Els plàtans de la Devesa no tenen prou aigua ni oxigen
Segons un estudi, la compactació del sòl degut a l'activitat
humana el fa poc permeable i provoca malalties als arbres.
També es proposa tallar 500 dels 2.500 arbres.
humana el fa poc permeable i provoca malalties als arbres.
També es proposa tallar 500 dels 2.500 arbres.
Un estudi ha detectat que els 2.500 arbres de la Devesa de Girona, el parc urbà més gran de Catalunya, no tenen prou aigua ni oxigen. L'activitat humana al parc fa que el sòl es compacti, sigui poc permeable a aigua i aire i que els arbres pateixin malalties. Per assegurar la supervivència del parc, l'ajuntament construirà un rec a l'entorn dels passejos principals perquè el sòl s'oxigeni i arribi aigua constantment als arbres. També s'ha detectat que hi ha massa plàtans al parc i es fan nosa entre ells. Per això, caldrà talar-ne uns 500. El Pla d'Usos de la Devesa, que encara no s'ha aprovat, també preveu il·luminar el parc, fer nous passejos i pavimentar els eixos més importants.
Els arbres del parc de la Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya, tenen una antiguitat de més de 150 anys i van ser plantats durant la invasió dels francesos a la ciutat. Amb els anys, s'han anat plantant més arbres i, ara que són grans, es fan nosa entre ells i pateixen plagues i fongs.
L'empresa de jardineria Moix de Barcelona ha estat durant sis mesos estudiant la casuística de 1.500 dels 2.500 plàtans que hi ha al parc de la Devesa. Després de l'estudi, han determinat que els arbres tenen principalment dos problemes, un derivat de la compactació del sòl i un altre a causa de la densitat d'arbres que hi ha a l'espai. Arran d'aquest diagnòstic, l'estudi proposa vàries actuacions.
El problema de la compactació, tal i com ha explicat el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, ve causat per l'activitat humana que hi ha al parc. El pas de vehicles i, en menor grau, de persones fa que el sòl de parc es compacti i sigui poc permeable a aire i aigua. Per això, en moments puntuals de l'any no arriba suficient aigua als arbres i pateixen. A més, això provoca també problemes de malalties com els fongs o les plagues d'insectes. Aquest problema, segons ha explicat Feliu, afecta principalment els arbres que se situen als perímetres de la Devesa, on s'hi desenvolupa l'activitat humana.
La proposta de l'empresa especialitzada és crear un rec en superfície al voltant dels principals eixos del parc. El rec, d'un metre o metre i mig d'ample, estarà constantment ple d'aigua i això permetrà que els arbres puguin absorbir fàcilment la que necessitin. Aquest rec estarà senyalitzat a través d'una petita tanca per evitar el pas i que la gent hi pugui caure accidentalment. En alguns punts també s'hi instal·laran passeres de fusta.
'Aquests recs asseguraran la supervivència i la qualitat de vida dels arbres', ha explicat Feliu, qui també ha alertat però que això farà que els passejos quedin més estrets i alguns dels usos que s'hi fan actualment s'hagin de replantejar perquè pot ser no hi cabran.
Sobren 500 plàtans
Per al segon problema, el de la densitat d'arbres, l'estudi proposa solucionar-lo a través de l'eliminació del 19% dels arbres que actualment es troben als espais interiors que delimiten els passejos del parc. Segons ha assenyalat Feliu, aquests arbres són els més joves i la seva eliminació assegura que la resta d'arbres tinguin més espai per continuar vivint. 'La proximitat entre arbres fa que es facin nosa, que no tinguin prou espai i que les seves arrels xoquin', ha explicat el regidor que també demana un canvi de mentalitat dels gironins.
'La gent es pensa que el que s'ha de fer a la Devesa és no tocar res perquè és un jardí històric però si tallem uns quants arbres garantim la continuïtat del parc', ha explicat Feliu. En total, dels 2.500 arbres del parc se n'hauran de talar uns 500.
Fer el parc més amableLa Devesa és un parc emblemàtic pels gironins que, tot i anar-hi cada any per Fires o al mercat, no el visita amb assiduïtat. Per això, l'ajuntament ha aprofitat també el procés participatiu que es va fer entorn el parc i els seus usos per incorporar mesures per fer el parc 'més atractiu i amable' als ciutadans.
Segons ha avançat el regidor de Medi Natural, el nou pla d'usos preveu il·luminar els eixos principals del parc per tal que a la nit s'hi pugui passar i no sigui un indret totalment a les fosques com és ara. També s'hi instal·laran bancs i papereres i es definiran fins a deu eixos principals per guiar els visitants en els seus passejos.
