L'arbre de Gamboas, a la fi!

On “Codony” està la informació???!!!!

Quan un cerca informació sobre qualsevol tema a la “Uep” (World WideWeb), de vegades pot quedar estorat per l’immensa quantitat d’entrades que mostra mestre Google. No va ser el cas quan vaig voler cercar informació sobre una casta de codonyer Cydonia oblonga que tenim a casa, gairebé no vaig trobar res sobre aquesta subvarietat.

A mon pare li va regalar una companya andalusa dient-li que era un arbre de Gamboas. No va donar més explicacions, ni tan sols si era comestible. L’arbre va anar creixent i va donar fruits, uns fruits enormes, de pell llisa i molt olorosa. Eren tan macos que ens decidirem a provar-los. Els pelàrem, els tallàrem en llesques i els bollírem en aigua, sucre, pell de llimona i canyella en rama i el resultat va ser un codonyat bastant consistent i molt fi.

La varietat lusitànica de codonyer o Membrillero de Portugal té una subvarietat: La Gamboa. Aquesta és molt cultivada a Andalusia degut a la suavitat de la seva carn. La seva pell és llisa i sense pèls, quan és madura torna groga i sua un oli molt olorós. Els fruits agafen una mida considerable, uns 30 centímetres de llarg, són com a petits melons. A nosaltres no se’ns corcaven mai. Les flors són de color rosat intens, diferents a les flors de la varietat que coneixem, que les té de color blanc.

Vos contaré una intimitat: Idò resulta que fa uns 9 anys vaig regalar un d’aquests fruits de codony portuguès a una al·lota, intentant festejar-la, tal ment com si li estàs regalant un manat de flors. Ella va acceptar el fruit, el va olorar amb els ulls aclucats (per no interferir amb altres sentits o per l’emoció del moment), i els olis que arribaren a la seva pituïtària feren botar la xispa necessària dins del seu cervell. Altres dues al·lotes foren testimoni de la feta, només ella se’n va dur els honors. Ahir ho recordàrem amb un somriure còmplice.

Ara el nostre arbre està en mal estat, malalt i just-just floreix. En un intent desesperat per evitar la pèrdua total d’aquesta varietat l’any passat, un amic i jo, férem un empelt a l’anglesa sobre un codonyer de la varietat local. La veritat és que no sabia si funcionaria, no tenia clar que estéssim empeltant codonyer sobre codonyer. De moment és la seva segona primavera i pareix que la cosa va bé.

Rafel Mas, Búger 9 de març de 2009