O els refillols no s'hi poden transplantar?
ResponEliminaGràcies de nou
Deman permís per a reproduir l'article al Calendari Porrerenc. Es possible? Una salutació.
ResponEliminaJoan Barceló
Hola Joan Barceló,
ResponEliminaserà un honor per jo aparéixer en el vostre calendari porrerenc. Gràcies a la teva petició me n'he adonat que faltava el primer tros de la història, la que xerra del perquè de les fotos dels cossiers.
Si has de menester les fotos a major resolució m'ho dius.
salut!