ENTREVISTA A MARIE-MONIQUE ROBIN, AUTORA
DE
“EL MÓN SEGONS MONSANTO”
"Qui controla les llavors, controla el menjar i la vida"
Una companyia líder, un model agrari i les seves conseqüències socials i sanitàries. Els secrets de l'empresa, el seu poder davant els governs i la ciència. La investigadora francesa aborda totes les claus per contextualitzar el monocultiu de soja i els agrotòxics a nivell global.
Per Darío Aranda
- ¿Com defineix a Monsanto?
-Monsanto és una empresa delinqüent. Ho dic perquè hi ha proves concretes d'això. Va ser moltes vegades condemnada per les seves activitats industrials, per exemple el cas dels PCB, producte que ara està prohibit, però segueix contaminant el planeta. Durant 50 anys el PCB va estar en els transformadors d'energia. I Monsanto, que va ser condemnada per això, sabia que eren productes molt tòxics, però va amagar informació i mai va dir res. I és la mateixa història amb altres dos herbicides produïts per Monsanto, que van formar el còctel anomenat "agent taronja" utilitzat en la guerra del Vietnam, i també sabia que era molt tòxic i va fer el mateix. És més, va manipular estudis per amagar la relació entre les dioxines i el càncer. És una pràctica recurrent en Monsanto. Molts diuen que això és el passat, però no és així, és una forma d'obtenir guanys que encara avui és vigent. L'empresa mai va acceptar el seu passat ni acceptar responsabilitats. Sempre va tractar de negar tot. És una línia de conducta. I avui succeeix el mateix amb els transgènics i el Roundup.
- Quines són les pràctiques comuns de Monsanto a l'ordre global?
-Té pràctiques comuns en tots els països on actua. Monsanto amaga dades sobre els seus productes, però no només això, també menteix i falseja estudis sobre els seus productes. Una altra particularitat que es repeteix a Monsanto és que cada vegada que científics independents tracten de fer el seu treball a fons amb els transgènics, tenen pressions o perden els seus treballs. Això també passa en els organismes dels Estats Units com són la FDA (Administració d'Aliments i Medicaments) o EPA (Agència de Protecció Ambiental). Monsanto també és sinònim de corrupció. Dos exemples clars i provats són l'intent de suborn al Canadà, que va originar una sessió especial del Senat canadenc, quan es tractava de l'aprovació de l'hormona de creixement lletera. I l'altre cas és a Indonèsia, on Monsanto va ser condemnada perquè corrompien a cent alts funcionaris per posar al mercat el seu cotó transgènic. No dubtem que hi ha més casos de corrupció on Monsanto és qui corromp.
-Vostè també afirma que la modalitat de "portes giratòries" és una pràctica habitual.
-Sens dubte. A la història de Monsanto sempre està present el que als Estats Units es diu "la porta giratòria". Un exemple clar: el text de reglamentació que regula els transgènics als Estats Units va ser publicat el 1992 per la FDA, l'agència nord-americana encarregada de la seguretat d'aliments i medicaments. La qual se suposa és molt seriosa, almenys sempre jo pensava això, fins abans d'aquest treball. Quan deien que un producte havia estat aprovat per la FDA pensava que era segur. Ara sé que no és així. Al 92, el text de la FDA va ser redactat per Michael Taylor, advocat de Monsanto que va ingressar a la FDA per fer aquest text i després va ser vicepresident de Monsanto. Un exemple molt clar de "porta giratòria". Hi ha molts exemples, a tot el món.
-Monsanto va fabricar l'agent taronja, PCB i glifosat. I té condemnes per publicitat enganyosa. Per què té tan bona premsa?
-Per falta de treball seriós dels periodistes i la complicitat dels polítics. En tot el món és igual.
- Per què Monsanto no parla?
- Has provat de trucar-los?
-Sí, però no van acceptar preguntes.
-També és el mateix a tot el món. Davant de qualsevol periodista crític, Monsanto té una sola política: "No comments" (sense comentaris).
- Què significa Monsanto en el mercat mundial d'aliments?
-La meta de Monsanto és controlar la cadena alimentària. Els transgènics són un mitjà per assolir aquest objectiu. I les patents una forma d'aconseguir-ho. La primera etapa de la "revolució verda" ja va quedar enrere, va ser la de plantes d'alt rendiment amb utilització de pesticides i la contaminació ambiental. Ara estem en la segona etapa d'aquesta "revolució", on la clau és fer valer les patents sobre els aliments. Això no té res a veure amb la idea d'alimentar al món, com es va publicitar en el seu moment. L'únic objectiu és augmentar els guanys de les grans corporacions. Monsanto guanya en tot. Et ven el paquet tecnològic complet, llavors patentades i l'herbicida obligatori per aquesta llavor. Monsanto et fa signar un contracte pel qual et prohibeix conservar llavors i t'obliga a comprar Roundup, no es pot utilitzar un glifosat genèric. En aquest model Monsanto guanya a tot, i és tot el contrari de la seguretat alimentària. De passada, recordem, que la soja transgènica que es conrea aquí no és per alimentar els argentins, és per alimentar els porcs europeus. I què passarà a l'Argentina quan les carns d'Europa hagin d’etiquetar que van ser alimentades amb soja transgènica?. Es deixarà de comprar carns d'aquest tipus i Argentina també rebrà el cop, perquè li baixarà la demanda de soja.