Per evitar els problemes amb les basses quan plou o la pols quan el sòl està massa sec, també es pavimentarà amb un sauló compactat els eixos més importants. L'aspecte d'aquest paviment és similar a l'asfalt perquè té un aspecte dur però té un to més terròs. Segons ha indicat el regidor, és un material especialment pensat per a repel·lir l'aigua.
D'altra banda, Feliu ha remarcat també que actualment existeix una dificultat d'accedir a la Devesa perquè, per exemple, des del Barri Vell hi ha uns aparcaments que voregen tot el parc. Per això, també hi ha la intenció de crear un nou eix que faciliti i faci més visible l'accés al parc des de la plaça de Sant Feliu fins a l'entrada a la Devesa per la zona de la Copa. També es vol crear un altre nou passeig que, en diagonal, enllaci la passera per a vianants que ve del pavelló de Fontajau amb l'avinguda Ramon Folch.
Les previsions de l'ajuntament també inclouen eliminar les pilones de formigó que hi ha als eixos on normalment hi ha les fires de Sant Narcís –que serveixen de punt de llum- ja que els fanals que s'instal·laran duran integrada l'escomesa.
Un altre dels projectes per fer el parc 'més amable' és fomentar que creixi herba als espais interior que generen els diferents eixos. Segons ha explicat Feliu, actualment les fulles que cauen a la tardor es trituren per fer-les servir d'adob pels propis arbres. Durant aquest any però han fet proves per retirar aquestes fulles i deixar que, a través de la llum que durant tot l'hivern i part de la primavera entra a través de les branques, creixi herba natural en aquests espais.
Per pagar les primeres accions, Feliu ha detallat que hi ha un romanent de 400.000 euros del 2009 que encara no s'ha invertit i que es guarda per al 2010. A més, com cada any l'ajuntament pressuposta 205.000 euros per al manteniment del parc i també es preveu una altra petita inversió de 36.000 euros. Feliu avança però que el cost per poder fer totes aquestes actuacions és superior i, per tant, s'hauran de prioritzar els diners.
Els usos del parc, encara pendentsEl 2008 es va fer el procés participatiu perquè els ciutadans opinessin sobre què volien que es fes al parc. La voluntat del govern era tenir aprovat el nou Pla d'Usos de la Devesa però la discussió en el sí del tripartit ha retardat aquestes previsions. Segons ha avançat Feliu, esperen poder-lo presentar a principis del 2010.
L'escull dels usos del parc és el que queda ara per superar. Segons ha indicat Feliu, hi ha aspectes tècnics i polítics –de negociació en el sí del tripartit- que s'estan encara valorant per decidir què es deixarà fer o no a la Devesa.
Segons ha avançat Feliu, les fires de Sant Narcís seria poblable que s'hi quedessin ja que, segons els indicat l'estudi de jardineria Moix, són una activitat 'molt intensa però de curta durada' i l'afectació que provoquen és menys agressiva que d'altres activitats que es fan al parc. Ara bé, el regidor ja ha avançat que caldrà replantejar on es posen per evitar que estiguin massa a prop dels arbres i no els facin malbé. 'Caldrà reordenar les atraccions i situar-les al centre dels passejos perquè no s'acostin als arbres', ha afirmat.
Més complicada és la decisió de què fer amb el mercat de Girona, que es fa cada dimarts i cada dissabte. Dins el tripartit hi ha diferents opcions, hi ha qui aposta per deixar-lo a les Ribes del Ter, hi ha qui el vol posar al perímetre de la Devesa a tocar del barri Devesa-Güell i d'altres que volen buscar un nou emplaçament fora del parc. Feliu ha declarat que l'impacte del mercat sobre el parc és 'agressiu' ja que el mercat es fa cada dimarts i cada dissabte de l'any i hi ha un pas constant de vehicles i gent, amb els residus que també genera aquesta activitat.
El mateix passa amb les Carpes que a l'estiu s'instal·len a l'eix central del parc. No hi ha encara un acord polític sobre què fer amb aquesta activitat lúdica a l'aire lliure que, tradicionalment, ha rebut queixes dels veïns pels sorolls que generen.
· Article publicat a GironaInfo.cat el 28.12.2009
·
ESpero que no tallin cap arbre, perqué els arbres duren el que duren i al final morirant tots, però és pot anar replantant a mida que es morin i així sempre tenir un parc.
ResponEliminaPerò l'idea d'un reg està molt bé.
Aquí hi ha un parell de coses que no quadren, si hi ha un problema de compactació del sol el que falta mes que aigua es oxigen,no s'arreglara aportant aigua i si a de mes lleven la matèria orgànica per que surti herba, encara pitjor. I la tala d'arbres, jo no conec el parc, però si han crescut en grup els arbres s'hauran adaptat a viure així (150 anys) i tindran que tornar a adaptar se al nou ambient.
ResponElimina