Mallorca: un pla de carreteres per soterrar Copenhague
Dia 3 de desembre se va aprovar el Pla de Carreteres de Mallorca per part dels partits del "Pacte de Progrés", i dintre d´uns dies a Copenhague es tractarà com fer front a un dels reptes més importants que tenim actualment la humanitat: el canvi climàtic.
En aquesta illa nostra no hem progressat gens. El debat sobre carreteres i la inversió de diners públics en aquestes obres és l´eix del debat polític des de fa més de 25 anys. Mentre, s´han construït un gran nombre d´ autopistes (Palma-Inca-Alcúdia, Palma-Andratx, Palma-UIB, Palma- Llucmajor) autovies (Palma-Manacor), variants, noves carreteres i grans ampliacions, segona via de cintura etc..., milers i milions d´euros públics per a una xarxa de carreteres/autovies i autopistes de les més extenses d´Europa. Se va començar amb l´autopista d´Inca fins arribar al Pla de Carreteres del 97, el qual convertia Mallorca en un anell asfaltat, i es va continuar amb un desplegament brutal -a l´anterior legislatura- que va suposar la construcció de grans autopistes que han romput la fisonomia de l´illa. La finalitat d´aquests plans ha estat -i és- donar cobertura a un dels parcs automobilístics més saturats del món (900 cotxes per 1.000 habitants) i anar asfaltant a glopades el territori limitat illenc.
Hem de saber que la major contribució de les Illes Balears al canvi climàtic prové de la combustió generada especialment pels cotxes. Sols per això, el nostre sistema de mobilitat no és sostenible a nivell ambiental, social i econòmic, i no ens permet afrontar el repte planetari de minvar les emissions de CO2 a l´atmosfera. Però, així i tot,sempre el mateix discurs i el mateix Pla de carreteres amb retocs o maquillat amb cremes de "sostenibilitat". Ara, el "retoc" consisteix en deixar algunes de les obres més impactants per més endavant i substituir autopistes per desdoblaments (poca diferència hi ha ). Si anem així dintre de 20 anys seguirà en debat el mateix pla de carreteres.
Quins són els objectius de tanta carretera/autovia/desdoblament? L´objectiu és destinar una important quantitat de doblers públics per seguir incentivant l´ús del cotxe com a sistema de mobilitat prioritari en un model urbanístic dispers. Sempre el mateix que ningú s´atreveix a canviar. Ja és hora d´avançar, de reorientar els doblers públics cap a un sistema de mobilitat diferent a l´illa i superada a gran part d´Europa: hem de millorar la xarxa de tren, la xarxa de bus, augmentar el carrils bicicleta, fer aceres pels vianants i treballar per millorar totes aquelles formes de mobilitat més justes (tothom les pot utilitzar) més econòmiques i menys contaminants que permetin reduir l´ ús del cotxe.
Ara el debat social i polític és assumir un clar compromís per minvar el canvi climàtic. La oportunitat històrica és retirar aquest Pla de Carreteres i apostar per un Pla de transport just i viable econòmica i ecològicament. Varem girar l´esquena a Kyoto i també hem girat l´esquena a Copenhague. L´aprovació d´aquest Pla de Carreteres ha enterrat les esperances de Copenhague en un munt de grava i asfalt. Mallorca ha perdut aquest tren, i continuem -com sempre- en el darrer vagó i tirant fum cap el planeta!
En aquesta illa nostra no hem progressat gens. El debat sobre carreteres i la inversió de diners públics en aquestes obres és l´eix del debat polític des de fa més de 25 anys. Mentre, s´han construït un gran nombre d´ autopistes (Palma-Inca-Alcúdia, Palma-Andratx, Palma-UIB, Palma- Llucmajor) autovies (Palma-Manacor), variants, noves carreteres i grans ampliacions, segona via de cintura etc..., milers i milions d´euros públics per a una xarxa de carreteres/autovies i autopistes de les més extenses d´Europa. Se va començar amb l´autopista d´Inca fins arribar al Pla de Carreteres del 97, el qual convertia Mallorca en un anell asfaltat, i es va continuar amb un desplegament brutal -a l´anterior legislatura- que va suposar la construcció de grans autopistes que han romput la fisonomia de l´illa. La finalitat d´aquests plans ha estat -i és- donar cobertura a un dels parcs automobilístics més saturats del món (900 cotxes per 1.000 habitants) i anar asfaltant a glopades el territori limitat illenc.
Hem de saber que la major contribució de les Illes Balears al canvi climàtic prové de la combustió generada especialment pels cotxes. Sols per això, el nostre sistema de mobilitat no és sostenible a nivell ambiental, social i econòmic, i no ens permet afrontar el repte planetari de minvar les emissions de CO2 a l´atmosfera. Però, així i tot,sempre el mateix discurs i el mateix Pla de carreteres amb retocs o maquillat amb cremes de "sostenibilitat". Ara, el "retoc" consisteix en deixar algunes de les obres més impactants per més endavant i substituir autopistes per desdoblaments (poca diferència hi ha ). Si anem així dintre de 20 anys seguirà en debat el mateix pla de carreteres.
Quins són els objectius de tanta carretera/autovia/desdoblament? L´objectiu és destinar una important quantitat de doblers públics per seguir incentivant l´ús del cotxe com a sistema de mobilitat prioritari en un model urbanístic dispers. Sempre el mateix que ningú s´atreveix a canviar. Ja és hora d´avançar, de reorientar els doblers públics cap a un sistema de mobilitat diferent a l´illa i superada a gran part d´Europa: hem de millorar la xarxa de tren, la xarxa de bus, augmentar el carrils bicicleta, fer aceres pels vianants i treballar per millorar totes aquelles formes de mobilitat més justes (tothom les pot utilitzar) més econòmiques i menys contaminants que permetin reduir l´ ús del cotxe.
Ara el debat social i polític és assumir un clar compromís per minvar el canvi climàtic. La oportunitat històrica és retirar aquest Pla de Carreteres i apostar per un Pla de transport just i viable econòmica i ecològicament. Varem girar l´esquena a Kyoto i també hem girat l´esquena a Copenhague. L´aprovació d´aquest Pla de Carreteres ha enterrat les esperances de Copenhague en un munt de grava i asfalt. Mallorca ha perdut aquest tren, i continuem -com sempre- en el darrer vagó i tirant fum cap el planeta!
Margalida Rosselló Pons. Palma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.