-Va estar a Argentina, Brasil i Paraguai. Què particularitats va trobar a la regió?
-Cal recordar que Monsanto va entrar aquí gràcies al govern de Carlos Menem, que va permetre que la soja transgènica entrés sense cap estudi. Va ser el primer país d'Amèrica llatina. Després des de l'Argentina es va organitzar un contraban de llavors transgèniques, de grans productors, cap a Paraguai i Brasil, que es van veure obligats a legalitzar perquè eren cultius que després s'exporten. I després va arribar Monsanto a reclamar les seves regalies. Va ser increïble com es va expandir la soja transgènica a la regió, i en tan pocs anys. És un cas únic al món.
-A la dècada del'90 Argentina era denominada com alumne model del FMI. Avui, amb 17 milions d'hectàrees amb soja transgènica i la utilització de 168 milions de litres només de glifosat, es pot dir que Argentina és un alumne model dels agronegocis?
-Sí, és clar. Argentina va adoptar el model Monsanto en temps record, és un cas paradigmàtic.
Però també hi va haver alguns problemets amb l'alumne model. Com que les llavors transgèniques són patentades, Monsanto té el dret de propietat intel lectual. Això significa, com ho vaig veure al Canadà i Estats Units, que els fan signar als productors un contracte en què es comprometen a no conservar part de les seves collites per ressembrar l'any vinent, el que solen fer els agricultors de tot el món. Monsanto ho denuncia com una violació de la seva patent. Llavors Monsanto envia la "policia de gens", que és una cosa increïble, detectius privats que entren als camps, prenen mostres, verifiquen si és transgènic i si l'agricultor ha comprat les seves llavors. Si no les han comprat, realitzen judicis i Monsanto guanya. És part d'una estratègia global: Monsanto controla la majoria de les empreses planters i patenta les llavors, exigint que cada camperol compri les seves llavors. El que va passar aquí és que la llei argentina no prohibeix guardar les llavors d'una collita i utilitzar-les en la propera sembra. En un primer moment Monsanto va dir que no anava a demanar regalies, i va donar llavors barates i Roundup barat. Però el 2005 va començar a demanar regalies, va trencar l'acord inicial i per això manté un enfrontament judicial amb el seu alumne preferit.
-El Roundup té un paper protagonista en aquest model. Moltes comunitats camperoles i indígenes denuncien els seus efectes, però hi ha poques prohibicions.
-És un impacte increïblement silenciat. Ningú no pot negar el que porten aparellades les fumigacions amb aquest herbicida, totalment nociu. Tinc la seguretat que ha de ser prohibit en algun moment, com va ser el PCB, estic segura que arribarà aquest moment. De fet a Dinamarca ja va ser prohibit per la seva alta toxicitat. És urgent analitzar el perill dels agroquímics i els OGM (Organismes Genèticament Modificats).
-No obstant això, les grans empreses del sector prometen des de fa dècades que amb transgènics i agrotòxics s'aconseguirà augmentar la producció, i així s'acabarà amb la fam del món.
-Argentina és el millor exemple d'aquesta mentida. Què tal li ha anat amb la “sojització” del país? S'ha perdut en la producció d'altres aliments bàsics i encara hi ha fam. Aquest model és el model del monocultiu, que acaba amb altres cultius vitals. És una transformació molt profunda de l'agricultura, que porta directe a la pèrdua de la sobirania alimentària, i malauradament ja no depèn d'un govern per poder revertir.
- Per què al procés agrari actual vostè ho anomena "la dictadura de la soja"?
-És una dictadura en el sentit d'un poder totalitari, que abasta tot. Cal tenir clar que qui controla les llavors controla el menjar i controla la vida. En aquest sentit, Monsanto té un poder totalitari. És tan clar que fins Syngenta, una altra gran empresa del sector i competidora de Monsanto, va trucar a Brasil, Paraguai i Argentina "les repúbliques unides de la soja". Estem en presència d'un programa polític amb finalitats molt clares. Una pregunta simple ho demostra: Qui decideix què es conrearà a Argentina? No ho decideix ni el Govern ni els productors, ho decideix Monsanto. La multinacional decideix què es sembrarà, sense importar els governs, ho decideix una empresa. I, per pitjor, la segona onada de transgènics serà molt forta, amb un model de agrocombustibles que comporta més monocultiu. I, a aquesta alçada, ja està clar que el monocultiu és pèrdua de biodiversitat i és tot el contrari de la seguretat alimentària. Ja no hi ha dubtes que el monocultiu, ja sigui de soja o per biodièsel, és el camí cap a la fam.
