Lliçons d'un president, o origen d'un genocidi a Perú
Avui, jornada nacional de lluita a Perú, com a basc, orgullós de pertànyer a un dels primers pobles d'Europa, com internacionalista i solidari amb tots els pobles oprimits del món, avui només puc sentir-me amazònic.
Alan García, president de Perú, escrivia el 2007 una sèrie d'articles d'opinió, el primer d'ells titulat «La síndrome del gos de l'hortolà», en el qual a més de fer apologia de la seva ideologia neoliberal, gens sorprenent en el seu segon mandat com a president de la República, situava a la Amazònia com a primer recurs per explotar del Perú, apuntant principalment a la desforestació fuestera. I no es quedava aquí, també criticava les terres lliurades als petits propietaris, indígenes en la seva majoria, i proposava lliurar la terra en lots majors, criticant a les comunitats camperoles, indígenes i originàries propietàries de les terres i apuntant a la seva escassa formació i pobre nivell de vida.
Per si no fos poc, dedica altra part del seu article a parlar dels recursos miners, defensant que la discussió sobre si la mineria danya el medi ambient és una discussió del segle passat ja superada per la modernitat. La conclusió a la qual arriba és que seguir el model dels països amb polítiques econòmiques neoliberals i en les quals preval l'interès econòmic per sobre de les persones és el futur, el desenvolupament... i tot el que s'oposi a aquest model, que defensi els interessos de les persones, dels pobles, de la Mare Terra, s'està oposant al progrés, del que fa una qüestió d'estat, i a aquest que va contra la modernitat l’anomena el gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar.
No fa falta explicar que sense esmentar-lo s'està referint en el seu article al moviment indígena, que començava a articular-se en aquests moments per a exigir el respecte als seus drets com pobles originaris de la Amazònia. I ho feien basant-se no ja en la seva cultura i tradicions ancestrals, sinó en tractats internacionals, com el conveni 169 de la OIT sobre Pobles Indígenes que Perú ratificà el 1993, atorgant-li rang legal d'obligat compliment, especialment en les normes referides al dret a la consulta i participació.
Els pobles amazònics complien 56 dies d'aixecament pacífic el passat 5 de juny, a pesar de l'estat de siti decretat pel govern el 8 de maig que va provocar la suspensió de les llibertats civils i polítiques en la zona, quan la Policia i les Forces Armades van entrar a Bagua (ordres polítiques pel mig) emboscant a un grup d'indígenes i, davant la resposta dels mateixos, passant a atacar des d'helicòpters amb armes de guerra, provocant una massacre i un genocidi saldat amb 24 policies morts (molts tirotejats amb la seva pròpia munició de fusells AKM) i unes xifres de civils morts que varien entre 25 i 50, però amb greus acusacions d'observadors i ONG, de crema de cadàvers o enfonsaments en el riu per a minimitzar la xifra de morts. Aquesta massacre anunciada és la resposta que donaven Alan García i el seu Govern a la protesta popular i a la més que probable inconstitucionalitat dels decrets legislatius, inconstitucionalitat ja dictada per la comissió ad hoc del Congrés, així com per la Defensoria del Poble, que el dia anterior, 4 de juny, presentà una demanda en aquest sentit davant el Tribunal Constitucional per violació de l'article 6 del conveni 169 .
Per si no fos poc, i per a preparar el terreny a la repressió, a la fi de maig la ministra de Justícia denuncia a Alberto Pizango, president de Aidesep (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana) i principal líder amazònic, per encoratjar la rebel·lió, sedició i conspiració, greu acusació, que després dels anys del conflicte armat a Perú, està penada amb 30 anys de presó. S'ha buscat la criminalització de Pizango amb l'objectiu d'impedir la negociació i el diàleg amb els pobles amazònics. Pobles amazònics que cerquen la derogació de TLC injusts i arbitraris, que cerquen vendre les seves terres ancestrals a les transnacionals que ja controlen la política de Perú, així com dels recents articles promulgats pel govern peruà (994, 1.064, 1.020, 1.081, 1.089, 1.090, 1.083, 1.060 i 997) que van en la mateixa direcció i són un pas més per a afavorir la desaparició d’aquests pobles. Pobles que sumen 42 grups ètnics en la Amazònia, però que ja han sofert la desaparició de 11 d'ells en els últims 50 anys, contant altres 18 en perill de seguir el mateix camí.
Un exemple, el lot petrolier 76, d'un milió i mig d'hectàrees, suposarà la construcció de 18 línies sísmiques, 166 heliports, 166 campaments i 1.944 zones de descàrrega a la Amazònia. La declaració final de la recent Cimera Continental de Pobles i Nacionalitats Indígenes se solidaritzava amb les lluites antiimperialistes i pels drets col·lectius de diversos pobles del món, entre ells el basc.
Avui, jornada nacional de lluita a Perú, com a basc, orgullós de pertànyer a un dels primers pobles d'Europa, com internacionalista i solidari amb tots els pobles oprimits del món, avui només puc sentir-me amazònic, avui sóc ciutadà de Bagua, avui em dic Alberto Pizango.
Perquè la vida no es ven, la vida es defensa.
Katu Arkonada
Col·laborador de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.