Contra els transgènics
No ho amagaré, la intenció d’aquesta carta és la d’una col·laboració personal per a la “Setmana de lluita contra els transgènics" i per a la sobirania alimentària”. La brevetat exigible en la mateixa en condicionarà l’explicació.
L’home blanc, encara, es creu en possessió de l’arbre de la ciència, no debades sempre ens han pintat a Deu d’aquest color de pell. Ningú no pot negar els avanços que per a la humanitat han significat els progressos científics de l’hemisferi nord-occidental. Ningú tampoc poc negar que els mateixos han posat al nostre planeta i a la humanitat sencera, al bord de l’abisme de l’extinció: nuclears, esgotaments dels recursos naturals, contaminació de les aigües, les terres i l’aire, atemptats continuats contra la fauna i flora salvatge, fam, militarisme, canvi climàtic.... i jo hi afegiria com a amenaça greu, present i futura, l’ús dels transgènics.
Espanya, sempre tan avançada en tot el que sigui aplanar el camí a les multinacionals àvides de lucre, també ho ha fet i amb escreix amb les d’aquest ram i per això és el país amb més hectàrees de cultiu transgènic d’Europa, especialment de blat de les índies. La modificació o manipulació genètica dota a unes plantes d’una toxicitat contra altres herbes o contra els insectes o produir altres canvis interessats. A més, el pol·len d’aquestes plantes transgèniques, lliure al vent, contamina genèticament els voltants del cultiu, siguin antròpics o silvestres. Sense que ningú hagi explicat què pot passar ni si es pot controlar. Tot plegat es tracta d’un gran negoci alimentari que condicionarà molt la llibertat dels agricultors i del consumidors a la vegada que posarà en perill al medi.
Per altra banda, mig mon es mor de fam i ens volen fer creure que el futur contra aquesta infàmia són els transgènics, gran mentida, el futur són les persones i les llavors que durant segles han sabut seleccionar i enriquir. Un treball genètic perquè les plantes siguin resistents i adaptades a un indret determinat. Sense enverinar-lo. És d’aquesta feina en genètica que s’ha d’aprendre i no la que interessa a unes poques multinacionals que només cerquen el benefici econòmic amb el suport d’estats poderosos, com Espanya.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 13 d'abril de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.