CANVI CLIMÀTIC
Adverteixen que l'Àrtic “podria quedar-se sense gel el 2030”
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon i el Fòrum Mundial de la Natura (WWF) han cridat l'atenció sobre el ràpid deteriorament de l'Àrtic degut a l'impacte del canvi climàtic. Ban ha advertit que “s'està escalfant més ràpid que qualsevol altre lloc a la Terra” i “podria quedar-se sense gel el 2030”.
AzkenEzkart.
GINEBRA-. Una acceleració de l'escalfament global després que l'Àrtic es quedi sense gel el 2030 i l'elevació d'un metre del nivell de la mar el 2100 són algunes de les conclusions exposades a la Conferencia Mundial sobre el Clima per el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon i el Fòrum Mundial de la Natura (WWF).
Després de visitar en els darrers dies la base internacional de NY Alesund (Noruega), on ha observat directament l'impacte del canvi climàtic sobre l'Àrtic, el responsable de l'ONU ha arribat a Ginebre per a participar a la Conferència.
En un discurs davant més d'un miler de participants en aquest fòrum, Ban ha instat als governs a assolir a la conferència internacional sobre canvi climàtic, prevista per el desembre proper a Copenhague, un acord que permeti “profundes retallades en les emissions” de gasos contaminants.
Ha revelat que els escenaris més distants que havia plantejat el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic -una de les instàncies científiques de major credibilitat en la matèria- estan “passant ara”
Ha explicat que l'Àrtic, “ en lloc de reflectir la calor, l'està absorbint, mentre que el gel disminueix. Això accelera l'escalfament global”.
La conseqüència és que un gas que està atrapat en el subsol i en el llit de la mar d'aquest polo del planeta està sent alliberat a l'atmosfera, amb el perill que això suposa en ser “un gas d'efecte hivernacle vint vegades més poderós que el diòxid de carboni”.
Desgel de Groenlàndia
Ban també ha advertit que l'increment del desgel de Groenlàndia amenaça amb elevar el nivell de la mar i alterar la corrent del Golf, que és la que porta calor a Europa. “Estam pitjant l'accelerador i ens estam dirigint a l'abisme”, ha alertat.
Ha subratllat que ja s'observa un augment del nivell de la mar, que per a finals del segle XXI podria pujar entre 50 centímetres i dos metres, posant en perill les poblacions que viuen a les illes, a zones costeres i deltes, entre altres llocs.
Les previsions del Fons Mundial de la Natura (WWF) destaca que el 2100 s'haurà elevat un metre i que les inundacions afectaran a un quart de la població mundial.
“L'Àrtic, un component crític del nostre sistema climàtic global, s'ha escalfat el doble de la velocitat que la resta del món en les darreres dècades. I a mesura que s'escalfa l'Àrtic, produeix efectes que amplifiquen o acceleren el canvi climàtic”, ha assenyalat Martin Sommerkorn, assessor per el canvi climàtic del WWF.
La majoria d'aquests efectes negatius de l'escalfament de l'Àrtic no sortien en estudis anteriors, com el del Grup Intergovernamental per el Canvi Climàtic (IPCC), guanyador del Premi Novel el 2007, simplement perquè en aquest moment la ciència de l'Àrtic no estava tan avançada.
Per primera vegada se senyala que el nivell dels mars pujaran més d'un metre el 2100, més de dues vegades el previst a l'informe de l'IPCC, amb les seves greus conseqüències d'inundacions a les regions costaneres.
Però les capes gelades de l'Àrtic emmagatzemen, a més, dues vegades més carboni del que ja hi ha a l'atmosfera.
“El ràpid escalfament de l'Àrtic pot portar a que desaparega el 90% de la capa propera a la superfície del permafrost al final d'aquest segle, i això te el potencial d'alliberar a l'atmosfera grans quantitats de carboni en forma de diòxid de carboni i metà”, ha afirmat Sommerkonr.
Emissions de CO2
WWF considera que la reducciódel 25% de les emissions mundials de CO2 en aquest segle, l'objectiu que plantejava l'IPCC per a frenar el canvi climàtic, és insuficient, ja que aquest estudi no tenia en compte específicament les condicions àrtiques.
El WWF destaca com l'enorme pèrdua de gel resultat de l'escalfament de l'Àrtic està ja canviant patrons de temperatura i precipitació a l'Hemisferi Nord, cosa que afectarà cada vegada més a l'agricultura, els boscos i l'accés a l'aigua.
“Per dir-ho clarament, si no mantenim l'Àrtic abastament fred, la gent de tot el planeta sofrirà els seus efectes”, ha senyalat l'expert.
A l'igual que Ban Ki-moon, el WWF considera que no hi ha temps que perdre i adveteix que els propers mesos, amb vistes a la Cimera de Copenhague de desembre, en la que els Estats hauran d'acordar un nou tractat post-Kioto, seran “decisives” per a les negociacions.
Ho vaig veure ahir a l'ADN i vaig pensar el mateix. Crec que el tema mediambiental és una prioritat, ja no té sentit amoïnar-se de la crisi, de la grip A, ni de res que no sigui la supervivència. Però sembla que la majoria cregui que són inmortals i indestructibles.
ResponEliminaM'he permès de copiar aquesta entrada al meu blog. Espero que no us importi. Moltes gràcies!
ResponElimina