El món de la informació
Internet s'ha caracteritzat per ser un cúmul d'informació disponible per a tothom. Com totes les revolucions, això ha portat avantatges i desavantatges. El desavantatge més important és la informació modificada, errònia, trucada, subjectiva etc... que tothom cola pel buscador. Un altre mal de cap és la necessitat de ser un expert per buscar segons quins temes i per trobar just allò que buscaves. Per exemple, si vols saber alguna cosa del "medi ambient" et sortiran empreses, projectes d'escoles, fòrums, blocs, vikipèdia etc...Si un està realment interessat per un tema, el més lògic és que consulti un llibre que hi ha a la biblioteca. No sé si us haurà passat a vosaltres però m'he trobat vegades que no sempre hi ha just aquell tema que m'interessa. Per exemple, buscant el màxim d'informació sobre una malaltia forestal només em vaig trobar el mateix resum de 10 línies en tots els llibres que vaig buscar. Aquest mateix tema el vaig buscar per internet i a tot arreu hi havia el mateix error greu, la "mala informació" per internet es contagia molt fàcilment. El recurs de cercar-ho en anglès ajuda molt però a vegades tampoc hi ha res, sobretot si busques d'un tema concret del país, per exemple "biodiversitat endèmica al Massís dels Ports".
Per sort, la informació no s'acaba en els llibres, sinó que hi ha un món apart que molts desconeixem, la ciència. Hi ha força llibres que es construeixen a partir de petits articles científics o sobretot, el què s'anomenen "reviews".
Els articles científics extreuen conclusions sobre un fenòmen/relació/tema molt concret (p.ex. hem observat que el picot garçer gros prefereix viure en arbres amb diàmetres superiors als 30 cm.), les discussions també acostumen a ser d'allò més emocionants tot i que cal ser molt crític. Per altra banda, els reviews són resums d'un tema concret que ha estat profundament investigat i del qual cal fer un recull i una relació de tota la informació i posar-la en un únic article. Un review acostuma a ser un estudi de totes (o gairebé totes) les publicacions d'un tema concret (p.ex. un review del picot garser gros reuniria la seva biologia, la susceptibilitat, l'hàbitat etc...) i per tant es podria assimilar a un petit llibre.
El problema de tot plegat és que la ciència val i mou diners. En primer lloc, hi ha empreses que estan molt interessades en investigar per crear patents. Un exemple d'això seria la investigació de les algues per captar CO2, la cosa s'està investigant però ningú en diu els resultats o els diu a mitges. En segón lloc, la majoria d'articles científics valen una morterada de diners. Per exemple, si aneu a un servidor d'articles científics (Scopus o Isi web of knowledge p.ex.) no hi podreu cercar res perquè s'ha de pagar una morterada. Aquests servidors estan reservats a personal investigador i, per sort, últimament també en moltes universitats.
El problema de tot plegat és que la ciència val i mou diners. En primer lloc, hi ha empreses que estan molt interessades en investigar per crear patents. Un exemple d'això seria la investigació de les algues per captar CO2, la cosa s'està investigant però ningú en diu els resultats o els diu a mitges. En segón lloc, la majoria d'articles científics valen una morterada de diners. Per exemple, si aneu a un servidor d'articles científics (Scopus o Isi web of knowledge p.ex.) no hi podreu cercar res perquè s'ha de pagar una morterada. Aquests servidors estan reservats a personal investigador i, per sort, últimament també en moltes universitats.
La nova era
És evident que no anavem per bon camí. Moltes vegades hem pogut comprovar com la "mala informació" es contagia d'un lloc a un altre, de la vikipèdia al bloc del company, del bloc del company a la pàgina personal, de la pàgina personal a la opinió general, i de la opinió general a la crisi.... Tot plegat perquè la bona informació és de pagament.
Sembla que Google està revolucionant l'era de la informació. Increïblement està comprant, adquirint (no sé ben bé que fa...) ciència. Tot va començar quan cercant informació sobre determinats temes em vaig començar a trobar articles de revistes interessants. Sorprenentment em vaig descarregar gratuïtament articles de revistes com "ecology and epidemiology", "forest ecology and management" etc... Llavors m'ho van explicar.
El responsable de tot plegat és Google Scholar.
Què ofereix Google Scholar?
·Estudis que han passat un peer review, és a dir, estudis que han estat revisats per persones expertes del mateix àmbit.
·Estudis i articles científics de prestigioses revistes, des de la Science fins a congressos.
·Llibres, fragments de llibres o guies. Cal dir però que molts llibres estan incomplerts ja que la publicació del llibre pel Google Scholar depèn de l'autorització de l'autor. Normalment l'autor només autoritza una part de la publicació.
·Permet estar a la última en Ciència ja que té un filtre per només buscar només els articles recents.
Quins problemes té Google Scholar?
·És força recent i encara no ofereix molts dels llibres i estudis publicats
·La majoria de llibres no estan complerts
·Algunes llibres o guies del buscador no es poden consultar
·Alguns articles s'han de demanar o directament Google Scholar encara no els ha comprat.
Exemple de Google Scholar:
Cercant per "Mallorca" el primer que em surt és:
·"LOS SABINARES DE LAS ISLAS PITIUSAS. JUNIPERUS FOREST IN PITIUSAS
ISLANDS"
Cercant per "poda de formación" em surt:
La poda de los árboles ornamentales: Del por qué al Cómo. Surt una part d'aquest llibre.
Cercant per "arbres monumentals de Mallorca" m'he trobat un llibre del company Pere Llofriu:
·Monuments de vida. Per cert Pere, no me'l deixa obrir...
