Protecquè contra l'excursionisme.11. Un home valent

Camins

Una vegada més he comès un delicte, com molts altres dies, en els quals no em queda més remei que delinquir, impunement, sense misericòrdia i jugant-me la pell. He anat d´excursió, i com quasi cada dia que surt d´excursió he hagut de botar una barrera, he hagut de passar per davall d´un filferro o he hagut de donar una voltera. Això s´està convertint en una vertadera obsessió, en un malson, somio que surt d´excursió i puc arribar al final sense trobar barreres i filferros, al final m´espera el gran senyor de la terra i em fa afusellar per haver passat per les seves terres, el malson, torna i torna, estic obsessionat, malalt, som un autèntic delinqüent, una mala persona, surt d´excursió i vull passar pels camins! Ara, tornaré a la terra, a la meva terra per cert, basta llegir els meus llinatges, una terra que no té més valor que cap altre, una terra que com les altres té un recorregut en la història, la cultura, la tradició i els costums, on fins fa poc es podia passar per anar d´un lloc a un altre d´un poble a un altre, els camins tenen noms de la gent que hi passava, del correu, del missatger, del que sigui, era normal, usual, ordinari, vulgar, passar per un camí, ara s´ha convertit en un delicte. Un nou ric, un senyor, un poca soltes, un loco, s´ha pensat que la terra era seva, que podia tancar el pas, posant barreres i filferro, o per ordre judicial. Com va escriure una vegada un amic meu, encara que no l´hagi conegut (Nietzsche), "hi ha que esperar l´arribada d´un nou gènere de filòsofs, de filòsofs que tinguin gusts, inclinacions diferents... i us dic la veritat, veig en l´horitzó aquesta nova casta de filòsofs", jo veig una nova casta de persones, lliures, que pensen que cadascú té dret a la seva intimitat, a la seva propietat, però que absolutament ningú és l´amo de la terra, l´amo dels camins.

Tomeu Binimelis Matemales