- Quin és el paper de la ciència en el model de agronegocis, on Monsanto és només la seva cara més famosa?
-Abans pensava que quan un estudi era publicat en una prestigiosa revista científica, es tractava d'un treball seriós. Però no. Les condicions en què es publiquen alguns estudis són tristos, amb empreses com Monsanto pressionant als directors de les revistes. En el tema transgènic queda molt clar que és gairebé impossible realitzar estudis del tema. A moltes part del món, els Estats Units o l'Argentina, els laboratoris de recerca són pagats per grans empreses. I quan el tema és llavors, transgènics o agroquímics, Monsanto sempre està present i sempre condiciona les investigacions.
- ¿Els científics tenen temor o són còmplices?
-Les dues coses. El temor i la complicitat estan presents en els laboratoris del món. En el llibre deixo clar que hi ha científics, en tots els països, la única funció és legitimar el treball de l'empresa.
- Quin és el paper dels governs per tal que empreses com Monsanto avancin?
-Els governs són els millors propagandista dels OGM (Organismes Genèticament Modificats). Realitzen un treball de lobby increïble. Monsanto els porta els seus estudis, la seva informació, les seves revistes i fotografies, tot molt valent. Les diuen els polítics que no hi haurà contaminació i salvaran al món. I els polítics fan el seu. I també hi ha pressions. Diputats francesos han denunciat públicament les pressions de Monsanto, fins a reconèixer que la companyia va contactar a cadascun dels 500 diputats perquè legislin segons els interessos de l'empresa.
- ¿I el paper dels mitjans de comunicació?
-Em fa molta pena perquè sóc periodista i crec en el que fem, crec que és una professió amb un paper molt important en la democràcia, però hi ha una gran manipulació dels mitjans. En tot allò referit als transgènics, la premsa no treballa seriosament. Els mitjans miren la propaganda de Monsanto i la publiquen sense qüestionaments, com si fossin empleats de l'empresa. També és públic que Monsanto convida a dinar als periodistes, els realitza regals, els porta de viatge a Saint Louis (on està la seva seu central); els periodistes van molt contents, passegen pels laboratoris, no pregunten res i ja. Així funcionen els mitjans amb Monsanto. També registre casos en què Monsanto busca, en cada mitjà de comunicació, un defensor. Estableix contacte amb ell i aconsegueix opinions favorables. No sé si hi ha corrupció, però sé que Monsanto aconsegueix el seu objectiu. A l'Argentina és clar com actua, en veure alguns articles de suplements rurals es veu que en lloc d'articles periodístics són publicitats de Monsanto. No sembla que un periodista el va escriure, va ser directament la companyia.
- Quina valoració fa de l'enfrontament entre el Govern i les entitats patronals de l'agro?
-El 2005 vaig entrevistar a Eduardo Buzzi, estava furiós per l'assumpte de les regalies reclamades per Monsanto. Parlava de les trampes de Monsanto. I a més parlava dels problemes que portava la soia, fins em va posar en contacte amb petits productors que em van parlar de les mentides de Monsanto, de la resistència que mostraven les males herbes, que havia d'utilitzar més herbicides i que els camps quedaven com terra morta . Buzzi sabia tot això i em deia que qüestionava aquest model, afirmava que la soja portava la destrucció de l'agricultura familiar i em deia que Federació Agrària representava aquest sector, que enfrontava als pools de sembra ia les grans empreses. I Buzzi denunciava molt aquest model, molt bon discurs. Però ara no sé què va passar. Mai ho vaig tornar a veure i m'agradaria preguntar què li va passar que ara s'uneix amb les entitats més grans, m'estranya molt el canvi que mostra. I a sobre Buzzi està amb Aapresid (Associació Argentina de Productors de Sembra Directa-integrada per totes les grans empreses del sector, incloses les planters i agroquímiques-), que és la que més guanya amb tot aquest model, i que va aparèixer poc en aquest conflicte . Aapresid manipula tot i està amb els grans sojers, que no són agricultors i que fins promouen un model sense agricultors. Llavors no entenc com Federació Agrària diu representar productors nois i està amb Aapresid. Això de Federació Agrària és molt estrany, no s'entén.
- ¿I el paper del Govern?
-Les retencions poden ser que frenen una mica del procés de sojització. Però no és una solució front a un model tan agressiu. La solució ha de ser quelcom molt més radical i no a curt termini. És clar que la temptació dels governs és gran, la soja porta bons ingressos, però cal pensar a llarg termini. No hi ha solucions simples i curtes per a un model que engega a pagesos de les seves terres i mitjançant fumigacions contamina l'aigua, la terra i la gent.
Un article de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.