Carències afectives
Els arbres urbans no paren de fer-nos la vida més agradable. I mireu si en tenen de feina: ens fan l’aire més fi, ens acompanyen amb la seva ombra, ens alegren amb els seus colors… i, a més a més, s’han d’espavilar amb el que tenen doncs l’ofici de sobreviure a la ciutat els és prou dur.
Ara, algun ganàpia ens vol fer creure que aquest plàtan necessita deixar de ser arbre. Ni que sigui per a besar-nos. Com si l’arbre no en tingués prou amb ésser allò que és.No serà que li calen més manyagues i menys bretolades ?
jd
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.