Robatorum per menjatorum no es pecatorum
Dissabte matí, un “sol d’aigo” i una bona calorada, l’estiuet de Sant Miquel diuen, i una inquietud tardoral a l’espinada. L’objectiu: furtar un grapat de caquis per berenar. El petit robatori, en realitat no és tal, els arbres que patiren l’assalt fa estona que s’abandonaren de la ma de Déu. Especulava amb el que va succeir: Un homonet vell, pagès, eixorc, deixà en herència als seus nebots un quartó de terra amb arbres fruiters. Els nebots se’n regalen de la terra i de la feina i allò que torna garriga, a l'espera de convertir el casetó en xaletot.
Els dos caquiers estan enrevoltats d’una barricada d’ullastres impenetrables, sembrats pels busquerets i les mèl·leres. Els dos arbres com a revenja per l’abandonament i l’oblit infringits, s’han enfilat fent inaccessibles els fruits als humans. Ara les bolles taronges pengen a mínim 2 metres d’alçada. Enguany ha plogut de valent a la tardor, però feia 5 mesos que no queia gota, i els caquis venturers han estat com a prunes de grossos, però dolços com la mel.
Els busquerets de cap negre i els ropits -recent arribats del nord- es queixaven de la meva presència. Però de caquis n’hi ha abastament per tothom, l’amor de Déu ha de bastar per tots, i així les vespes del paper i les formigues també en feien una bona vega.
Al final de la collita, el caqui millor i més gros per l’enamorada, un plat per mu mare, un plat per la sogra (convé sempre de quedar-hi bé), i uns quants dins de la gelera per menjar-los ben fresquets com a postres.
Al final de la collita, el caqui millor i més gros per l’enamorada, un plat per mu mare, un plat per la sogra (convé sempre de quedar-hi bé), i uns quants dins de la gelera per menjar-los ben fresquets com a postres.
Rafel Mas, Búger 5 d'octubre de 2009
Busqueret de cap negre = Sylvia melanocephala
Ropit = Erithacus rubecula
Caqui/er = Dyospiros kaki
Fotos: R.Mas
Vaja una fruita bona es caquis. Avui migdía han estat el meu postre. Fou una excel.lent idea intruir-los i aclimatar-los des de la Xina i el Japó. A aquests arbres no els acusarem d´invasors ni de plaga al.lòctona, a pesar de la seva gran facilitat per a asilvestrar-se. Per als qui no ho saben, els caquiers son dioics. Dels seus pinyols neixen peus mascles i peus femelles. El 100% de caquiers cultivats, com és logic, son tots femelles partenocàrpiques, capaces de madurar els fruits sense necessitat de ser fecundats i per tant sense llavors. A pesar d´aquest fet, molts de caquis tenen llavors viables, degut a que aquí i allà creixen caquiers venturers, la mitad mascles amb flors masculines amb pol.len.
ResponEliminaJoan
Hola Joan Bibiloni,
ResponEliminali he estat donant voltes al fet de la dioècia del caqui i m'ha vengut un dubte al cap: Si hem d'empeltar un caquier sobre quin peu ho farem? sobre femella o sobre mascle? intueixo que sobre el primer no?
salut!