Les olives de Palestina
La mare diu que hauria de portar mànigues llargues perquè a vegades les oliveres palestines només comparteixen el seu fruit si hi ha una mica de resistència, però jo trobo que les petites esgarrapades que fan són una marca honorífica i que és el menys que dec als nostres estimats arbres. Tot l’any estem esperant aquests dies. La meva germana, la meva dona, la mare i jo recollim les olives, a vegades en silenci, a vegades parlant de qualsevol cosa encara que quasi mai de coses greus. Però no és que no hi pensem.
Els meus pensaments són per els palestins que han perdut les oliveres en benefici de la colonització (s’han arrencat més d’un milió d’arbres). La fotografia d'una senyora gran abraçant el seu arbre que els ocupants israelians van a tallar no em deixa. I em recorda al pare, mort en aquella època. I estic en pau amb la pena i la còlera, submergit per emocions de gratitud i serenitat sota les oliveres, perquè la collita d’olives és una mena de culte. La estimulació dels sentits quan collim és difícil d’explicar. No es tracta només del perfum vigoritzant de les fulles de les oliveres sinó també de la forma i la sensació de cada oliva mentre amb les mans pentinem la cabellera de les seves filles, i la visió dels éssers estimats encarregant-se del mateix arbre abans de passar a un altre. I rebem amb somriures als veïns que es paren per desitjar-nos bon dia o per fer algun comentari sobre la producció d’aquest any (aquest any, pobre, perquè l’any passat la collita va ser realment bona i aquestes fan alternances).
Els mecanismes de la collita i la feina que fem desprès son habituals per qui ho hagi fet una vegada. Posem catifes velles o llençols sota l’arbre i fem caure les olives (però mai donant cops a l’arbre! ). Separem les fulles de les olives i en traiem les branques que hi ha (sobre un “sidr”, una plata inclinada). Les tapem per preservar-les de l’aire en un lloc sec i les més grosses les posem en salmorra, es a dir, que les partim i les cobrim d’aigua barrejada amb sal, suc de llimona i trossets de llimona i algunes fulles de llimoner. Les altres olives van al premsador per fer oli. Abans el premsador era de pedra, i un animal, un ase o una mula, estirava dos pedres enormes i rodones col·locades dins d’una pedra foradada, com un motlle de pastisseria. Avui, els premsadors moderns (que es fabriquen a Turquia) ho fan en un no res.
És difícil explicar a un que no sigui palestí el que representa una olivera per nosaltres. Podríem parlar de coses pràctiques, però seria com dir que les nostres esposes son importants per a nosaltres perquè... (i fer la llista de tot el que fan). Són, per descomptat, coses importants però això no és tot, i d’aquesta manera no faríem justícia a les persones o a altres elements vius que ens estimem. Però fer la llista del que fa la gent ajuda als altres a visualitzar la seva personalitat, i això també passa amb les estimades oliveres. Els palestins les cultivem des de fa més de cinc mil anys i treuen molts beneficis d’aquests arbres meravellosos i forts:
1. L’oliva (zeitoon) és conservada (rsees) i menjada i és l’únic aliment que trobem ens els tres àpats que fem: esmorzar, dinar i sopar. I atribuïm al seu gran valor nutritiu efectes beneficiosos per la salut.
2. L’oli d’oliva (zeit) és l’ÚNIC oli que hi ha a Palestina. És molt nutritiu i s’utilitza en moltes receptes. La principal i la més comuna, que té més de tres mil anys, és “zeit u zaatar” (a vegades se’n diu zeit u dukka) que consisteix en posar el pa dins l’oli d’oliva i desprès en pols de farigola barrejada amb grans de sèsam i espècies. La farigola i el sèsam, i moltes més plantes, han estat “domesticades” i utilitzades aquí, a Palestina (la part occidental del territori fèrtil). Antigament, l’oli d’oliva era molt utilitzat a Palestina per les làmpades d’oli, per protegir els cabells i la pell, com lubrificant, insecticida, entre d’altres.