Encuriosit per veure més feina del Pere, he introduït "Pere llofriu" al buscador:
·Banyalbufar, plantes i arbres monumentals
·Les plantes de jardí a les balears
·Caminant per Mallorca...
Sembla ser que aquest servidor va tirant endavant i va incorporant de mica en mica més informació. El què cal saber és si això serà un problema per a llibreries. De totes maneres, que els llibres estiguin incomplerts i que només es puguin consultar una part per internet pot afavorir que la gent els compri i, a més, que facin una bona compra. Per altra banda, també cal saber si les revistes científiques en surtiran beneficiades o perjudicades, de totes maneres, tinc entès que els investigadors no cobren res per publicar sinó que publicant obtenen més i millors projectes i finançament, ja sigui de l'estat o bé de la universitat o altres ajudes a la recerca.
" [Google Scholar] És força recent i encara no ofereix molts dels llibres i estudis publicats"
ResponEliminaSegons que entenguis per "força recent". Ja fa uns quants anys que el faig servir per buscar bibliografia o localitzar articles que m'interessen i dels quals no tinc l'adreça d'Internet. I em consta que, quan vaig començar a fer-hi consultes, no era als primers temps.
Per a mi és una de les millors eines que hi ha per evitar la literatura brossa científica que apareix en moltes cerques en el google normal. El que passar és que els millors resultats s'obtenen sempre en anglès, perquè la majoria d'articles i llibres de ciència estan escrits en aquesta llengua.
Aquesta és un altre avantatge, a la cerca estalvies literatura brossa.
ResponEliminafa poc que cerco articles i ho he anat fent a través de l'isi. Quan em vaig adonar del Scholar vaig demanar que m'ho expliquessin i m'ho van pintar com una novetat. Suposo que és novetat relativa, ja deu portar anys però més anys fa que les revistes i els servidors es paguen. Si comparem els Chemical abstracts amb això suposo que és novetat.
ai l'anglès...i encara sort que no estan en Xinès...
per cert, no deus pas saber com s'ho fan? Paguen cada cosa que pengen o en realitat molts són gratuïts? Si vols et deixo retocar l'escrit perquè veig que portes millor el tema
ResponEliminaSi no has hagut de pagar pels articles, és perquè són d'accés obert (open access), no pas perquè Google Scholar pagui a les editorials, que no crec que ho faci. Moltes vegades hi he trobat articles dels quals després només he pogut llegir el resum perquè eren d'accés per suscripció (personal o institucional) o calia comprar-los. Algunes editorials científiques fan pagar fins a 30 euros --o més i tot-- per un article. Vergonyós!. Entenc que n'hi hagi que retringeixin l'accés als articles més recents, tot i que no hi estic d'acord (sóc "associate editor" d'una revista de microbiologia que tenim en accés obert des del primer moment; la publica una associació científica que pensa que l'objectiu de la publicació no ha de ser fer negoci, sinó difondre el coneixement científic). Però quan han passat ja sis mesos haurien de ser accessibles a tothom. Però això donaria per un debat molt llarg.
ResponEliminaEl que m'he adonat és que Google Scholar, que pot proporcionar diversos enllaços, de vegades, a costat de la capçalera de cada resultat inclou un enllaç a l'article gratuït (però no ho diu, que sigui gratuït). Això és possible perquè hi ha revistes de les que fan pagar que permeten als autors que, en condicions especials (per exemple posant enllaços al webd e la revista), puguin penjar el pdf de seu article en un web propi o de la isntitució on treballen.
Pel que fa a llibres, que també s'hi poden trobar a Google Scholar, em sembla que ja és diferent. Sé que Google va arribar a un acord amb bibliotques per digitalitzar part dels seus llibres, espcialment llibres que ja no es troben a les llibreries. I l'acord és amb biblitoques de tot el món, també amb la Biblioteca de Catalunya, per exemple. Però els de CEDRO van saltar de seguida i estan demanant als autors actuals que, si troben algun llibre seu digitalitzat, ho denunciïn. Bastant complicat.
Per cert, la Generalitat de Catalunya té un diposit de publicacions científiques catalanes on hi ha moltes revistes en accés obert. És diu RACO (no en recordo l'url, però amb el google ho trobaràs fàcilment). I l'Institut d'Estudis Catalans també té moltes publicacions en línia en accés obert.
Gràcies per l'oferiment de retocar l'entrada sobre Google Scholar, però aquests dies tinc molta feina acumulada i estic treballant contra rellotge per acabar un parell de coses per a la propera setmana; no hauria hagut ni de fer aquests comentaris, però no he pogut resistir, perquè és un tema que m'interessa molt.
increïble!!! quan vulguis et deixo la contrasenya i el retoques. Miraré això del RACO, és magnífic!!!
ResponEliminaEl Google Scholar, en català Google Acadèmic (Sobre les espatlles de gegants) no és tant recent com dieu, almenys ja fa 5 anys que funciona, jo ja fa temps que hi cerco coses. I com és natural hi surten més treballs en anglès que en català, però per la proporció dels parlants de anglès i català és pot dir que la quantitat en català és força considerable i en alguns camps, com ara història, encara és més considerable.
ResponEliminaTambé hi ha cercadors que cada dia funcionen més bé, com ara el Google Cerca de llibres, pots buscar llibres que hi surt la paraula castanyer (759 resultats) o castanea sativa (991 resultats) o Alaró (604 resultats) o Masquefa (666 resultats) o el que sigui.
I a la xarxa cada vegada hi ha més arxius, hemeroteques i biblioteques obertes força interessants, només és qüestió de procurar estar al dia.