3. Amb els pinyols es fan rosaris que han utilitzat durant cents d’anys tant els cristians com els musulmans palestins. El fet de passar els dits per els pinyols en meditació i concentració ens dona un sentiment de tranquil·litats i de pau (cosa molt necessària donada la situació de Palestina durant el pas dels segles).
4. Amb la fusta de l’olivera és fan objectes d’artesania que els palestins venen als pelegrins com a records de la Terra Santa o per guardar a casa seva. I això passa a totes les tradicions monoteistes. Aquí, a Betlem, els nostres avantpassats han viscuts de l’artesania moltes generacions (la meva família ha viscut de l’artesania i l’agricultura des el segle XVI).
5. Les fulles i les branques tallades de les oliveres seran una part important de l’alimentació dels ramats de bens i cabres tot l’any.
6. L’olivera ha estat utilitzada (menys cada vegada) com llenya per escalfar. Es una fusta forta i un quilo proporciona més escalfor que qualsevol fusta que jo conegui. Les foneries de vidre d’Hebron (conegudes per l’art del vidre) utilitzaven carbó derivat de la fusta d’olivera com la principal font d’energia.
7. Les oliveres ofereixen al nostre poble un refugi contra el sol cremant i han inspirat de sempre poetes, enamorats, pintors i profetes.
8. Fins i tot la matèria que queda desprès de produir oli és reciclada com font d’energia.
Veieu unes imatges que la meva dona ha captat, algunes de la nostra collita, del procés de conservació i del premsat per el nostre consum de l’any :La producció d’olives sempre es gran un any i el següent baixa (1). L’any passat fou molt bona i aquest es mediocre, i l’any vinent, inshallah, serà millor, si no hi ha una nova destrucció a càrrec d’Israel com ha succeït recentment.
Mentrestant, gaudim de les nostres olives i esperem que vindreu a veure’ns a Palestina perquè us puguem servir alguns dels fantàstics plats on hi posem olives o productes derivats, cosa que podrem fer sota les oliveres.
M’he adonat d’una historia interessant d’un palestí a Xina, que prova, una vegada més, que es pot deixar a un palestí fora de Palestina però que no es pot deixar Palestina fora d’un palestí: “China’s first olive harvest strikes oil” (La primera collita d’olives descobreix l’oli).
A la biblioteca de la Universitat de Betlem: “Know your Palestinian Heritage: The Olive Tree” (Conèixer la vostra herència palestina: l’olivera).Fotografia de Mahfoutha Shtayyey, de 65 anys, que ens va inspirar quan es va resistir davant els soldats israelians i els colons l’any 2004, que arrencaren al seu poble cents d’oliveres, el recurs de tota la comunitat. Sola i sense defensa, es va abraçar al arbres que encara quedaven. El seu gest va denunciar amb fermesa la destrucció gratuïta i els seus desastrosos efectes sobre una població que ja patia”. Article Open Democracy, del 6.12.2007; Mahfoutha, guardonada amb el premi Sindiyanat el-Karama, el 28 de novembre de 2007 a Jordania).
(1) Producció d’oli d’oliva a Cisjordania i a la Franja de Gaza, de 1988 a 2004, en tones, que mostra les diferències cícliques d’un any amb l’altre: 1988 : 31.100 1989 : 1.690 1990 : 27.500 1991 : 570 1992 : 33.700 1993 : 525 1994 : 18.000 1995 : 8.628 1996 : 24.953 1997 : 5.500 1998 : 22.000 1999 : 3.800 2000 : 30.000 2001 : 6.686 2002 : 31.784 2003 : 11.300 2004 : 30.232
Mazin Qumsiyeh
·
Interessant article. Demostra com hi ha persones consecuents amb el que són. Que construeixen, en comptes de destruir. Tant debó tothom fos així.
ResponEliminaMirant com preparen les olives dins els pots de vidre, m'ha semblat com si ho fessin a ca nostra. Som germans mediterranis. Una cultura rica i d'alegria.
ResponElimina